Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seguretat alimentària durant l’any 2010

La recerca i innovació i les novetats en matèria legislativa han estat dues dels grans avanços en seguretat alimentària
Per Maite Pelayo 30 de desembre de 2010
Img consumolab
Imagen: CONSUMOLAB

La recerca, el desenvolupament i la innovació han estat un dels principals motors de la seguretat dels aliments durant l’any que està a punt de finalitzar. Alimentació i begudes és un dels sectors que més inversió ha destinat en I+D+i, enfocat, sobretot, a la salut dels consumidors. Les noves tecnologies desenvolupades per al camp de la seguretat alimentària o aplicades en ell des d’altres àmbits són una excel·lent eina de producció, control i gestió. Els avantatges d’aquest desenvolupament aporten major informació dels contaminants dels aliments, faciliten la gestió de les alertes i riscos alimentaris i ajuden en la creació de noves normes que garanteixen disposar d’aliments segurs.

Recerca al servei del consumidor

Una de les recerques més rellevants que ha deixat l’any 2010 ha estat el desenvolupament del codi de barres genètic, que suposa en si mateix un instrument contra el frau alimentari. Aquesta tècnica permet analitzar de manera ràpida i econòmica l’ADN de plantes i animals i identificar les seves espècies. En desxifrar els gens (unitat d’emmagatzematge d’informació genètica) s’obté una espècie d’empremta dactilar única i exclusiva de cada animal o planta, que es compara amb una base de dades de milers d’espècies i identifica les mostres de manera inequívoca.

D’altra banda, la tomografia automatitzada, una tecnologia aplicada en altres disciplines, permet en la indústria alimentària el control no destructiu d’un mateix producte al llarg de tot el procés d’elaboració. Les múltiples radiografies de l’aliment processades per ordinador permeten obtenir imatges molt detallades per a estudiar les estructures i textures internes de diferents aliments, com les fruites en diferents estats de maduració, formació de forats en els formatges o la curació d’un pernil.

Amb la finalitat d’allargar la vida útil d’un producte, la microbiologia predictiva desenvolupa sistemes basats en models matemàtics que simulen la resposta de creixement de microorganismes en l’aliment enfront dels diferents factors que els afecten. Així es pretén, a partir d’aquestes dades, predir què ocorrerà durant l’emmagatzematge. Juntament amb el desenvolupament de nanopartícules específiques, es pot allargar de manera segura i sense alteracions en la seva qualitat, la vida útil d’un producte.

Desinfectar aigua sense cap producte químic de manera ecològica, ràpida i efectiva, només amb la llum del sol, pot resultar un somni per a molts grups de població sense accés a l’aigua potable. No obstant això, aquest és el repte que ha aconseguit un equip multidisciplinari d’investigadors, que es basen en una tecnologia que ja s’utilitzava per a desinfectar aigua, la dels fotocatalizadores, però que només usava llum ultraviolada. La innovació d’aquest grup d’experts ha estat optimitzar el sistema amb l’ús també la llum visible de l’espectre, molt més abundant en la llum que la ultraviolada, i aconseguir que el sistema de desinfecció sigui capaç de desinfectar aigua, fins i tot, en la foscor.

Treballs pioners

En l’àmbit pesquer, la creixent demanda de tonyina vermella en el mercat internacional fa perillar les poblacions d’aquest túnid. L’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha posat especial obstinació a desenvolupar sistemes de cria de tonyina vermella mitjançant tècniques d’aqüicultura. Avui dia, s’intenta completar el cicle biològic complet de la tonyina vermella en captivitat, un treball pioner a Europa.

Una experiència nova a Espanya permet conrear patata de sembra suspesa en l’aire sense utilitzar terra mitjançant una tècnica denominada aeroponía. L’Institut Basc de Recerca i desenvolupament Agrari, en col·laboració amb una empresa tecnològica del sector, desenvolupa un projecte per a la producció de patates de sembra en l’aire. D’aquesta manera, s’augmenta la productivitat, s’evita la incidència de les malalties que s’originen en el sòl i suposa un gran estalvi d’aigua i fertilitzant.

Un experiment franc-espanyol estudia el procés de germinació de les plantes en l’espai en absència de gravetat. La recerca pot establir les bases de l’obtenció d’aliments fora del nostre planeta. Els viatges espacials són cada vegada més llargs i, per a això, és necessari aprovisionar les naus amb gran quantitat d’aliments, d’aquí la necessitat de desenvolupar programes que contemplin l’obtenció d’aliments, en aquest cas d’origen vegetal, en l’espai. Un equip d’investigadors pertanyents al CSIC i de la Universitat Curie a França s’han proposat estudiar els mecanismes de creixement de les plantes en l’Estació Espacial Internacional (ISS).

Contaminants i tècniques de detecció

Contaminants i tècniques de deteccióCada vegada es coneix més com actuen els contaminants i mecanismes que posen en perill la seguretat d’un aliment i del seu consum. En aquest camp, una recerca estatunidenca indica el mecanisme pel qual Salmonel·la typhi pot persistir en portadors asimptomàtics mitjançant la formació de comunitats de bacteris resistents. Comunitats d’aquest canvi climàtic pot tenir sobre la qualitat i innocuïtat dels aliments i informar sobre això, avaluar possibles maneres d’adaptació a aquestes noves circumstàncies derivades del canvi amb l’objectiu de minimitzar els riscos.

Espanya, líder en certificacions

Una bona notícia en l’àmbit de la seguretat alimentària és que Espanya està entre els deu primers països del món en certificacions. A més, es posiciona com el tercer país del món en certificats de Gestió de Qualitat. En una de les últimes actuacions, investigadors de la Universitat de Burgos s’han centrat en l’estudi microbiològic de carn de corder de llet de Castella i Lleó i desenvolupen estratègies per a millorar la seva seguretat alimentària.

Novetats reglamentàries

  • Nous edulcorants derivats de l’estevia en aigües. Per primera vegada s’autoritza a la UE un tractament d’aquestes característiques en les aigües minerals i de deu que permetrà comercialitzar les aigües que excedien el límit de fluor establert. El Reglament que s’ha aprovat fixa les condicions del tractament per a eliminar els fluorurs en les aigües minerals naturals i de deu a través de la utilització d’alúmina activada, a fi de complir amb el límit màxim de fluor establert a la Unió Europea per a aquestes aigües

  • El Parlament Europeu no aprova l’ús de trombina com a additiu alimentari. Encara que al principi es va aprovar, avalat per l’EFSA, la comercialització i utilització als seus països membres d’una espècie de cola alimentària destinada a unir en filets d’una sola peça trossos de carn, al final el Parlament Europeu va bloquejar aquesta autorització perquè considerava que podia induir a error al consumidor.

  • Desapareix el carnet de manipulador. Una directiva europea adoptada per la legislació espanyola, la Directiva de Serveis o Bolkestein, afecta a la formació del personal en les empreses de serveis, entre altres aspectes, i estableix que els titulars de les empreses del sector seran els responsables de la formació dels seus empleats en matèria d’higiene alimentària.

  • El bisfenol A se prohibirà en el 2011. A pesar que les dades d’exposició indiquen que la població europea i els bebès estan per sota dels nivells de seguretat establerts, la Comissió Europea i els Estats membres reunits en el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària han acordat prohibir el seu ús en biberons de plàstic a partir de març de 2011 i la seva comercialització a la UE a partir de juny. La decisió s’ha pres invocant el principi de precaució, atès que els bebès constitueixen un grup de població especialment vulnerable i que tècnicament existeixen altres substàncies substitutives.

Una llei especial

Una nova llei definirà per primera vegada un sistema d’informació homogeni en seguretat alimentària per a l’intercanvi de dades entre professionals, investigadors i administracions, així com per a facilitar els coneixements més avançats en la matèria. També estableix la creació d’una Xarxa Espanyola de Laboratoris de Control Oficial de Seguretat Alimentària.

Per primera vegada s’introdueixen aspectes relacionats amb la promoció d’hàbits saludables d’alimentació i la prohibició de discriminació per obesitat. També contemplarà una disminució del contingut dels greixos trans en els aliments i regularà que no es permeti la venda d’aliments i begudes en l’àmbit escolar, quan no compleixin amb una sèrie de criteris nutricionals. El Consell de Ministres ja ha aprovat el projecte de llei, però encara ha de superar el tràmit parlamentari.