Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La nutrigenómica podria explicar la relació entre aliments i malalties

Per xavi 6 de maig de 2004

La genòmica funcional compta amb una nova aproximació a la recerca en nutrició, la nutrigenómica, que permet conèixer els nutrients presents en els aliments que ingerim i que regulen els processos metabòlics. Segons experts de la Universitat de les Illes Balears, la nutrigenómica intenta aprofundir en les relacions entre aliments i malalties.

Aquesta nova aproximació busca respostes a preguntes com a quins components de la dieta tenen efectes beneficiosos, com, on i quan es produeixen aquests efectes, quina és la relació entre risc i benefici d’aquests nutrients o quina necessitat tenim de menjar nous aliments per a prevenir l’aparició de malalties com les cardiovasculars o la diabetis. Segons Andreu Palou, de la Universitat de les Illes Balears, la combinació de molts efectes suaus dels aliments pot influir en l’aparició de processos patològics.

L’expert, que coordina una xarxa de recerca europea finançada pel VI Programa Marc de Recerca de la Unió Europea formada per diferents plataformes que treballen en nutrigenómica, reconeix que actualment encara “s’ignora quins components concrets tenen un pes major en aquests processos patològics”. Els experts asseguren que els aliments, combinacions complexes de diversitat de nutrients, poden influir en l’expressió dels gens humans. Així, aposten per una combinació adequada de nutrients per a prevenir l’aparició de malalties.

En aquest sentit, Palou no descarta que en un futur els especialistes recomanin dietes i aliments en funció del perfil genètic del pacient per a combatre i prevenir malalties. Els experts balears se centren ara a dissenyar “xips per a obtenir dades amb la finalitat d’aconseguir biomarcadores que ens puguin ajudar a predir si es produiran efectes adversos o patologies a llarg termini davant una alimentació determinada”. Les recerques realitzades fins ara encara estan a nivell experimental i no s’han extrapolat en humans, informa Diari Mèdic.