Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La innocuïtat en la cadena alimentària

El Comitè de la FAO sobre Seguretat Alimentària Mundial planteja una estratègia de qualitat i innocuïtat basada en la cadena alimentària

Img 113

La seguretat alimentària no pot garantir-se amb l’enfocament convencional basat en la retirada de productes o aliments de risc o potencialment nocius. L’essencial, segons admet la FAO, és incidir en la cadena alimentària amb l’objectiu d’assegurar la innocuïtat dels aliments des de la granja o la mar fins a la taula. Aquest plantejament més global requerirà no sols la participació de tots els agents econòmics sinó també dels propis governs.

Img industria2
Imatge: CC Babsi Jones

El Comitè de la FAO sobre Seguretat Alimentària Mundial (CSA) ha valorat i estudiat la qüestió de la qualitat i innocuïtat dels aliments. El CSA va recomanar que en 2003 la FAO presentés al Comitè d’Agricultura (COAG), al Comitè de Pesca (COFI) i al propi CSA un document marc que s’utilitzés com a punt de referència per a la futura estratègia, a fi d’elaborar l’enfocament relatiu a la qualitat i innocuïtat dels aliments basat en la cadena alimentària.

La FAO defineix l’enfocament basat en la cadena alimentària com a reconeixement que tots els que intervenen en aquesta, és a dir, en la producció, elaboració, comercialització i el consum d’aliments, comparteixen la responsabilitat sobre la posada en el mercat d’aliments innocus, sans i nutritius. Aquest enfocament abasta tota la cadena alimentària, des de la producció primària al consum final. Els principals interessats inclouen a agricultors, pescadors, operadors d’escorxadors, elaboradors d’aliments, transportistes, distribuïdors a l’engròs i al detall i consumidors, així com als governs, que tenen l’obligació de protegir la salut pública.

Problemes d’aplicació

L’enfocament integral de la FAO planteja canvis en la filosofia de productors i consumidors i un entorn normatiu internacional favorable

Aquest nou enfocament integral complicarà molt el disseny normatiu i tecnicocientífic, ja que recentment la responsabilitat va ser transferida de les administracions fins als productors d’aliments. Si amb el nou enfocament integral, relatiu a la innocuïtat dels aliments al llarg de tota la cadena alimentària, la responsabilitat es reparteix també cap als sectors primaris i als consumidors, la seva execució requerirà un entorn reglamentari i normatiu favorable amb normes ben definides a nivell nacional i internacional, així com l’establiment de sistemes i programes de control al llarg de tota la cadena.

L’adopció d’un marc basat en la cadena alimentària va més enllà de garantir la innocuïtat dels aliments. Així mateix, ofereix de manera més general a l’agricultura i als sistemes d’innocuïtat un enfocament des del punt de vista dels consumidors, la qual cosa suposa possibles canvis en el futur. Per exemple, la possibilitat d’incorporar aspectes nutricionals en l’origen dels aliments pot plantejar problemes als sistemes de producció. Probablement, els agricultors necessitaran també adoptar noves decisions en els plans tecnològic i agrícola per a satisfer les demandes d’un règim saludable i innocu com a conseqüència dels nous reglaments i normes.

Reconeixement de la situació

La FAO reconeix la necessitat d’incorporar més plenament en la seva estratègia d’innocuïtat dels aliments l’enfocament basat en la cadena alimentària. Reconeix també que aquesta orientació estratègica revisada requerirà un enfocament preventiu i integral per a la gestió de la innocuïtat al llarg de tota la cadena alimentària, ateses les preocupacions sobre la sostenibilitat.

La innocuïtat dels aliments s’ha centrat tradicionalment en els mecanismes d’aplicació relatius a la retirada del mercat dels aliments nocius, en lloc de consolidar el mandat del principi de prevenció. Les estratègies integrades per a reduir els riscos més importants al llarg de tota la cadena alimentària haurien d’incorporar-se en tota orientació estratègica.

Aquests sistemes, tant als països desenvolupats com en desenvolupament, s’enfronten a obstacles sense precedents:

  • Canvi demogràfic
  • Nous hàbits de consum d’aliments
  • Creixent urbanització
  • Tècniques més intensives de producció alimentària
  • Necessitat d’adaptar noves tecnologies
  • La mundialització del comerç internacional d’aliments
  • Normes d’innocuïtat dels aliments, suposen un nou obstacle per a aquests sistemes.

La FAO ha de definir en primer lloc novament el seu propi enfocament basat en la cadena alimentària respecte a les qüestions d’innocuïtat i de qualitat en relació amb la innocuïtat, a fi de prestar assistència de manera efectiva als seus Estats membre. Una orientació estratègica revisada que incorpori un enfocament basat en la cadena alimentària ajudaria els Estats membre a establir o millorar els sistemes alimentaris en el seu conjunt, des dels productors primaris als consumidors, des de la granja (o la mar) fins a la taula.

L’enfocament de la cadena alimentària es basarà en la labor que està duent a terme la FAO, com a part de la Comissió Mixta FAO/OMS del Codex Alimentarius, a fi de donar suport a l’establiment de normes en matèria d’innocuïtat. A més serà necessari conèixer i disposar de l’adequat assessorament científic:

  • Avaluació de riscos
  • Creació de capacitat d’anàlisi i estudi
  • Assistència tècnica

No obstant això, la incorporació dels programes vigents de la FAO en un marc més complet i integrat pot requerir l’assignació de més recursos ajustant-se al Pla a Termini Mitjà (PPM) per a 2004-2009.

Implicacions econòmiques

L’estreta relació entre la salut i el desenvolupament econòmic ha de tenir-se així mateix en compte en el context d’uns sistemes d’innocuïtat dels aliments més globalitzats. Els aliments (i l’aigua utilitzada per a la seva producció, elaboració i preparació) constitueixen un possible vector de transmissió de nombrosos perills microbiològics, químics i físics. Les malalties transmeses pels aliments plantegen problemes econòmics i de salut pública cada vegada majors, tant als països desenvolupats com en desenvolupament. Entre els casos recents cal assenyalar l’aparició de l’EEB a Europa com una malaltia transmesa pels aliments i la contaminació per dioxina (d’una única font) dels pinsos en 1999, que es va detectar en tots els continents en qüestió de setmanes. S’estima que les malalties diarreiques transmeses per l’aigua i els aliments causen la mort de més de 2 milions de persones a l’any, que són en el seu major parteix nens dels països en desenvolupament, xifra equiparable al nombre de morts atribuïbles al paludisme.

L’anàlisi precedent demostra la importància que revesteixen els aspectes preventius i la necessitat d’integració de l’enfocament basat en la cadena alimentària.

En el marc d’aquests sistemes, els governs tenen l’obligació d’establir i imposar normes d’innocuïtat dels aliments i de controlar-les, mentre que les normes de qualitat dels aliments poden establir-se extraoficialment. La intervenció pública també és necessària per a protegir als consumidors del frau. L’administració pública dels països de baixos ingressos, en els quals les persones amb escassos recursos constitueixen la majoria, amb freqüència no tenen la capacitat econòmica per a abordar la supervisió de les normes d’innocuïtat dels aliments. Els governs d’aquests països poden reconèixer el dret a aliments innocus però no poden fer efectiu aquest dret, especialment pel fet que, en reduir els perills associats, els governs incorren en costos en recursos institucionals i financers dels quals sovint no disposen. Desgraciadament, aquest problema pot ser difícil de solucionar mentre els països desenvolupats no limitin les seves ajudes als sectors productius d’aliments i permetin el desenvolupament d’aquests sectors en països més competitius.

SEGURETAT ALIMENTÀRIA I GLOBALITZACIÓ

La innocuïtat dels aliments ha d’examinar-se en un context mundial dinàmic i en evolució com a part del procés de mundialització, que es caracteritza generalment per l’augment del comerç internacional, la major integració dels la futura estratègia, a fi d’elaborar l’enfocament relatiu a la qualitat i innocuïtat dels aliments basat en la cadena alimentmercados, l’adopció més ràpida de noves tecnologies, la major concentració dels mercats i la transmissió d’informació. Tots aquests aspectes tenen conseqüències substancials, tant positives com negatives, respecte a la innocuïtat dels aliments i a l’elaboració d’un enfocament que abasti tota la cadena alimentària.

La creixent liberalització del comerç d’aliments i productes agrícoles pot beneficiar tant als consumidors com als productors a causa de la major varietat o a les noves oportunitats d’obtenir ingressos derivats de l’exportació. Curiosament, si es permet la comercialització de productes agrícoles, i fins i tot ramaders, procedents de països en desenvolupament, portaria a un increment en els ingressos en aquests i una reducció dels preus per als consumidors dels països desenvolupats. Només hi hauria una condició bàsica en aquests casos: que es compleixin les normes d’innocuïtat dels aliments.

En aquest sentit, les conseqüències negatives d’aquesta tendència influeixen en la possibilitat que les malalties transmeses pels aliments es propaguin més fàcilment entre els països, i fins i tot de forma més ràpida, la qual cosa suposaria assumir riscos financers als productors i elaboradors d’aliments que no compleixin les rigoroses i cada vegada més globalitzades normes d’innocuïtat.

Nous factors

La major conscienciació de l’opinió pública sobre els perills associats als aliments, la preocupació per l’amenaça per a la salut pública que poden suposar i a una menor confiança en la capacitat dels sistemes vigents de subministrament d’aliments, són nous factors que han de tenir-se en compte en l’elaboració de l’estratègia relativa a la cadena alimentària.

La informació es divulga ràpidament i els mitjans de comunicació difonen les notícies de les situacions d’emergència relacionades amb la innocuïtat dels aliments. Les organitzacions de consumidors, preocupades per aquestes qüestions, continuen augmentant la seva influència política i aquesta tendència aporta un gran benefici als consumidors. No obstant això, les preocupacions per la innocuïtat dels aliments i els temors relacionats amb l’alimentació que no estan científicament fundats poden crear obstacles innecessaris i impedir el desenvolupament de noves tecnologies potencialment útils.

Bibliografía

  • Anònim, 2002. Informe del 28è període de sessions del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial, 6-9 de juny de 2002, Roma, CL 123/10.
  • Food Chain 2001 - "Food Safety - a Worldwide Challenge" Dr. Gro Harlem Brundtland, Director General de l'OMS, Uppsala, Suècia, març de 2001.
  • Fao, 2003. COAG/2003/6 "Bones pràctiques agrícoles"
  • FAO. 2003. COAG/2003/9 "Bioseguretat en els sectors de l'alimentació i l'agricultura".
  • FAO, 2003. COAG/2003/Inf.3 "Informe resumit de la Consulta d'experts FAO/OMS sobre dieta, nutrició i prevenció de malalties cròniques".

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions