Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La informació sobre l’origen de l’oli d’oliva

El passat dia 14 de juny de 2002 es va publicar en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOTZE) el Reglament (CE) número 1019/2002, de la Comissió, de 13 de juny de 2002, sobre les normes de comercialització de l’oli d’oliva . Amb ell s’aprofundeix en els drets bàsics dels consumidors.

La norma, que va entrar en vigor el passat 21 de juny de 2002, estableix un període d’adaptació per a la nova regulació que, en alguns supòsits, es posposa fins a l’1 de novembre de 2003.


Aquesta nova regulació aprofundeix sobre els drets bàsics dels consumidors, tant en el d’estar informats adequadament sobre les característiques dels productes adquirits com a garantir que el que adquireixen s’adeqüen a les seves expectatives.


No amaga el legislador comunitari la necessitat de protegir de manera especial a l’oli d’oliva respecte a altres matèries grasses vegetals, tant per les seves característiques organolèptiques i nutricionals, com pels seus majors costos de producció i d’una manera especial per a determinades categories d’oli d’oliva.


La designació de l’origen, entesa com a indicació d’un nom geogràfic en l’envàs o en l’etiqueta d’aquest, ha passat a constituir un element rellevant, tant des del punt de vista dels interessos del consumidor com des de la prevenció de pertorbacions del mercat. Entre les novetats que presenta la citada norma crida l’atenció l’anàlisi de la designació de l’origen.


La designació de l’origen en exclusiva

La Comissió Europea ha considerat que els usos agrícoles o pràctiques locals d’extracció o mescla poden influir en els diferents factors que caracteritzen a determinades categories d’oli d’oliva destinat al consumidor final. Per això, s’estableixen normes de designació de l’origen a escala comunitària, que exclusivament són aplicable respecte als denominats “oli d’oliva verge extra” i “oli d’oliva verge”.


De moment, les normes sobre designació de l’origen per a aquestes categories de productes s’estableixen en el marc del que s’ha denominat “règim facultatiu”, encara que la tendència, tal com així ho ha expressat el legislador, és la d’aconseguir un règim de designació obligatori de l’origen per a aquestes categories d’oli d’oliva. La raó que aquest sistema obligatori no s’hagi establert mitjançant aquesta nova regulació es deu a la falta d’un sistema de rastreig i de controls de totes les quantitats d’oli posat en circulació en el mercat a la disposició del consumidor. Els aspectes relacionats amb la designació de l’origen de l’oli d’oliva verge extra o oli d’oliva verge han estat desenvolupats per l’article 4 de l’esmentat Reglament i serà aplicable a partir de l’1 de novembre de 2002, excepte per als productes que s’hagin fabricat i etiquetatge legalment en la Comunitat Europea o s’hagin importat legalment en ella i llocs en circulació abans de l’1 d’agost de 2002.

La designació de l’origen del producte final queda limitada a la indicació d’un Estat membre, la Comunitat o un tercer país. En el cas que la indicació de l’etiqueta es refereixi a un Estat membre o a la Comunitat, la designació de l’origen que s’esmenti correspondrà a la zona geogràfica en la qual s’hagin collit les olives i en la qual estigui situada l’almàssera en la qual s’hagi extret l’oli de les olives. En aquest últim cas, i tractant-se de mescles d’oli d’oliva verge (extra o no) la procedència de la qual sigui igual o major a un 75% de la Comunitat o d’un mateix Estat membre, podrà designar-se el que s’ha denominat l’origen predominant seguit d’una indicació que faci referència al percentatge mínim, superior o igual a aquest 75% del qual procedeix efectivament.


En alguns casos pot ocórrer que les olives s’hagin collit en un Estat membre o tercer país diferent a aquell en què estigui situada l’almàssera en la qual s’hagi extret l’oli de les olives. Si ocorre això, l’etiqueta ha d’indicar el següent Oli d’oliva verge (extra, en el seu cas) obtingut en (designació de la Comunitat o de l’Estat membre en qüestió) d’olives collides en (designació de la Comunitat, de l’Estat membre o del país de què es tracti)”.


La designació de l’origen a escala regional només serà possible per al cas dels productes indicats que s’acullin a una denominació d’origen protegida (D.O.P.) o a una indicació geogràfica protegida (I.G.P.). En aquest sentit, podem parlar d’una reserva exclusiva de les designacions d’origen per als denominats “oli d’oliva verge extra” i “oli d’oliva verge”, i específica, quant a la designació d’un origen regional, per a les D.O.P. i de les I.P.G.


La resta de categories

Respecte als altres categories d’oli, que es poden comercialitzar per al consum humà, entre elles el d’oliva i el d’orujo d’oliva, la designació de l’origen serà una informació que no podrà figurar en l’etiqueta del producte.


Aquesta circumstància, que pogués semblar que va en contra dels drets del consumidor, ha estat establerta – atenent els fonaments que ofereix la Comissió- per a protegir-li d’un possible error o confusió respecte a les característiques del producte final, atès que respecte a les altres “ categories d’oli” no hi ha diferències substancials que puguin relacionar-se amb l’origen d’aquest.


La nova regulació incideix, entre altres qüestions, sobre la protecció del dret del consumidor a estar degudament informat de les característiques del producte que adquireix, i a diferenciar-los d’altres semblants que es posen en circulació. La protecció incideix especialment sobre productes finals de qualitats superiors, en els quals les expectatives del consumidor són majors i el preu final és superior al de la resta de categories. Per tant, no sols s’emparen drets fonamentals relacionats amb la salut i la seguretat del consumidor, sinó també aquells que incideixen sobre el dret a la informació i a la protecció dels interessos econòmics del consumidor.


La garantia sobre l’origen i les expectatives que aquest genera en el consumidor final sobre les característiques del producte han d’estar degudament controlades i verificades.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) número 1019/2002, de la Comissió, de 13 de juny de 2002, sobre les normes de comercialització de l'oli d'oliva

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions