Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La resolució d’un cas d’intoxicació alimentària és possible sense proves evidents

A vegades és difícil determinar l’agent causant d’una intoxicació alimentària. Però això no és un obstacle perquè, en cas de danys a la salut, un Tribunal pugui condemnar a un productor, distribuïdor o comerciant per la posada en circulació d’un producte contaminat o en mal estat. La responsabilitat no sols té el seu fonament en la certesa de l’agent causant sinó també en la probabilitat que aquest ho sigui.

Aquest article és l’anàlisi d’una sentència de l’Audiència Provincial de Palència en la qual es demostra clarament com un cas d’intoxicació alimentària, en aquest cas per consum d’ostres, s’ha resolt sobre la base de la probabilitat de l’agent causant. L’obligació d’assegurar que les ostres són innòcues per al consumidor s’erigeix en una obligació principal dels responsables del centre comercial, màximament si tenim en compte que és de coneixement públic que poden provocar intoxicacions molt greus si estan contaminades.


La reacció o susceptibilitat individual del consumidor afectat no eximeix de responsabilitat a qui les comercialitza, més encara si tenim en compte que adquireix uns aliments que suposava en bones condicions, d’un conegut establiment, i no havia presentat mai una reacció adversa a aquests. La confiança del consumidor respecte al producte era total. Les conseqüències, totalment inesperades.

Mitja dotzena d’ostres

El 18 de gener de 1997, un client habitual d’un centre comercial de Palència va adquirir, per a consum familiar, un total de sis ostres. Aquestes provenien d’una partida de 5 quilos adquirida pel citat centre comercial al seu proveïdor. Les ostres van ser consumides aquest mateix dia per alguns membres de la família, que van sofrir els que les van consumir, el matrimoni i un dels seus fills, els efectes típics d’una intoxicació alimentària. La dona i un dels fills van resultar afectats de caràcter lleu, i el marit va morir.


A fi de conèixer les circumstàncies que van envoltar la seva mort, un jutjat penal va obrir diligències prèvies contra els responsables del supermercat. El mèdic forense no va poder confirmar el diagnòstic etiològic, és a dir, el germen o agent causant de la mort. La recerca judicial i, amb ella el procediment penal, va concloure el 22 de gener 1998, dictant-se Acte de Sobreseïment Provisional.


El procediment penal no va prosperar perquè els elements per a fonamentar una exigència de responsabilitat penal van resultar ser insuficients, atès que ni tan sols es va poder determinar mèdicament l’agent causant de la mort de la víctima.

Interposar una demanda civil

L’única via que els quedava als familiars de la víctima era interposar una demanda civil per a poder aconseguir una indemnització per danys i perjudicis. En l’àmbit civil es pot prescindir fins i tot de la culpa en la causación d’un mal per a fonamentar una condemna. Màximament si tenim en compte que es tracta de productes alimentosos servits als consumidors i, com a tals, gaudeixen d’una protecció especial, segons es disposa en la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

La demanda civil en reclamació de danys i perjudicis va ser coneguda per un Jutjat de 1a Instància de la província de Palència. A principis de 1999 es va dictar Sentència per la qual es va resoldre condemnar al supermercat a pagar una indemnització de 15 milions de pessetes, que havia de repartir-se per meitats entre la vídua i els fills de la víctima. La indemnització es va reduir a la meitat per considerar que la reacció del marit va ser deguda a una susceptibilitat individual que s’hagués donat fins i tot si haguessin estat les ostres en bones condicions.


No obstant això, la Sentència no va acontentar cap de les parts, i per això va ser recorreguda davant l’Audiència Provincial de Palència. La part condemnada sol·licitava la revocació de la mateixa per entendre que no es donaven els requisits necessaris per a la seva condemna al no existir relació de causalitat entre la ingesta d’ostres i la mort del consumidor; i la família de la víctima perquè entenien que la indemnització concedida era insuficient per a pal·liar els danys i perjudicis patits. La família sol·licitava una indemnització de 40 milions de pessetes.

Els fonaments d’una condemna: el probable és suficient

A la fi de 1999 l’Audiència Provincial de Palència va revocar la Sentència del Jutjat de 1a Instància de Palència, estimant en part el recurs de la família i elevant la indemnització a 30 milions de pessetes, amb la mateixa fórmula de repartiment per meitats per a la vídua i els fills. L’Audiència Provincial va entendre que la susceptibilitat o reacció individual que va tenir la víctima no pot ser causa suficient per a reduir la indemnització de danys i perjudicis, perquè cap culpa és imputable a la víctima que va adquirir, en un conegut establiment, uns aliments que suposava en bones condicions i que ja havia consumit amb anterioritat amb total normalitat.


La qüestió, a priori, semblava complexa, perquè es mancava de certesa sobre l’agent causant de la mort i, per tant, no resultava evident que les ostres en mal estat fossin les causants de tan fatal resultat. El Tribunal argumenta que en aquests casos la relació de causalitat (agent causant i resultat de mort) pot quedar acreditada amb criteris simple probabilitat.


En el present cas va resultar més que probable que les ostres fossin les culpables de la intoxicació alimentària, perquè tan sols van resultar intoxicats aquells membres de la família que les van consumir. A més, també van resultar descartats altres aliments com a possibles causants de la intoxicació. Al supermercat no li van resultar favorables per al seu defensa les argumentacions que si la partida d’ostres hagués estat en mal estat haguessin rebut altres reclamacions. Els únics aliments sospitosos van resultar ser les ostres. I la condemna s’imposa davant la falta d’altres teories, ni tan sols indiciàries, sobre la mort de la víctima.


El supermercat condemnat es queixa que ha estat sotmès a una espècie de prova “diabòlica”, però se li recorda que bé va poder aportar al procediment, si existien, els controls sanitaris al fet que hagués pogut sotmetre les ostres en qüestió, aliment que és de coneixement públic que pot provocar greus intoxicacions si està contaminat, circumstància no advertible si no és després d’una rigorosa inspecció sanitària; (…)

Bibliografía

REFERÈNCIES

  • Sentència número 439/1999 de l'Audiència Provincial de Palència, de data 31 de desembre de 1999

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions