Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La pesta porcina clàssica a judici

La primera sentència dictada a Espanya per la pesta porcina absol als acusats malgrat les irregularitats detectades en el control animal

img_ppc_p

El passat 18 d’abril de 2006 es va dictar la primera sentència a Espanya per la propagació de la pesta porcina clàssica declarada en 2001, a la qual ha tingut accés Consumaseguridad.com. La resolució judicial, dictada pel Jutjat penal número 1 de Lleida, absol a els qui van anar els presumptes culpables de la malaltia, dos ramaders del sector porcí i els dos veterinaris que es cuidaven del control tècnic de les explotacions ramaderes per mandat de les empreses integradores.

Img porcino

El fiscal, l’Advocacia de l’Estat i el Lletrat de la Generalitat de Catalunya havien demanat penes de presó, multa i inhabilitació, així com el pagament a l’Estat i a la Generalitat d’indemnitzacions que superaven els nou milions d’euros, amb responsabilitat solidària per tots ells i subsidiària per a les dues empreses productores de pinsos i integradores de sengles granges porcines. De la resolució judicial pot deduir-se un possible missatge pels quals són responsables del control de bestiar davant possibles accions o omissions que determinin la propagació de la pesta porcina o de qualsevol altra epizootia o malaltia animal. La negligència o descuit en les seves obligacions legals poden ser constitutives d’un delicte de danys per infecció o contagi de bestiar.

La sentència considera com a fets provats que el dia 17 de juny de 2001, el llavors Sotsdirector General de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya va interposar denúncia davant la comissaria de la policia autonòmica catalana de Lleida, fent constar el sorgiment d’un brot de pesta porcina clàssica a la citada província. Anteriorment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del govern autonòmic havia confirmat el diagnòstic realitzat per la Unitat d’Anatomia Patològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, on després de l’anàlisi de les mostres recaptades a un porc procedent d’una granja de la província, s’havia detectat la presència del virus de la pesta porcina clàssica.

La declaració oficial del brot la va realitzar el Laboratori Nacional de Referència de Valdeolmos, a Madrid, el 14 de juny de 2001. El virus en qüestió va afectar a diverses granges de la cabanya porcina de Lleida, diverses d’elles integrades per diferents empreses, com les dues de pinsos que van haver de comparèixer com a responsables subsidiaris en el procediment. Malgrat les acusacions mantingudes durant el judici pel fiscal, l’Advocat de l’Estat i el Lletrat de la Generalitat pels delictes de danys per infecció o contagi de bestiar, o alternativament en la seva modalitat imprudent, el jutge penal considera que no ha quedat acreditat que els ramaders acusats sabessin de l’existència del brot de pesta porcina abans de la seva declaració oficial. Tampoc que es pogués haver advertit la presència del virus en les granges adscrites a aquestes integradores pels seus veterinaris a través de l’actuació professional per anticipar la seva comunicació a les autoritats administratives.

No hi ha delicte
A pesar que el 70% dels animals d’una de les granges amb pesta porcina mancava d’una adequada identificació, el jutge atribueix la falta a irregularitats administratives

Perquè el jutge hagués condemnat als acusats per la propagació de la pesta porcina s’havien d’haver complert requisits essencials. En la seva modalitat intencionada, el jutge considera que no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin el designi de voler directa i exclusivament i de manera concreta causar un dany, ni que anessin conscients que amb la seva actuació poguessin produir-los a través de la difusió per qualsevol mitjà d’infecció o contagi de bestiar. Les acusacions del cas imputaven responsabilitat penal per la falta de comunicació a les autoritats de l’existència de la malaltia en les explotacions ramaderes de les quals eren titulars, doncs consideraven que tenien coneixement de la presència del virus o consciència d’una alta probabilitat de la seva aparició.

L’acusació, segons la sentència, es mantenia fonamentalment amb proves d’indicis que afectaven de forma substancial a la relació d’integració entre una empresa de pinsos, al propietari de la granja de porcs, i al veterinari de la mateixa, i que es van centrar en aspectes com l’origen dels animals de les granges integrades pels acusats, l’elevat nombre d’enterrament d’animals en una de les granges, la sortida de determinades partides d’animals amb destinació a escorxador/escorxador amb un pes molt inferior a l’estipulat com a estàndard, les irregularitats en els llibres de l’explotació i en la identificació dels animals i la il·legalitat dels contractes d’integració subscrits entre les parts.

El jutge, després d’una detallada anàlisi d’aquests indicis, conclou que no poden conformar una imputació per delicte dolós de danys. A més, afegeix que alguns no són aplicables en virtut de la legislació corresponent al temps dels fets, que uns altres han quedat desvirtuats després de l’activitat probatòria i que els que han resultat acreditats són irregularitats producte de la falta d’un adequat control administratiu en les diverses fases de la cadena productiva d’engreixi de bestiar. En aquest sentit, considera que moltes de les irregularitats detectades no són si més no atribuïbles als acusats, sinó a cadascun dels agents intervinents en aquest procés d’engreixi, especialment les derivades dels transports i de la falta d’un adequat emplenament dels llibres de les explotacions.

Irregularitats

La sentència analitza tots i cadascun dels indicis presentats a judici pel fiscal i les acusacions, basats en les dades recollides en els diferents informes elaborats per la Guàrdia Civil i la policia autonòmica. En un d’aquests informes, elaborat per la Guàrdia Civil, s’adona de les importants irregularitats administratives en què es trobaven immersos alguns dels transportistes, concretament els que van procedir a verificar el transport per alguna de les granges que presumptament van ser el focus de la difusió de la pesta porcina. Queda acreditat que el transport no es va realitzar de manera continuada fins a la granja de destinació, sinó que es va realitzar en dues fases: una de recollida, i una altra de rentat de camions i posterior transvasament.

A més, la recerca policial va poder verificar que el centre on s’havia produït el rentat del camió i el posterior transvasament no estava si més no legalitzat. També van ser analitzats judicialment altres fets, com l’elevat nombre d’enterraments d’animals en una de les granges i la sortida d’animals amb destinació a escorxador/escorxador, adonant la sentència de les declaracions policials i de les seves matisacions en el judici per part dels diferents testimonis presentats. Alguns van declarar davant la policia que havien vist sortir a un dels grangers amb un remolc ple de baixes tapades per un tendal, però davant el jutge van manifestar contràriament que havien vist a aquest dins de la granja i no en l’exterior. A fi d’exculpar als acusats, la resolució judicial recull les manifestacions dels grangers que van acudir al judici com a testimonis, que van apuntar l’obligatorietat en aquella època de l’existència en cada granja d’una fossa per a l’enterrament de cadàvers, donant per descomptat que les que estaven sota sospita també les tenien.

L’altre dels fonaments aportats per les diferents acusacions el dia del judici consisteix en la sospitosa sortida d’animals amb destinació a escorxador/escorxador de determinades granges amb un pes molt inferior a l’estipulat com a normal, habitual o estàndard. Aquest argument s’ha utilitzat per demostrar que l’acció es produïa amb el coneixement del desenvolupament de la malaltia, i amb la clara intenció d’evitar la declaració de pesta porcina i les seves conseqüències econòmiques per als seus presumptes autors, però no ha tingut èxit. En aquest cas, i a pesar que el jutge ha disposat de diferents informes sobre comparatives de sacrificis mitjans diaris de totes les integradores i ha pogut verificar que en alguns casos presentaven un pes substancialment inferior a l’idoni, algunes partides no sospitoses havien presentat animals a sacrifici amb similars pesos.

No obstant això, les més notòries i importants deficiències es detecten en la llevanza dels llibres de l’explotació i la identificació dels animals. Del contingut dels diferents expedients administratius oberts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya podien advertir-se importants deficiències. Així, va poder comprovar-se que en una de les granges aproximadament el 70% dels animals mancaven d’una adequada identificació i, en un altre, els animals mancaven de tota documentació sanitària, havent aparegut porcs procedents d’altres granges mitjançant trasllats il·legals. No obstant això, el jutge considera que tals «manifestes deficiències, encara sent importants i notòries, en qualsevol cas no poden estimar-se privatives de les granges integrades pels acusats (…)» ja que l’examen de la resta dels expedients administratius oberts revela l’habitualidad d’aquest tipus d’infraccions i la falta d’un adequat control d’aquesta matèria per part de l’Administració.

ANÀLISI JURÍDICA DE L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL

La sentència judicial entra, amb la finalitat de dilucidar responsabilitats, per indicació de les acusacions, en la interpretació de l’article 108 del Reglament de la Llei d’Epizootías de 4 de febrer de 1955, segons el qual «la presentació d’una malaltia, simultàniament i sense causa coneguda, en diversos animals d’una explotació serà considerada sempre sospitosa que es tracta d’una epizootia i haurà de comunicar-se seguidament a l’autoritat local». La finalitat d’aquesta mesura és dilucidar si l’omissió de la comunicació per part dels acusats els feia creditors de la imputació d’un delicte de danys, per la posició de garant que els vas agafar.

En aquest sentit, analitza l’actuació de tots dos veterinaris de les empreses integradores i conclou que aquests van desenvolupar una activitat concorde al seu deure professional en llaures a la recerca dels patiments soferts per les partides afectades. Aquesta conclusió parteix dels següents elements: la confirmació de les múltiples visites a les explotacions afectades i l’existència de tractaments indicats a través de l’aportació de les receptes; la consulta efectuada a altres professionals del ram per confirmar el diagnòstic per ells establert; i per la ratificació que van tenir del diagnòstic elaborat amb les analítiques efectuades en laboratori. La sentència conclou que no ha quedat acreditat que l’actuació professional dels veterinaris acusats vingués motivada per un absolut desconeixement de la situació clínica que s’estava desenvolupant en les granges per ells inspeccionades, podent, a tot estirar, obeir la seva actuació a un diagnòstic erroni.

Quant a la possibilitat de detecció de la malaltia, al jutge li ha quedat clarament contrastada l’extrema dificultat del seu diagnòstic, especialment pels veterinaris de camp, donades les peculiaritats característiques, que segons s’exposa en la sentència presentava el cep de l’any 2001, la levitat dels seus símptomes i la possibilitat de confusió amb altres patologies concurrents en aquella època. En aquest sentit, considera que el fet ja ha tingut un reflex legal posterior a través de la Decisió de la Unió Europea de data 1 de febrer de 2002 per la qual s’aprovava un manual de diagnòstic i criteris d’avaluació de les proves de laboratori amb finalitats de confirmació de la pesta porcina clàssica. En aquesta Decisió s’indica que «des del punt de vista del diagnòstic es poden donar reaccions creuades que poden generar falsos resultats positius en proves de laboratori»; «que els símptomes clínics poden no manifestar-se en una explotació fins a transcorregudes entre dues i quatre setmanes des de la introducció del virus…, o fins i tot, més si es tracta de porcs reproductors adults o ceps poc virulents», i que «els signes clínics de la pesta porcina són extraordinàriament variables, per la qual cosa pot confondre’s amb altres malalties», segons recull la pròpia sentència del Capítol II de l’Annex de la citada Decisió.

Bibliografía

SENTÈNCIA
Sentencia número 151/2006, dictada pel Jutjat penal número 1 de Lleida en data 18 d'abril de 2006, en el procediment abreujat número 142/2004 dimanantes de les Diligències Prèvies número 815/2001 del Jutjat d'Instrucció número 3 de Lleida.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions