Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La nanotecnologia permet desenvolupar envasos més econòmics i eficients

Les nanopartícules augmenten l'efecte barrera de l'envàs i allarguen la vida útil de l'aliment
Per EROSKI Consumer 4 de maig de 2009

El centre tecnològic Ainia, a València, treballa en l’actualitat a incorporar els últims avanços de la nanotecnologia a l’envasament de productes. Els seus objectius són reduir costos en l’envàs i millorar l’eficiència del mateix, incorporant al plàstic nanopartícules que permeten augmentar l’efecte barrera (obstaculitzen el pas de l’oxigen i, per tant, la deterioració de l’aliment).

“La nanotecnologia permet incorporar diverses propietats a un mateix material, la qual cosa possibilita reduir costos tant en la quantitat de material utilitzat en la fabricació d’un envàs, com la simplificació del procés de producció del mateix, suposant un estalvi substancial”, va explicar Carlos Enguix, responsable del departament de Tecnologies de l’Envàs d’Ainia. “Hem aconseguit incorporar al plàstic unes nanopartícules (nanoarcillas) que li donen unes característiques molt especials al material resultant, doncs aconseguim augmentar l’efecte barrera i per tant allargar la vida útil del producte, alhora que utilitzar materials menys costosos en la fabricació de l’envàs”, va afegir.

Ainia compta amb una línia completa d’extrusió de plàstics. Aquest equip amb el qual es treballa en la planta pilot d’envasos del centre permet fondre el material plàstic amb els additius que s’incorporen (les nanoarcillas). S’obté així un film amb unes dimensions adequades al tipus de mostra d’aliment requerida quant a permeabilitat, migració, propietats mecàniques, etc. “A través de l’equip d’extrusió i les anàlisis de laboratori s’obté la formulació òptima amb les millors característiques per a cada tipus d’aliment i necessitats d’envàs”, afirma Ainia. En la fase experimental del projecte “s’han obtingut resultats molt satisfactoris, ja que s’ha aconseguit fins a cuadruplicar la barrera inicial del material d’envàs objecto d’estudi”.

En una fase posterior les empreses demandants d’aquest servei poden dur a terme la fabricació a escala industrial d’aquest tipus de materials especials per a envasos d’alimentació en funció de les seves necessitats i productes. Ainia sosté que aquesta tecnologia es pot aplicar a nombrosos sectors alimentaris en els quals l’envàs que conté l’aliment juga un paper fonamental per a la seva conservació i vida útil, com el cárnico, plats preparats, fruites i verdures, peixos, pans i brioixeria, entre uns altres.