Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La recol·lecció segura de bolets

La intoxicació per bolets a Espanya podria anar dels 200 als 400 casos a l'any, segons els experts

Img setasp

Amb la recentment estrenada època tardorenca s’inicien també les primeres recol·leccions de bolets. Aquest any, i malgrat l’aguda sequera dels mesos d’estiu, la temporada podria presentar-se com a favorable, gràcies sobretot a les pluges de finals d’agost i dels últims dies. Una de les principals recomanacions dels responsables sanitaris és actuar amb precaució per no posar en perill la salut en consumir varietats tòxiques.

Img setas12

Octubre i novembre són dos dels mesos preferits pels seteros, època de l’any en la qual coincideixen diversos factors que afavoreixen la proliferació de nombroses espècies de bolets. En els últims anys, la recol·lecció de bolets ha sofert i sofreix cert intrusisme per part de «afeccionats» que infravaloran aquesta pràctica, tant des del punt de vista mediambiental com del coneixement de les espècies.

La majoria d’associacions micológicas denuncien l’actitud que prenen moltes d’aquestes persones en el bosc, i coincideixen a afirmar que tot bon setero és aquell que «no deixa rastre en el bosc». L’intrusisme es deixa notar també en el consum d’aquests productes.

Perquè el consum de bolets sigui segur, és necessari seguir determinades pautes de recol·lecció. La principal regla és no agafar les espècies desconegudes. De gens serveixen aquí velles i falses creences per identificar les tòxiques de les comestibles. Les pràctiques empíriques que, suposadament, indiquen la toxicitat dels bolets, no són fiables. Segons els experts micólogos, no existeix cap mitjà empíric apropiat per revelar si un bolet és verinós o no, com la creença que la cullereta de plata s’ennegreix ni el que les que estan mossegades per animals són bones.

Tenint en compte que la “comestibilidad” i la qualitat gustativa dels bolets són propietats invariables de cada espècie, cal determinar que l’única manera de distingir els bolets comestibles de les verinoses és un bon coneixement de cadascuna d’elles. Limitar-se a recollir i consumir les poques espècies de les quals se sap amb seguretat que són comestibles constitueix una de les principals recomanacions.

Consum de bolets
La producció mundial de bolets supera els 5 milions de tones, segons l’OMS

Actualment, a Espanya la micología ha donat nom popular a més de 300 espècies comunes. La recol·lecció de bolets, que en aquests mesos de l’any viu un dels moments de major expansió, porta implícits diversos factors, com el gastronòmic. Els afeccionats a aquesta pràctica compten amb un dels condiments més especials per a moltes receptes culinàries. Encara que per si soles, els bolets no són un aliment molt complet. Un bolet és essencialment aigua en un 90-95%, i el valor nutritiu quant a contingut proteic, glucídico i lipídic, és moderat.

A tot el món, la producció de bolets ha augmentat dotze vegades en les últimes dècades, superant els 5 milions de tones, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La Internacional Society for Mushrool Science, del Regne Unit, sosté que el consum de bolets conreats és major que el dels bolets silvestres, una producció la primera amb forta tradició a Europa i sobretot a Àsia.

Quant a nivells de producció de bolets, el continent asiàtic és el que major aportació realitza, amb un 49% del total de producció mundial l’any 2002, que es tradueix en un total de 3,03 milions de tones. Al continent asiàtic li segueixen en importància Europa (34%) i Amèrica (16%). En línies generals, la resta de la producció està concentrada en països com Japó, Alemanya, Holanda, França, Polònia, Espanya i Canadà.

INTOXICACIÓ PER BOLETS

Img setas2

A causa de l’augment de l’interès pels bolets en els últims anys, cada vegada són més les persones que acudeixen al bosc amb la intenció de degustar, hores més tard, un bon plat elaborat amb bolets. Aquest increment propicia que cada any, per desconeixement o confusió, es produeixin intoxicacions. En regions micofílicas, com pot ser el cas de Catalunya i el País Basc, les intoxicacions per bolets suposen entre 5-10 casos per milió d’habitants i any. En la majoria dels casos es tracta d’intoxicacions derivades d’accidents estacionals, que en general coincideix amb la tardor.

Segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia, alguns verís dels bolets produeixen els primers efectes a les 6-12 hores. En aquests casos, el verí ja està en el reg sanguini i pot haver danyat òrgans vitals. A pesar que alguns verís poden desaparèixer amb la cocció o la dessecació, això no és una condició que se de en la majoria dels casos. En situacions d’intoxicacions greus, que solen aparèixer a les 6 hores, els símptomes que apareixen solen ser vòmits, diarrees, còlics, enrampades, nàusees i sudoració, entre uns altres, encara que aquests símptomes poden variar en funció de la persona.

Estudis recents realitzats per investigadors francesos han demostrat que el Tricholoma eqüestre, conegut amb el nom de bolet dels cavallers, habitualment considerada comestible, pot resultar perillós per a la salut si es consumeix repetidament en un període de temps relativament curt. Des del Departament de Salut català recomanen, fins que no es disposi de més dades científiques, «no consumir aquest tipus de bolet».

En aquest sentit, i amb la finalitat de reforçar aquesta mesura preventiva dirigida als consumidors, el Ministeri de Sanitat i Consum té previst publicar una ordre de prohibició de comercialització del Tricholoma eqüestre. Segons el mateix departament, l’epidemiologia de les intoxicacions per la ingesta de bolets tòxics és molt variable. Ho demostren les dades aparegudes en els últims 4 anys. L’any 2000 es van produir 2 casos de persones intoxicades per ingesta de bolets; l’any 2001, 20 casos; en 2002, 46 casos i, en 2003, la xifra va arribar als 13 intoxicats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions