Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Riscos > La irradiació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La irradiació dels aliments, una necessitat o un frau?

La irradiació és un tractament físic, pel qual s’aplica sobre l’aliment una elevada quantitat d’energia en forma de radiació ionitzant. Això significa que s’aplica només energia i no partícules. És per això que resulta molt difícil que els aliments resultin radioactius. Aquesta tecnologia pot utilitzar-se bé per a prolongar la vida comercial dels aliments o bé per a destruir els patògens.

En els aliments que existeix un risc de presència d’éssers vius (virus, bacteris o paràsits) amb capacitat per a desencadenar malalties en les persones o en els animals, permet assegurar o millorar la seva innocuïtat. Tal com assenyala la Unió Europea, aquest tipus de tractament pot utilitzar-se per a diferents finalitats:


  • Prevenció de la germinació de patates, cebes i alls, perquè elimina les cèl·lules responsables de la germinació i l’envelliment dels vegetals.
  • Desinfestación mitjançant la destrucció dels paràsits presents en diferents productes vegetals.
  • Retard de la maduració i/o envelliment dels vegetals.
  • Prolongació de la vida comercial i prevenció de les malalties transmeses pels aliments. Redueix el nombre de microorganismes, per exemple en carn o peix, entre altres.
  • Reducció del nombre de microorganismes en espècies i herbes.

En la pràctica, l’ús d’aquesta tecnologia està molt limitada a l’autorització en diferents països i a la seva acceptació per part dels consumidors. Des d’un punt de vista tècnic, empra residus procedents de les centrals nuclears, que d’una altra manera no tenen cap funció. És una tecnologia segura que no implica problemes posteriors de tipus sanitari. No obstant això, compta amb una mala imatge , la qual cosa implica un rebuig al seu consum.

De la legislació europea a la situació actual

En l’àmbit comunitari l’ús d’aquesta tecnologia estigui regulada per diferents directives i queda prohibida la venda de qualsevol producte que no compleixi amb la normativa des del 20 de març de 2001. Les directives europees indiquen que el tractament amb radicacions ionitzants d’un aliment només pot ser autoritzat si:


  • És una necessitat tecnològica
  • El seu ús no implica cap risc per a la salut
  • Suposa un benefici per als consumidors
  • No és emprat com un sistema substitutiu d’adequades pràctiques d’higiene.
  • Qualsevol aliment irradiat, o que contingui components irradiats, ha de ser etiquetat com a tal.
  • Perquè un aliment sigui autoritzat a ser irradiat i s’inclogui en la llista de productes autoritzats és necessari que existeixi un dictamen favorable del Comitè Científic d’Aliments (SCF) de la Comissió.

Des de 1986 fins a l’actualitat el SCF ha expressat una opinió favorable per a la irradiació de fruites, vegetals, cereals, patates o altres tubercles, condiments, espècies, peix, marisc, carn fresca, pollastre, formatge camembert elaborat amb llet fresca, cuixes de granota, goma aràbiga, caseïna i caseinatos, clara d’ou, flocs de cereals, farina d’arròs i productes derivats de la sang.


En la situació real tenim que o bé no s’està emprant o es tracta d’una informació que no està inclosa en les etiquetes. Si aquesta segona anotació és el real ens trobem que la desinformació del consumidor és elevada i, en conseqüència, podríem estar davant d’una altra crisi com la de les vaques boges
ja que aplicarien pràctiques acceptades però no controlades.


Davant aquesta situació cal preguntar-se: S’estan aplicant les dosis de radiació adequades? I, si s’aplica aquesta tecnologia només als aliments, no hi ha hagut minvaments d’higiene? En resum són diverses preguntes que caldria respondre per a poder donar confiança al consumidor sobre aquest sistema i, en conseqüència, sobre la seguretat alimentària. Si tenim en compte que els aliments només poden ser irradiats en instal·lacions aprovades per a aquesta fi pels governs dels diferents països membres, el control seria relativament fàcil, sempre que en l’etapa prèvia a la irradiació es comprovés que els aliments estan correctament etiquetats.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Directiva1999/2/EC. Aquesta directiva cobreix els aspectes generals i tècnics per a realitzar el procés, l'etiquetatge dels productes i les condicions per a autoritzar la irradiació dels aliments.
  • Directiva 1999/3/EC. Normativa per la qual s'accepta la irradiació dels aliments per a les herbes aromàtiques seques, espècies i alguns vegetals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions