Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La resposta legal a la contaminació d’aliments per Sudan 1

La normativa vigent permet plantejar accions penals contra els operadors econòmics que han comerciat amb productes contaminats
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 28 de febrer de 2005

Les autoritats competents de la UE i dels seus respectius Estats membres compten amb suficients eines jurídiques com per impedir la lliure circulació d’aliments potencialment perillosos i, si escau, dilucidar les corresponents responsabilitats. El colorant potencialment tòxic Sudan 1, que ha contaminat diverses partides d’aliments, no és una excepció.

Des de fa un temps, les autoritats sanitàries dels diferents Estats membres de la UE han vingut ocupant-se de controlar la presència d’additius no permesos en aliments. El conegut com «Sudan vermell 1» era un dels perseguits, atès que des que fos aprovada en 1994 la Directiva sobre colorants utilitzats en productes alimentosos, la seva presència en els aliments no estava autoritzada.

Des que el 9 de maig de 2003 França enviés -a través del sistema d’alerta ràpida per als aliments i els pinsos- informació relativa al descobriment d’aquest colorant en productes derivats del chile picante originaris de l’Índia, tant autoritats competents en tota la UE, com a fabricadores o distribuïdors de diferents productes alimentosos, havien d’emplenar obligacions de vigilància i control, a fi d’assegurar que aliments destinats al consum humà no contenien el controvertit colorant.

Ara la presència d’aquesta substància en aliments envasats destinats al consumidor final ha portat a tirar mà de la normativa de seguretat alimentària en situacions d’emergència, davant la possibilitat que la seva comercialització pogués generar un risc greu per a la salut dels consumidors.

La confirmació dels fets ha determinat l’actuació immediata de totes i cadascuna de les autoritats competents als països afectats, així com la col·laboració de les empreses alimentàries afectades, tant a nivell de producció com de distribució.

La detecció de Sudan 1 ha activat la normativa de seguretat alimentària en situacions d’emergència per prevenir riscos per a la salut

Després de l’adopció de les mesures pertinents, la retirada i confiscació dels productes sospitosos, potser arribi el moment de les responsabilitats, no només pels perjudicis econòmics creats, sinó també perquè pugues haver-se incomplit la prohibició d’utilitzar aquest additiu en aliments i lloc en risc la salut pública, donada la seva classificació com a agent carcinógeno de la categoria 3 pel Centre Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC).

El fet és que la normativa més recent sobre seguretat alimentària exigeix que es dilucidin responsabilitats a els qui són considerats els responsables principals de la seguretat alimentària, que no són uns altres que els explotadors de les empreses alimentàries. I és que quan un professional de l’alimentació posa en circulació un aliment envasat destinat al consumidor final no li basta a confiar amb el que el proveïdor li ha pogut manifestar, sinó que ha de cerciorar-se totalment que el producte final que posa en circulació és innocu i apte per al consum humà. El contrari seria deixar de complir amb l’obligació general del «deure cuidat» de no causar danys a la salut, que és exigible a qui com a expert produeix, distribueix o comercialitza un producte de consum habitual com és qualsevol classe d’aliment.

Situacions d’emergència

De conformitat amb el Reglament (CE) 178/2002, la Comissió ha de suspendre la comercialització o l’ús de qualsevol aliment que pugui constituir un risc greu per a la salut de les persones i adoptar qualsevol altra mesura provisional que consideri oportuna quan aquest risc no es pugui contenir de manera satisfactòria per mitjà de les mesures adoptades per l’Estat membre afectat.

La presència del colorant «Sudan vermell 1» en productes derivats de chile picante va determinar precisament a aquest organisme a adoptar -tant el passat any com en 2003- sengles Decisions sobre mesures d’emergència relatives al chile picante i els seus productes derivats. En aquest assumpte la Comissió va seguir el nou procediment establert en la norma reglamentària, i després de l’adopció per part de França, al juny de 2003, de mesures de protecció provisionals i d’informació sobre l’abast de les mateixes, va procedir a posar en coneixement del Comitè permanent de la cadena alimentària i de sanitat animal, a fi d’ampliar, modificar o derogar les mesures adoptades per part de l’Estat membre en qüestió. En aquest moment, i a la vista de la gravetat de l’amenaça per a la salut pública, la decisió adoptada es va ampliar a tota la Comunitat Europea.

D’altra banda, es va considerar convenient exigir que les remeses de chile picante i els seus productes derivats importats a la UE, i destinats al consum humà, anessin acompanyats d’un informe analític subministrat per l’importador o l’explotador de l’empresa alimentària afectat en el qual es demostrés que la remesa no conté Sudan vermell 1. La mesura era reforçada en aquest moment obligant a les autoritats competents dels Estats membres a prendre mostres aleatòries i efectuar anàlisis de chile picante i els seus productes derivats al moment de la importació o quan s’hagin comercialitzat.

Durant el primer any de vigència de la Decisió, i després dels controls i anàlisis realitzades, es van trobar Sudan 1 en el chile i en els seus productes derivats, així com Sudan II, Sudan III i Rojo Escarlata (Sudan IV), que van ser comunicats a través del sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos. Totes aquestes substàncies van ser qualificades, com així consta en el Decisió adoptada l’any 2004 com a agents carcinógenos de la categoria 3 pel Centre internacional per a la recerca del Càncer (IARC).

La Comissió va considerar que les troballes notificades inicialment per França i confirmats diverses vegades per descobriments fets en la Unió Europea, apuntaven a una adulteració que comportava greu risc per a la salut. Davant l’amenaça que això suposava es va considerar necessari ampliar les mesures adoptades en el seu moment estenent la presa de mostres aleatòries i l’analítica de productes importats o ja comercialitzats pel que fa a la resta de substàncies (Sudan II, Sudan III i Sudan IV), a fi de garantir l’absència de les mateixes en els productes analitzats.

D’acord amb aquestes consideracions, els Estats membres havien de prohibir la importació de chile i els seus productes derivats sempre que la remesa no fos acompanyada d’un informe analític en el qual es demostrés que el producte estava lliure d’aquestes substàncies químiques.

L’HORA DE LA RESPONSABILITAT LEGAL

ImgLa normativa de referència en matèria de seguretat alimentària és molt clara pel que fa a un assumpte com l’esdevingut. Els explotadors d’empreses alimentàries s’asseguraran, en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució que tenen lloc en les empreses sota el seu control, que els aliments compleixen els requisits de la legislació alimentària pertinents a l’efecte de les seves activitats i verificaran que es compleixen aquests requisits.

A més els imposa una obligació extraordinària, en cas d’evidència o de sospita que algun dels aliments que ha importat, produït, transformat, fabricat o distribuït no compleix amb els requisits de seguretat dels aliments, que consisteix a procedir immediatament a la seva retirada del mercat, informant d’això a les autoritats competents.

En el cas que el producte hagi arribat al consumidor final, la seva obligació bàsica serà d’informació, efectiva i precisa, sobre les raons de la retirada, recuperant els productes subministrats quan altres mesures no siguin suficients per aconseguir un nivell elevat de protecció de la salut. I és que es tracta d’adoptar actituds d’acció, i no d’omissió, enfront dels possibles riscos que pot presentar un determinat aliment. En el cas que hi hagi motius per pensar que pot ser nociu per a la salut de les persones ha d’informar-se immediatament d’això a les autoritats competents, i d’altra banda, adoptar les mesures necessàries per evitar tals riscos.

Altres obligacions i deures s’imposen també com a obligatòries per als comerciants al detall o aquelles empreses de distribució que no afectin a l’envasament, a l’etiquetatge, a la innocuïtat o a la integritat de l’aliment, que han de dur a terme la retirada dels productes que no s’ajusten als requisits de seguretat, contribuint a la innocuïtat d’aquest aliment comunicant la informació pertinent per a la seva traçabilitat i cooperant en les mesures que adoptin els productors, els transformadors, els fabricants o les autoritats competents.

En cas que aquestes obligacions imposades als operadors econòmics anessin incomplides, podrien implicar-los responsabilitats de tot tipus. En aquest sentit potser calgui dilucidar altres responsabilitats respecte a els qui han permès que es comercialitzin aliments envasats amb substàncies colorants no autoritzades, atès que el nostre Codi Penal considera penalment rellevant aquelles conductes per les quals productors, distribuïdors o comerciants posen en perill la salut dels consumidors oferint en el comprat productes alimentaris amb l’omissió o alteració dels requisits establerts en les lleis o reglaments sobre composició; o fabricant o venent comestibles destinats al consum públic i nocius per a la salut.

En conjunt, defineixen unes conductes delictives que es consumen amb l’acció d’incorporar intencionadament la substància no autoritzada al producte final, o ben coneixent la seva presència en la composició, atenent que la mateixa és considerada, en el cas del Sudan I, i atenent a dades experimentals, com un carcinógeno genotóxico sobre la qual no cal establir una ingesta diària tolerable, i classificat com a agent carcinógeno de la categoria 3 pel Centre Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC).

No estaria de més, atenent a la gravetat de l’amenaça per a la salut que la seva comercialització representa una recerca sobre aquest tema, ja no només per dilucidar responsabilitats, sinó per tranquil·litzar al consumidor final sobre l’abast dels fets, i especialment per a aquells que hagin pogut ingerir de forma continuada alguns dels productes intervinguts, que haurien de conèixer l’abast del risc al que han estat sotmesos o si la mateixa és susceptible de produir danys en un futur. En aquests casos, la Justícia, a l’empara d’una legislació més proteccionista, hauria de donar una resposta eficaç al consumidor afectat, oferint la possibilitat que davant aquests dubtes o incertezas pel que fa a les possibles conseqüències de la ingesta del producte en qüestió sobre la seva salut a mitjà o llarg termini.

Al marge de la dificultat quant a la prova entre la causa i l’efecte, la substància i el dany o malaltia patida, els terminis establerts pel nostre ordenament jurídic impedeixen reclamar una indemnització per danys i perjudicis sobre els possibles efectes d’un aliment a llarg termini, a pesar que la legislació sobre seguretat alimentària admet la possibilitat de patir aquests efectes. Tota una incongruència.

Bibliografía
  • Decisió de la Comissió de 20 de juny de 2003, sobre les mesures d’emergència relatives al chile picante i els seus productes derivats (DOUE número L 154, de 21 de juny de 2003).
  • Decisió de la Comissió de 21 de gener de 2004, sobre les mesures d’emergència relatives al chile i els seus productes derivats (DOUE número L27, de 30 de gener de 2004).