Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seguretat alimentària: control local dels aliments

Els responsables municipals també vetllen per la seguretat dels aliments que es consumeixen o produeixen en una població

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 11deJunyde2009

Vetllar per la salut i la bona qualitat de vida dels ciutadans és un dels objectius prioritaris dels ajuntaments de ciutats i pobles, sigui el que sigui la seva grandària. A aquest efecte, un dels camps en els quals els seus responsables s’afanyen, sobretot a les grans ciutats, on el proveïment diari i el consum d’aliments són molt elevats, és el de la seguretat alimentària. Encara que en ocasions el seu treball pot passar relativament desapercebut, alguns d’aquests serveis municipals porten funcionant al nostre país des del segle XIX.

Img mesas art

Va ser precisament en aquesta època, a partir del segle XIX, quan l’Estat, a través d’unes reals ordres, va establir l’obligació que els responsables de l’Administració local controlessin els aliments que es consumien a les ciutats. Altres urbs tan populoses com Londres o París ja desenvolupaven aquesta tasca sanitària i algunes capitals espanyoles com Màlaga, Sevilla, Madrid, Barcelona o Bilbao es van sumar a aquest corrent. Al principi, les labors es reduïen al control de proveïment de carns i llet, i se centraven en les inspeccions, sobretot en els escorxadors/escorxadors. Més tard, la vigilància es va ser ampliant a altres aliments, alhora que s’incorporaven nous mètodes i tècniques d’examen que permetien un nivell de comprovació més eficaç.

Coordinació, la clau
És imprescindible consensuar criteris i unificar protocols d’actuació a l’hora de garantir la seguretat dels aliments en l’àmbit municipal

No del tot coneguda, la labor que es realitza des dels serveis municipals de seguretat alimentària és vital per garantir la salubritat dels aliments que es consumeixen o es produeixen en un municipi. Dau el globalitzats que estan els mercats, resulta fonamental treballar en plena coordinació amb els serveis homònims de governs autònoms i ells, al seu torn, amb les diferents administracions públiques competents, tant estatals com a europees. En aquest sentit, és imprescindible consensuar els criteris i unificar els protocols d’actuació a fi d’optimitzar els resultats.

Un exemple d’aquesta coordinació són les xarxes d’alerta que es gestionen en l’àmbit nacional i internacional a través del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació. Mitjançant aquesta eina és possible mantenir una constant vigilància enfront de qualsevol risc o incidència relacionada amb els aliments que pugui afectar a la salut dels consumidors.

Els controls oficials realitzats des dels ajuntaments en indústries agroalimentàries, mercats, tendes d’alimentació i restaurants del municipi inclouen tant la inspecció sanitària que precedeix a la concessió d’un registre sanitari o a una autorització d’obertura d’un establiment alimentari com a les inspeccions periòdiques que es realitzen en aquest sector, i que normalment es planifiquen seguint uns criteris entre els quals es troba el seu risc higiènic-sanitari.

Aquestes inspeccions rutinàries, que solen efectuar-se per sorpresa, segueixen uns punts establerts per protocols que inclouen la infraestructura de l’establiment, l’equipament, matèries primeres, tècniques de treball i manipulació. En ocasions, durant aquestes visites també es recullen mostres d’aliments per a la seva posterior anàlisi en laboratori. A més, des dels serveis de seguretat alimentària municipals es planifiquen campanyes especials en diferents àmbits, com a menjadors escolars, festes populars o fires agrícoles.

Intervenció pública

En cas d’infracció, les mesures poden anar des d’una sanció a un tancament cautelar d’un establiment, depenent de la gravetat de l’anomalia. Si el problema és la presència d’un microorganisme patogen, a més de la infracció pertinent, es realitza un estudi sobre les seves possibles causes per a la seva erradicació i la futura prevenció del problema. En general, la relació entre els inspectors municipals i els responsables del sector alimentari objecte d’inspecció (mercats, indústria, restaurants…) és de mutu respecte, i s’admeten suggeriments i consells per millorar. La seguretat dels aliments és una filosofia de treball implantada dins de la majoria dels establiments, encara que el temor a una possible toxiinfección i les seves conseqüències suma un factor afegit.


En cas que això es produeixi, el primer que ha de fer el consumidor és acudir a un centre mèdic. Si se sospita que hi ha un nexe entre la malaltia i el consum d’un aliment d’un determinat establiment, el centre mèdic o hospital avisarà a la unitat epidemiològica competent. Aquesta unitat realitzarà una enquesta als afectats, als quals es prendran mostres amb l’objecte d’elaborar una teoria sobre l’origen de la toxiinfección. Llavors, un equip es desplaça fins al presumpte establiment implicat per realitzar una inspecció i prendre mostres. La confirmació de causa-efecte en una toxiinfección alimentària resulta molt difícil. Quan es constati que el brot s’ha originat en l’establiment, s’haurà de procedir a “un buidatge sanitari”, és a dir, s’eliminaran tots els aliments per descartar qualsevol possibilitat de recontaminación. Per descomptat, si se sospita que se sofreix una toxiinfección alimentària, a més d’anar al metge es pot acudir a l’Administració competent en matèria de consum a tramitar la denúncia.

Vetllar per la seguretat

En l’última dècada s’ha observat un espectacular increment dels nivells de seguretat alimentària, especialment arran de la implantació en la UE de reglamentacions específiques en aquest camp, que proporcionen una sòlida garantia sanitària al consumidor europeu. El canvi que s’ha produït ha estat qualitatiu: abans la responsable de la seguretat dels aliments era l’Administració, mentre que ara és el fabricant, distribuïdor o comercialitzador el que té aquesta responsabilitat, mentre que l’Administració ves-la perquè els dispositius de seguretat es compleixin.

Ara com ara, els responsables tant municipals com d’altres graus administratius són conscients que la seguretat alimentària no només és un tema sanitari sinó també econòmic, perquè la competitivitat dels sectors primaris d’un municipi o d’un país i el seu desenvolupament i projecció futura passen per un sistema fiable i eficaç de seguretat alimentària.

SEGURETAT ALIMENTÀRIA, UN CICLE BAIX CONTROL

A Espanya, els organismes responsables que tot el procés alimentari es desenvolupi amb garanties de seguretat per al consumidor són, d’una banda, el Ministeri de Medi ambient, Mitjà Rural i Marí (responsable de la producció de les matèries primeres) i, per un altre, el Ministeri de Sanitat. Tots dos han d’adaptar la normativa comunitària i fer que es compleixin les disposicions elaborades a aquest efecte. Les institucions autonòmiques i locals completen el cicle de seguretat al llarg de tot el procés que va des de la fabricació fins al consum.

Així, les comunitats autònomes, a través de les seves respectives conselleries, intervenen en matèria de control directe en explotacions agrícoles i ramaderes, però també en la resta d’etapes del processament: transport, elaboració i distribució dels productes. Les mesures de control es realitzen mitjançant inspeccions periòdiques rutinàries, o bé a través d’inspeccions induïdes per riscos declarats per la Comissió Europea. En el cas que es produeixin anomalies en qualsevol de les etapes del procés, s’iniciaran els procediments destinats a corregir-les i sancionar-les. Els ajuntaments de municipis grans poden exercir un major control sobre el sector agroalimentari i desenvolupar els seus propis serveis municipals de seguretat alimentària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions