Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La presència de bromados en els aliments

L'EFSA presenta un programa de monitoratge per esbrinar en quins aliments es troben aquests compostos i dissenyar una metodologia de control

img_inspeccion 11

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) acaba de recomanar la inclusió d’un conjunt de contaminants bromados retardants de flama en un programa de monitoratge per a aliments i pinsos per a animals. Encara que encara no es coneixen amb precisió els efectes d’aquests compostos, sí s’ha demostrat que, igual que uns altres contaminants orgànics persistents, es bioacumulan en l’ecosistema i en els humans.

Img aguas1

L’informe recomana, en concret, que s’estudiï la presència d’hexabromociclododecano (HCBD), el bifenilo polibromado 153 i diversos èters difenilo polibromados (PBDE). Els compostos bromados es van començar a utilitzar fa uns anys com a substituts dels més tòxics PCB i s’incorporen en productes com a plàstics, aparells electrònics, tèxtils o mobles. El problema és que aquests compostos, com a punts altres, van a parar al medi ambient amb el consegüent risc que entrin en la cadena alimentària.

No es coneixen exactament els efectes d’aquests compostos bromados, encara que se sap que, igual que uns altres contaminants orgànics persistents, són lipofílicos i es bioacumulan en l’ecosistema i en els humans. Hi ha molt poca informació disponible de la distribució d’aquests contaminants, així com de la seva degradació i els efectes sobre la salut. Encara que menys que els PCB, són tòxics: poden alterar el sistema endocrí dels éssers vius, amb efectes negatius sobre les hormones tiroïdals o en els sistemes reproductor i neuronal.

La recomanació del panell d’experts és que, davant la preocupació creixent per aquests contaminants, s’estudiïn aquells que més habitualment es troben en sediments i diferents mostres del medi ambient, segons han revelat estudis preliminars, per la qual cosa poden suposar un major risc, i que es desenvolupin tècniques analítiques eficients per a la determinació d’aquests compostos.

Què suposa aquest pas? Arturo Anadón, catedràtic de Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid, i membre d’un dels panells científics de l’EFSA, explica que un primer programa de monitoratge com el qual es proposa permetrà esbrinar en quins aliments es troben aquests compostos i dissenyar una futura metodologia de control. «No pots establir un control si no saps què aliments ni quantes mostres cal analitzar, si no saps en quins productes hi ha més risc de trobar els contaminants, en quina època de l’any o en quin lloc». Anadón aplaudeix la recomanació. «Això caldria fer-ho ja per a moltes coses. A Europa hi ha una política molt exigent a l’hora de registrar les molècules que es comercialitzen però molt laxa amb el monitoratge».

Bromados en rius, peixos i ossos/ossos
La presència de contaminants en els animals és fruit d’una bioacumulació constant més que d’una contaminació puntual

Fins ara, diferents estudis han revelat la presència de bromados en aigües i diferents organismes. Probablement, els més avançats són els realitzats sobre aigües i peixos de rius. Fa amb prou feines uns dies, un grup d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) revelava noves dades sobre la presència de bromados en barbs i carpes a l’àrea del Montsó, en els rius Cinca i Vero.

Eren dades del projecte europeu Aquaterra, que té com a objectiu estudiar els contaminants i els seus efectes en el riu Ebre. Fa dos anys, el mateix grup de química ambiental del CSIC havia analitzat la presència de PBDE i hexabromociclododecano (HBCD) en peixos i sediments de quatre localitzacions del riu Cinca. Damià Barceló, investigador del principal del treball, destacava que les concentracions trobades eren elevades i que les concentracions dels bromados eren més elevades en el teixit muscular que en el fetge dels mateixos exemplars. Això indica, explicava l’investigador, que els peixos estan exposats de forma constant, de manera que l’acumulació de contaminants en els animals «no és tant una conseqüència d’una contaminació puntual» (si fos així, com en totes les intoxicacions agudes, la concentració més elevada de contaminants estaria en el fetge) sinó que era «conseqüència d’una bioacumulació constant i en un termini llarg de temps».

Un altre treball realitzat el mateix any per investigadors del CSIC i del Norwegian Institut for Water Research revelava la presència de PBDE en truites d’onze llacs d’alta muntanya d’Europa i Groenlàndia. Encara que les concentracions trobades no eren preocupants, cridava l’atenció perquè mostrava que en relativament pocs anys els PBDE s’han distribuït a zones remotes com els llacs d’alta muntanya, alguns d’ells considerats encara com a zones relativament netes i verges.

Les troballes no es limiten a peixos. La revista Environmental Science and Technology publicava el gener passat un treball del National Water Research Institute (Canadà) que revela concentracions de bromados en el teixit adipós d’ossos/ossos polars d’Alaska, Groenlàndia i de l’Àrtic. La mateixa publicació recollia al novembre del passat any resultats de la Universitat d’Estocolm segons els quals hi havia presència de bromados (en concret, polibromados dibenzo-p-dioxines) en mol·luscs del Bàltic. Falcons pelegrins i altres aus, musclos i fins i tot en el zooplancton de l’Àrtic són altres mostres en les quals s’ha trobat compostos bromados.

Un programa de monitoratge en els aliments, explica Josep Rivera, director del Laboratori de Dioxines del CSIC a Barcelona, permetrà saber quin és la dimensió dels PBDE en els aliments. «Per promoure estudis importants sobre la toxicitat d’un contaminant, necessites saber abans si és un problema». Rivera posa l’exemple dels perfenilos, contaminants molt tòxics i molt difícils d’analitzar. No obstant això, amb prou feines es troben en l’entorn i en els aliments. Després, si no estan en els aliments, no són un problema. «En el cas de les dioxines», continua Rivera, «els pinsos són un vehicle per a les dioxines», que passen a acumular-se en el bestiar. En el cas dels bromados, caldrà estudiar si també poden ingerir-se a través del pinso.

DECABROMO DIFENIL ÈTER EN PEIXOS

Img salmon3
Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerques Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC), dirigits per Damià Barceló, ha descobert que el decabromodifenil èter que es troba en els rius sí és biodisponible, és a dir, que pot ser ingerit pels organismes (principalment peixos), travessar les seves membranes cel·lulars i acumular-se. La troballa es va realitzar en el marc del projecte europeu Aquaterra, que avalua la contaminació i els seus efectes en el riu Ebre.

El resultat té implicacions en les normatives que han de regular l’ús o la prohibició dels diferents compostos. Una de les grans qüestions que encara està per resoldre és si totes les molècules de PBDE de les més de 200 existents són igual de tòxiques per als organismes vius i com es transformen i transporten al llarg de la cadena alimentària. Fins ara s’ha assumit que aquelles molècules més petites resulten més tòxiques ja que travessen més fàcilment les membranes cel·lulars.

Al contrari, les molècules majors tindrien un menor grau de toxicitat. Entre aquestes últimes destacaria el decabromodifenil èter, el compost de PBDE la molècula del qual és més gran i sobre el qual no s’havia esclarit si podia entrar en organismes aquàtics a través de l’aliment. El seu ús, a més, segueix estant autoritzat, enfront d’altres barreges comercials de PBDE que van ser prohibides recentment: la barreja Penta, amb compostos d’entre 4 i 5 àtoms de brom (tetra i pentabromodifenil èter); la barreja Octa, amb compostos que tenen 8 àtoms de brom (octabromodifenil èter).

Els investigadors han analitzat mostres de peixos (barbs i carpes) i sediments de diversos punts del ric Ebre que tenen nivells alts de contaminació per PBDE, concretament en diversos punts de l’àrea de Montsó (rius Vero i Cinca). Els peixos, en el cas de la zona del Montsó, tenien concentracions importants de decabromodifenil èter, extrem que demostraria que aquest compost sí pot entrar en la cadena alimentària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions