Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La planta de tomàquet sotmesa a estrès biòtic sintetitza un antioxidant desconegut fins ara

En la indústria alimentària podria utilitzar-se com a conservant d'aliments per al consum humà i pinsos per a animals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22deJuliolde2011

La planta de tomàquet sotmesa a estrès biòtic sintetitza una substància fenòlica antioxidant fins ara desconeguda, segons la troballa d’un grup d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). La UPV i el CSIC han registrat la patent nacional i internacional del nou antioxidant descobert, així com del procediment per aïllar-ho en laboratori i sintetitzar-ho químicament. La troballa s’ha publicat en la revista “Environmental and Experimental Botany”.

Els investigadors de l’IBMCP apunten que el poder antioxidant d’aquest nou compost és molt major -14 vegades més- que el que posseeix, per exemple, el resveratrol, conegut antioxidant present en el vi negre, capaç de retardar l’envelliment cel·lular. A més, és 4,5 vegades més potent que la vitamina I i 10 vegades més que la vitamina C. Les seves aplicacions són múltiples. En la indústria alimentària podria utilitzar-se com a conservant d’aliments per al consum humà i pinsos per a animals, per la seva acció com a retardant de l’oxidació dels lípids. Aquest potent antioxidant evitaria alteracions tals com l’enranciamiento de greixos i olis, que minva extrordinariamente la seva qualitat alimentària. També podria utilitzar-se com a suplement per a productes funcionals.

Altres possibles usos podrien donar-se en la indústria petroquímica, com a conservant de la gasolina, i en la indústria de polímers per a la fabricació de fibres, productes de cautxú, geotextiles i uns altres. En aquest cas, l’antioxidant s’utilitzaria com estabilizante en el procés de producció i per augmentar la vida útil del producte final. D’altra banda, en la indústria cosmètica podria emprar-se en productes per a la cura de la pell, donades les seves possibles propietats per a la prevenció de l’envelliment.

Els científics han descobert que aquesta substància està present en plantes de tomàquet sotmeses a un estrès biòtic i a més han desenvolupat un procés senzill i econòmic per a la seva síntesi en el laboratori. Segons explica l’equip investigador de l’IBMCP, quan una planta es veu instigada per un agent estresante, reacciona i activa uns mecanismes que fan que els nivells de certs compostos s’alterin. “Molts compostos fenòlics són produïts per les plantes en resposta a estressis biòtics o abiòtics i posseeixen múltiples efectes, entre ells la seva activitat antioxidant”, explica Vicente Conejero, director del grup investigador.

Va ser en estudiar aquestes circumstàncies anòmales d’estrès de les plantes quan van descobrir la inducció d’aquest compost. “Igual que la febre és una alarma associada a mecanismes de defensa en humans, en les plantes malaltes aquesta alarma consisteix en la síntesi d’una sèrie de compostos químics. Un d’ells, que fins ara no es coneixia, és el que hem descobert i que presenta unes capacitats antioxidants extraordinàries. I, a més, som capaços de sintetitzar-ho en el nostre laboratori”, indiquen els investigadors de l’IBMCP. El procés de síntesi és senzill i econòmic, per la qual cosa ja està preparat per introduir-se al mercat, segons assenyalen els científics, que subratllen que ofereix a més importants avantatges respecte a la resta d’antioxidants comercials.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions