Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La presència d’anisakis en el peix varia segons la seva procedència

Aquest paràsit està més present en els aladrocs de la costa sud-est de l'Atlántico i nord-oest del Mediterrani

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 21deMaigde2009

La Unió Europea (UE) i les normes espanyoles obliguen als restaurants a congelar el peix que es consumeix cru per evitar la infecció per anisakis. No obstant això, “la preparació casolana dels aladrocs en vinagre -un dels plats més representatius de la gastronomia mediterrània- manté el risc d’anisakiosi, si prèviament no s’adquireix el costum de congelar els aladrocs almenys 24 hores a -20 graus”, afirma un equip de científics de la Universitat de Granada (UGR), que ha detectat larves d’aquest paràsit i d’un altre similar, “Hysterothylacium aduncum”, en aladrocs, o anxoves, de l’oest del Mar Mediterrani i de l’est de l’oceà Atlàntic.

Img anisakis
Imatge: SINC / Bjorn512

Aquests experts han dut a terme una recerca, recollida pel Servei de Notícies i Informació Científica (SINC), que posa de manifest que el risc de contreure anisakiosi pot estar influenciat per la zona geogràfica de captura, “doncs hi ha una gran variació en la parasitación (prevalença i intensitat mitjana) dels aladrocs de diferents àrees”, explica Adela Valero, autora principal i investigadora del Departament de Parasitologia de la UGR.

En l’estudi es van analitzar 792 aladrocs adquirits d’octubre de 1998 a setembre 1999 al mercat de peix de Granada. La meitat procedia de l’est de l’Oceà Atlàntic (Golf de Cadis i Estret de Gibraltar) i els altres 396 de l’oest del Mar Mediterrani (Mar d’Alborán, Mar Català, Golf de León i Mar de Ligúria).

Segons els investigadors, el paràsit “Hysterothylacium aduncum” va ser més freqüent en els aladrocs del nord-oest del Mediterrani, concretament del Golf de León i Mar de Ligúria. En els capturats a la zona atlàntica de l’Estret de Gibraltar (Golf de Cadis i el propi Estret) l’anisakis era més freqüent que en els quals procedien de la zona mediterrània (Mar d’Alborán), “segons sembla per la presència de cetacis”, apunta Valero.

Migració al múscul

Un altre factor que augmenta la probabilitat d’infecció pel paràsit és la migració de la larva al múscul del peix. Segons els científics, “la major presència del paràsit en el múscul augmenta el risc de contreure anisakiosi amb el consum d’aladrocs en vinagre”. També han demostrat que la presència d’anisakis en els peixos augmenta com més gran és la seva talla. “Com els aladrocs en vinagre es preparen amb els més grans, també augmenta el risc” si no es congelen, destalla Francisco Javier Adroher, un altre dels autors i investigador de la UGR.

Valero i el seu equip assenyalen que es necessiten més estudis per identificar les àrees marines amb major presència de paràsits, i que poden afectar a la salut humana. D’aquesta forma es determinarà si l’abundància d’anisakis a certes zones varia amb el temps, “la qual cosa permetria dissenyar i aplicar mesures que limitin l’exposició dels humans als paràsits”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions