Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La polèmica norma de qualitat del iogurt

Una nova Norma de Qualitat per al iogurt va entrar en vigor el 19 de febrer de 2003
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 3 de març de 2003
Img
Imagen: hireen

Viene precedida d’una vella polèmica, solucionada a cop de normativa al juny de 2002, quan es va admetre com a iogurt el que anteriorment es denominava “postres làcties termizado”. La norma aprovada té per objecte definir les característiques de qualitat, envasament i presentació que han de reunir els iogurts per a la seva adequada comercialització en el mercat interior.

Imatge: hireen

La norma en qüestió no porta canvis substancials al que ja estava regulat sobre la matèria, perquè refundi en una sola aquelles que estaven disperses, i adapta unes altres d’aplicació general als aliments, i en particular als productes lactis. L’executiu espanyol, a fi d’evitar possibles problemes d’impugnació de l’anterior regulació sobre la matèria, no ha perdut l’ocasió per a solucionar una qüestió formal sobre la mena de norma que havia d’aprovar per a la consideració de la mateixa com a norma bàsica estatal, seguint les últimes recomanacions del Tribunal Constitucional, i per això, ara aprova la mateixa mitjançant un Reial decret (la competència del qual recau en el Consell de Ministres), i no mitjançant una Ordre ministerial.

Els fabricants del iogurt “tradicional” consideren que la nova normativa no protegeix de manera adequada al consumidor, ja que permet comercialitzar amb la mateixa denominació un producte sense bacteris viables
La norma aprovada té per objecte definir les característiques de qualitat, envasament i presentació que han de reunir els iogurts per a la seva adequada comercialització en el mercat interior. La seva aprovació no afecta als productes legalment fabricats i comercialitzats en els restants Estats membres de la UE ni als productes originaris dels països de l’Associació Europea de Lliure Canvi (AELC), que han estat parts contractants en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. Aquests últims podran comercialitzar-se a Espanya, fins i tot amb la denominació prevista per les disposicions legals contemplades en l’Estat d’origen. Les úniques condicions que s’imposen en aquest cas és que el producte final no impliqui un risc per a la salut dels consumidors, i que, en els supòsits de possible confusió per al consumidor, amb respecte la naturalesa del producte, s’estableixi una denominació descriptiva d’aquest, i en el seu cas, d’utilització.

La vella guerra del iogurt reapareix

L’accés “consentit” per part del Govern espanyol dels antany considerats només “postres làcties termizados” a la categoria de iogurt, per mandat legal, ha desfermat una nova batalla social provocada per una normativa legal de producte. El passat 17 de febrer els mitjans de comunicació es feien ressò de la polèmica aixecada pel Departament d’Agricultura del govern català -recolzat per l’Associació Espanyola de Fabricants de iogurt “de tota la vida”-, respecte a una coneguda marca que comercialitza el “nou iogurt”. Des d’Agricultura s’afirmava, segons recullen diferents rotatius, que “el iogurt pasteuritzat no era iogurt”, i que “és un engany atribuir el mateix valor a tots dos productes” quan, com succeeix en aquest cas, el “nouvingut” ha perdut la viabilitat dels seus bacteris lactis específics com a conseqüència del tractament tèrmic al qual ha estat sotmès.

Les possibles reaccions que s’anuncien per part del propietari de la marca en qüestió contra el sector primari, o el boicot als seus productes que es demana des de l’altre costat, pels altres “” fabricants, no faria més que acréixer una espiral de violència “econòmica” que pot iniciar-se, com ha succeït altres vegades, a l’empara de la defensa del consumidor, quan potser hi ha altres interessos en joc, com així es desprèn del volum de mercat dels iogurts. Res menys que d’unes 652.000 tones, el pastís de les quals li ho reparteixen una altra reconeguda marca de productes lactis (50,40%), les marques de distribució (22,50%) i unes altres amb menor volum de mercat, que acaparen la resta, segons dades del sector.

La qüestió jurídica dels bacteris

La queixa del govern català i dels fabricants del iogurt “tradicional” consideren que la nova normativa no protegeix al consumidor, no sent admissible que un producte com el iogurt permeti en la seva denominació altres productes que no continguin la característica fonamental que fins a juny de 2002 li definia com a tal, consistent en què en el moment de la seva comercialització contingués bacteris viables i actius en quantitat abundant. La polèmica, doncs, sorgeix davant un canvi de normativa que permet l’entrada de productes que abans tenien vedada la denominació de iogurt. La normativa espanyola sobre la qualitat del iogurt prohibia de manera expressa la denominació de iogurt per als denominats llavors “postres làcties termizados” fins a l’aprovació de l’Ordre ministerial de juny de 2002, ara refosa.

La denominació del iogurt no ha estat fins avui una qüestió pacífica. Amb anterioritat ja va ser plantejada en el si de la Comissió Europea, en 1991, quan es va haver de pronunciar davant una pregunta vinculant sobre la utilització de la denominació “iogurt” en l’etiquetatge dels productes alimentosos. La Comunicació interpretativa de la Comissió precisava que el que caracteritzava al iogurt “” era l’abundant presència de bacteris làctics vius i que, per tant, era legítim que un Estat membre pogués denegar l’expressada denominació a qualsevol producte que ja no contingués bacteris vius després d’haver estat sotmès a un determinat tractament.

La Comunicació, fins i tot va anar més enllà, i precisava que “una simple referència podria també confondre al consumidor sobre l’autèntica naturalesa del producte, sense que un etiquetatge corrector addicional sigui suficient referent a això”. Com recordava una emblemàtica sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCCEE), la normativa sobre etiquetatge, publicitat i presentació dels productes alimentosos es va adoptar en nom de la informació i la protecció del consumidor final, en particular pel que respecta a la naturalesa, la identitat, les qualitats, la composició, la quantitat, la durada, l’origen o la procedència i la manera de fabricació o d’obtenció de tals productes. Els esments, indicacions i altres dades relacionades amb un aliment estan destinats a informar el consumidor sobre les característiques del producte.

UNA DENOMINACIÓ LEGALMENT POLÈMICA

Amb l’entrada en vigor de la nova norma de qualitat no hi ha lloc a dubtes que qualsevol fabricant podrà comercialitzar a Espanya, sota la denominació de iogurt, i sempre que vagi seguida de l’expressió “pasteuritzat després de la fermentació”, qualsevol producte obtingut a partir del iogurt que, com a conseqüència de l’aplicació d’un tractament per la calor posterior a la fermentació equivalent a una pasteurització, hagi perdut la viabilitat dels bacteris lactis específics, sense perjudici de complir altres requisits legals que la norma estableix quant a pH, matèria grassa o extracte sec magre lacti.

Com s’observa, la qüestió jurídica plantejada té molt a veure amb els bacteris, però també amb els drets del consumidor. I és que, és molt lícit plantejar-se si l’admissió del “nou iogurt” protegeix els drets del consumidor a no ser confós sobre l’autèntica naturalesa del producte. En el present cas pogués semblar que la denominació de “iogurt” s’ha estès més enllà del raonable o el tradicionalment acceptable, i a contra corrent del que la majoria dels consumidors considera com a tal, i ja no sols respecte a la formulació del propi producte, sinó fins i tot respecte als possibles efectes beneficiosos que poguessin tenir per a la seva salut.

Una qüestió que hauria d’analitzar-se és si el legislador ha respectat amb la seva norma de qualitat les expectatives del consumidor mig espanyol respecte a un producte de consum tan freqüent en la nostra dieta com el iogurt, sense haver estat informat ni format sobre la matèria. D’entrada, es preguntarà per què uns determinats iogurts apareixen exposats en la línia de fred, i uns altres, de sobte, i amb la mateixa denominació, es troben en una prestatgeria de lactis sense refrigerar, i amb major durabilitat, sense adonar-se que uns, els que ja coneixia, precisen una temperatura adequada per a assegurar la viabilitat dels bacteris i la conservació del producte, i els altres no.

Potser la decisió última de la polèmica acaba sent decidida per un jutge, qui al cap i a la fi té la potestat per a interpretar les normes jurídiques i per a decidir si són concordes o no amb l’ordenament jurídic; però, sobretot, per a dictaminar si els drets del consumidor són respectats. Com a postres, tan sols recordar que Espanya se suma a la llista d’altres Estats membres, que al costat d’Alemanya, Regne Unit, Holanda i Finlàndia, accepten com a “iogurt pasteuritzat després de la fermentació” les antigues “postres làcties termizados”.

Bibliografía
  • Reial decret 179/2003, de 14 de febrer, pel qual s’aprova la Norma de Qualitat per al iogurt o yoghourt (BOE número 42, de 18 de febrer de 2003).

deroga la següent normativa:

  • Ordre d’1 de juliol de 1987 (Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria de Govern), per la qual s’aprova la Norma de qualitat per al iogurt o yoghourt destinat al mercat interior.
  • Ordre de 16 de setembre de 1994 (Ministeri de la Presidència) per la qual es modifica l’Ordre d’1 de juliol de 1987.
  • Ordre 1313/2002, de 3 de juny (Ministeri de la Presidència) per la qual es modifica l’Ordre d’1 de juliol de 1987.