Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La nova regulació gallega de control marítim-pesquer

Galícia aprova una nova Llei per regular les activitats pesqueres, de marisqueo i aqüicultura, a més de les esportives o d'esbarjo

Les diferents administracions amb competències en matèria marítim-pesquera precisen dotar-se d’un cos normatiu adequat i actual que els permeti establir un sistema de protecció i de control eficaç contra pràctiques irresponsables i insostenibles. Galícia acaba de donar un important pas amb una nova norma que avança en aquesta adreça.

El 22 de setembre de 2004 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la Llei gallega sobre la qual s’ha de basar la regulació de la protecció, el control, les infraccions i les sancions en matèria marítim-pesquera a Galícia. La norma no serà vigent fins al 20 de febrer de 2005, i la seva finalitat no és una altra que la de conformar el marc normatiu sancionador aplicable a les matèries de pesca, marisqueo i aqüicultura i altres competències en matèria d’ordenació del sector pesquer que la Comunitat Autònoma té atribuïdes en virtut de la Constitució espanyola i del seu Estatut d’autonomia.

La necessitat de comptar amb un règim operatiu i actual que respongui a les exigències i demandes, fins i tot a nivell internacional, per una explotació racional dels recursos i una comercialització responsable dels productes pesquers, està més que justificada – segons la pròpia llei – en una comunitat en la qual el sector pesquer exerceix una posició rellevant en el conjunt de la seva economia.

La nova norma gallega pretén preservar els recursos marins de les seves costes de manera que es compatibilice la seva explotació amb la defenesa del medi ambient
En aquests casos, una política eficaç de conservació dels recursos pesquers es torna imprescindible, i té el seu fonament principal en el fet que la pesca és una font vital d’aliments i, a més, un dels factors més importants de l’economia alimentària mundial. I és que d’una banda, el peix proporciona de l’ordre del 16% de les proteïnes d’origen animal consumides per l’home a nivell mundial, així com una valuosa font de minerals i àcids grassos essencials; i per un altre, seguint dades apuntades per la mateixa FAO, més de 30 milions els pescadors i criadors de peixos viuen de la pesca juntament amb les seves famílies. La major part d’ells són pescadors artesanals de països en desenvolupament.

A fi d’assegurar una explotació sostenible a nivell internacional es va adoptar per unanimitat, i en el si de la Conferència de la FAO de 31 d’octubre de 1995, el Codi Internacional de Conducta per a una Pesca Responsable, que si ben no és obligatori, insta als Estats de tot el món al fet que apliquin els seus principis i normes en matèria de conservació, ordenació i desenvolupament de la pesca d’una manera efectiva. Les normes més actuals sobre la matèria, com ocorre ara amb la gallega, recullen fins i tot disposicions especials sobre la pesca esportiva, navegació d’esbarjo i altres activitats subaqüàtiques. Si ben aquestes poden considerar-se com a activitats d’oci, s’ha considerat l’oportunitat d’incloure-les en la Llei a fi d’establir una política de protecció integral del mitjà marí, donada l’íntima connexió que les citades activitats tenen amb el mateix.

Una àmplia actualització
La llei gallega s’aprova a l’empara de les competències que li són pròpies a aquesta Comunitat Autònoma en matèria de pesca en les ries i altres aigües interiors, marisqueo i aqüicultura; de desenvolupament legislatiu i execució de la legislació estatal en matèria d’ordenació del sector pesquer; i de regulació de la inspecció i sanció.

La nova norma té el seu precedent més immediat en una altra llei autonòmica aprovada en 1991, considerada llavors com molt ambiciosa. L’apel·latiu se li va atribuir per cobrir àmpliament la casuística dels sectors pesquer, marisquero i d’aqüicultura, així com pel mèrit d’allunyar-se de la legislació estatal llavors vigent. La llei de 1991 perseguia un marc normatiu propi que respongués a les realitats de la Galícia costanera.

Amb l’aprovació del nou marc jurídic, el govern autonòmic ha tractat de donar solució als problemes que amb més freqüència sorgien en l’aplicació diària de la norma precedent. També delimitar les competències autonòmiques, que després de l’aprovació en 2001 de la Llei estatal que regula la pesca marítima de l’Estat, li són pròpies. L’objectiu és adequar el règim d’infraccions i sancions en matèria d’ordenació del sector pesquer a la legislació bàsica estatal i al marc general sobre règim sancionador en qüestions tals com a responsabilitat, prescripció o reincidència, entre unes altres.

Tot això sense oblidar la normativa comunitària -de rang superior- els Reglaments del qual regulen les conductes que infringeixen greument les normes de la política pesquera comuna i el seu règim de control, i constitueixen un punt de referència bàsic en la matèria.

La llei, com a novetat, inclou també el règim sancionador propi de les escoles de navegació d’esbarjo, així com l’aplicable a les activitats subaqüàtiques professionals. Qüestió que s’ha considerat oportuna a l’hora de dissenyar una política de protecció integral del mitjà marí, donada l’íntima connexió que les citades activitats tenen amb el mateix.

I atenent a recents antecedents que van afectar a Galícia, la norma també té per objecte regular l’exercici de la potestat sancionadora en matèria d’abocaments i d’aquelles accions o omissions de qualsevol naturalesa que incideixin sobre la qualitat dels recursos marins i del mitjà costaner en l’àmbit de les competències d’aquesta Comunitat Autònoma, sempre que aquests supòsits no estiguin regulats per la normativa sectorial o específica en la matèria.

Un títol especial ha merescut la qüestió dedicada a la lluita contra la pesca il·legal desenvolupada pels bucs d’abanderament de conveniència, en el qual es recullen les directrius fixades, tant a nivell internacional com a nacional, d’adopció de mesures restrictives contra aquella pesca que venen desenvolupant determinats bucs sense respecte als acords de contingents de pesca i limitacions a l’exercici de l’activitat per preservar els recursos pesquers.

Protecció amb menys repressió
La llei neix amb molt bones intencions, doncs li acompanya un innovador sistema que pretén aconseguir un major grau de protecció dels recursos marins sense incrementar la repressió. I és que l’experiència acumulada, durant més de deu anys d’aplicació de l’anterior normativa, ha servit al govern autonòmic per eliminar com a sancionables determinats supòsits que han esdevingut en inaplicables, i per incorporar altres que la casuística ha revelat com a necessaris.

El resultat final és una norma millorada, tant quant als continguts de les infraccions, com pel que fa a la seva sistematització per matèries, la qual cosa incideix -com expressa la mateixa llei- en una ordenació més racional i assolible que imposa un diferent grau de sancionabilidad, determinat per la diferent transcendència que cada classe d’infracció pot representar per al mitjà marí que es tracta de preservar.

A més d’això, la llei introdueix figures, com la suspensió condicional de la sanció o els criteris atenuants de graduació, que persegueixen un efecte dissuasori més que condemnatori i l’efectivitat del qual podrà ser valorada una vegada que siguin posats en pràctica, dins de l’actual panorama marcadament punitiu del règim legal de la protecció dels recursos marins.

El catàleg d’infraccions se sistematitzen atenent a la seva gravetat, resultant els següents apartats, segons la matèria a la qual van referides: a) Cooperació amb les autoritats, b) Pesca professional i marisqueo, c) Aqüicultura, d) Pesca recreativa, i) Activitats nàutiques d’esbarjo i subaqüàtiques professionals, f) Ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes pesquers i g) Conservació del mitjà marí.

A l’apartat de sancions aplicables a les infraccions s’introdueix la possibilitat de la imposició de sancions accessòries a les de multa, com la inhabilitació professional per al desenvolupament d’activitats pesqueres o la retirada del permís d’explotació, entre unes altres. Pel que fa a la quantia de les multes s’aconsegueixen diversos topalls en atenció a la matèria en què s’enquadra la corresponent infracció. D’altra banda, es recull la figura de la suspensió condicional de les sancions en què concorrin determinats requisits i subordinada al compliment de les condicions que en cada cas s’imposin.

Règim de responsabilitats
En la present llei s’estableix un sistema de responsabilitats específic sobre la matèria, a fi de fitar qui resultaran responsables de les infraccions que recull la pròpia norma. En aquest sentit, i de forma general, considera responsables a les persones físiques o jurídiques que les cometin, tot i que estiguin integrades en associacions temporals d’empreses, agrupacions o comunitats de béns.

Als propietaris de bucs o armadors els imposa una obligació susceptible de sanció greu per falta de col·laboració o d’obstrucció a les labors d’inspecció, que no és una altra que identificar al patró responsable de l’embarcació en cas d’intervenir denúncia per suposada infracció administrativa de pesca marítima. I per a aquells supòsits en els quals la infracció sigui imputable a diverses persones i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna d’elles, s’imposa el principi de solidaritat, atenent a la següent casuística:

  • En els casos d’infraccions comeses en matèria de pesca i marisqueo, els propietaris d’embarcacions, armadors, noliejadors, capitans i patrons.
  • En els casos d’infraccions comeses en matèria d’aqüicultura, els titulars d’establiments de cultius marins i auxiliars.
  • En els casos d’infraccions comeses en el transport de productes de la pesca, el marisqueo i aqüicultura, els titulars d’empreses de transport.
  • Els titulars i entitats gestores de les llotges pesqueres i centres de venda respecte a la identificació de les espècies, així com a l’exposició i venda de productes vedados i de talla o pes inferiors als reglamentaris.
  • En els casos d’infraccions comeses en la comercialització dels productes de la pesca, el marisqueo i l’aqüicultura, els titulars d’empreses comercialitzadores o transformadores d’aquests productes.
  • Els titulars d’empreses d’hostaleria que ofereixin al consumo productes vedados o de talla o pes inferior al reglamentari.
  • Els titulars de les escoles nàutic-esportives, centres d’immersió i acadèmies nàutic-esportives, respecte a les infraccions que afectin a aquestes activitats.
  • En el cas d’infraccions comeses en matèria d’abocaments en el mar, els titulars dels bucs i, si escau, de les empreses i indústries que hagin efectuat els abocaments contaminants, tret que aquests supòsits estiguin regulats per la normativa sectorial o específica en la matèria.
  • En el cas d’obres de construcció que incideixin directament sobre el mitjà marí, els titulars de les empreses constructores i, si escau, les administracions públiques promotores de les mateixes, tret que dit suposat estigui regulat per la normativa sectorial o específica en la matèria.

Atenent a la casuística, la nova Llei intenta no oblidar-se de ningú, ni tan sols d’aquelles accions comeses pels menors d’edat no emancipats, la responsabilitat de la qual queda en l’òrbita dels seus pares o tutors.

CAP A UNA PESCA SOSTENIBLE

Img salmon3
Els recursos pesquers naturals són finits i per això, han d’explotar-se a nivells sostenibles. Des de la FAO es reconeix que la influència individual més important en la pesca natural en un futur és la seva adequada regulació, conscient que la principal dificultat de la política en aquesta matèria és retornar la capacitat de la flota pesquera mundial a un nivell en el qual les reserves de peixos es puguin explotar de forma sostenible. La xifra màxima de producció s’ha estimat entorn dels 100 milions de tones anuals.

Les dades i les conclusions a les quals arriba reclamen la reflexió de tots els governs del món. I és que en termes de reserves de les espècies principals, la FAO estima que a la fi dels anys noranta només la quarta part de les reserves estaven moderadament explotades o subexplotadas, i tan sols 1% s’estava recuperant. Gairebé la meitat de totes les reserves estaven explotades fins al seu màxim rendiment sostenible i es trobaven a la vora de la sobreexplotació; i més d’una quarta part de les reserves estaven sobreexplotadas o esgotades.

Les xifres van motivar preocupació entre els grups ecologistes i en alguns Estats que van adoptar mesures per minimitzar o mitigar aquests efectes negatius, com el desenvolupament i ús d’arts de pesca selectives; controls directes de la captura total permesa de diverses espècies, i fins i tot, prohibicions i moratòries directes sobre la pesca.

La FAO reconeix que per protegir la biodiversitat aquàtica és necessari, com així s’ha entès tímidament des d’algunes administracions, eliminar tota la gamma d’amenaces que pesen sobre ella, entre les quals s’inclouen una pesca inadequada, la contaminació, la pèrdua d’hàbitat i la seva degradació. I proposa algunes solucions, com la implantació i generalització de l’etiqueta ecològica que permeti als consumidors triar peix capturat de forma sostenible, una tendència, que segons apunten, encoratjarà plantejaments sensibles a la protecció del medi ambient en el sector.

Bibliografía

NORMATIVA

  • LLEI 8/2004, de 30 de juliol, de protecció, control, infraccions i sancions en matèria marítim-pesquera de Galícia (Butlletí Oficial de Galícia número 162, de 20 d'agost de 2004; Butlletí Oficial de l'Estat nombre 229, de 22 de setembre de 2004).
  • Reglament del Consell nº 1447/1999, de 24 de juny, pel qual s'estableix una llista de tipus de conductes que infringeixen greument les normes de la política pesquera comuna. (El Reglament de la Comissió nº 2740/1999, de 21 de desembre, fixa les disposicions d'aplicació del citat reglament)
  • Reglamento nº 2847/1993, pel qual s'estableix un règim de control aplicable a la política pesquera comuna (modificat pel Reglament 2846/1998).

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions