Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seguretat alimentària, recuperar la confiança del consumidor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deNovembrede2001

Les crisis alimentàries, encara que generen pèrdua de confiança entre els consumidors, solen ser una oportunitat per a estructurar sistemes que garanteixin la seguretat de productes alimentosos. Quin paper juguen les Agències de Seguretat Alimentària? I els consumidors? Què ocorre amb la crisi del mal de les “vaques boges”? Com s’ha de gestionar una crisi? En el congrés de Seguretat Alimentària organitzat per Hispacoop a Huelva es van oferir respostes a aquests interrogants.

El Congrés de Seguretat Alimentària organitzat per Hispacoop (Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris) es va celebrar els passats dies 19 i 20 de novembre a Huelva. Va arrencar amb definicions bàsiques sobre crisis de seguretat alimentària, des dels primers casos de dioxines belgues fins al mal de les “vaques boges”, el seu fort component mediàtic i les conseqüències socials associades. No sols per la sensació d’inseguretat que provoquen sinó també per les repercussions econòmiques en el sector de l’alimentació.

Fins avui, el cas més significatiu a Espanya ha estat el mal de les “vaques boges”, que compleix el seu primer any. Juan José Badiola, director del Laboratori Nacional de Referència d’Encefalopaties Espongiformes Transmissibles de Saragossa, va mostrar durant el congrés la seva preocupació davant les recents declaracions ministerials, segons les quals la crisi es troba ja en aquests moments sota control. En la seva opinió, s’hauria de fugir de triomfalisme o de declaracions que ofereixen visions que poden induir a confusió perquè “encara queden incògnites per buidar”. Segons Badiola, és necessari continuar amb el pla de vigilància establert per a evitar una relaxació de les pautes de prevenció. A més, va afegir, han de continuar aplicant-se els mecanismes de control “en tot moment” i mantenir els treballs de cooperació entre les autoritats competents europees, les de l’Estat i les de les diferents comunitats autònomes per a oferir informació a la població i adoptar les mesures necessàries que garanteixin la salut pública. “Ha d’aplicar-se tot allò que se sap i, quan no se sap, aplicar el principi de precaució”.


Badiola va lamentar, així mateix, la dràstica reducció de pressupost aplicada pel Ministeri d’Agricultura, que comptarà en 2002 amb 10.000 milions de pessetes, xifra molt inferior als 152.000 invertits enguany. En aquesta crisi, va agregar, s’han detectat incompliments de la normativa que prohibia el consum de farines càrnies, a més de fallades en la tecnologia d’elaboració de productes per a l’alimentació del bestiar boví.

Per part seva, Douglas Powell, professor de la Universitat de Guelp, al Canadà, i expert en gestió de crisi, va oferir algunes de les pautes bàsiques que s’han de seguir en situacions similars. Des del seu punt de vista, quan es produeixen situacions de crisis es requereixen sistemes de vigilància ràpids i efectius, a més d’una “comunicació creïble” sobre el risc. “La primera mesura bàsica és la prevenció del risc”, va dir, però també la definició exacta dels diferents aspectes que interaccionen durant una emergència alimentària i el desenvolupament d’una “estratègia cohesionada”. Per a això, Powell va assenyalar la necessitat de crear un equip de gestió i comunicació que s’expressi en públic a través d’un portaveu únic i fiable.

Powell opina que avui dia als consumidors no els n’hi ha prou amb sentir que el menjar és segur sinó que exigeixen amb fets la demostració que efectivament és així. Per a l’expert, el concepte que un producte és “natural” està molt estès, però per a induir seguretat són necessaris laboratoris capaços de verificar-lo i tenir present que el risc zero en alimentació, “no existeix”.

Agències de Seguretat Alimentària


Els consumidors, amb el pas dels anys, han augmentat les seves expectatives davant els aliments. Així busquen, entre altres aspectes, qualitat, accessibilitat i seguretat, a més de productes sans i innocus. Ramon Fisac, subdirector general de promoció alimentària del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, va explicar que cada baula de la cadena alimentària ha d’implicar-se a garantir els nivells màxims de seguretat, “des dels productors fins als consumidors passant per distribuïdors” i la resta d’agents vinculats a la cadena.

La política alimentària de la Unió Europa està sotmesa a una harmonització estricta i completa en la qual s’ha demostrat, segons Fisac, que existeixen llacunes, sobretot en el compliment de la legislació, com va ocórrer amb les farines càrnies al Regne Unit o amb el cas de l’oli de pinyolada d’oliva. “El futur camina cap a una legislació completa i pràctica”, va afegir.

Ignacio Arranz, subdirector general de Salut Pública, va presentar durant el congrés les pautes bàsiques de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. En la seva conferència va explicar que es tracta d’un model “esperançador”, que neix amb un elevat consens social i polític i que proporcionarà diàleg ja que “no neix amb la idea de treballar sola”. L’objectiu general és promoure la seguretat alimentària dins de la salut pública i oferir garanties d’informació objectiva, amb especial accent en la cooperació entre tots els implicats en el projecte.

Arranz va remarcar que es tracta de promoure el concepte de seguretat alimentària en tota la cadena, incloses la sanitat animal i vegetal. “No serà una agència dedicada al frau ni a la inspecció federal”. Les seves funcions seran, va aclarir, les d’agència “avaluadora, gestora i comunicativa”, és a dir, un referent comú quan es presentin situacions de crisis o d’emergència. Arranz va apuntar que, entre els objectius específics assignats, es troben la participació activa de les administracions implicades, com a agricultura, pesca, ramaderia o economia, per a no provocar distorsions en l’objectiu a aconseguir. També comptarà amb la participació tant de ciutadans com de consumidors o representants sectorials.


Aquest organisme públic de caràcter autònom, adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum, neix amb una “autonomia raonable” que en el futur podrà tendir a un model d’autonomia “absolut”. Arranz va insistir en la importància de l’exercici de consens realitzat per a la seva creació. Segons va dir, han bastat només tres mesos per al seu disseny. En l’actualitat es troba en fase de desenvolupament reglamentari.

El model andalús de l’Agència de Seguretat Alimentària va ser presentat per Luis Rallo, secretari general d’Agricultura de la citada comunitat. En aquests moments es tracta d’un avantprojecte de llei en fase de tramitació i que al llarg de 2002 es remetrà al Parlament andalús. Els seus principis d’actuació passen per la cooperació amb altres agències, la necessitat de creació de comitès científics així com treballar amb criteris de transparència. La capacitat executiva encara no està especificada i dependrà del desenvolupament dels seus Estatuts.

La demanda i el rei del mercat


El consumidor és la demanda i el rei del mercat, segons paraules de Ramón Fisac, i per això és important aconseguir que conegui els sistemes que garanteixen la seguretat a partir d’una bona formació i informació per a poder tenir capacitat de decisió. Però en molts casos el consumidor té “molta o massa informació”. No obstant això, no té la suficient formació sobre temes de seguretat, “demanant impossibles com el risc zero, que no existeix”. José Juan Rodríguez, director de l’Observatori de Seguretat Alimentària de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar que una prova de la falta d’informació o formació dels consumidors es reflecteix en el fet que la meitat de les toxiinfeccions d’origen alimentari es produeixen en les llars. A més, va comentar que l’aparició de noves tècniques, que permeten aliments més segurs, com la irradiació d’aliments, pot implicar que determinades mesures higièniques bàsiques no es tinguin en compte i, en conclusió, s’acabin consumint productes més insegurs. En la seva opinió s’ha de tenir en compte la correcta manipulació d’aliments i les mesures bàsiques d’higiene. I és que, en algunes ocasions, desinfecció i neteja s’agrupen sota una mateixa denominació, quan en realitat no ho són.

Buscar informació, aconseguir qualitat


L’avanç de les tecnologies, en aquest cas Internet, ha permès comptar amb un proveïdor d’informació que a poc a poc va guanyant quota d’audiència. Ha estat a través d’aquest mitjà que s’ha posat en marxa una experiència pràctica en matèria de seguretat alimentària: consumaseguridad.com. Una iniciativa d’Hispacoop (Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris) en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i Consum que va néixer l’abril de 2001. Ricardo Oleaga, director de la publicació, va explicar que l’accés immediat sense limitacions geogràfiques i la ràpida capacitat de resposta de l’equip multidisciplinari davant temes de rellevància social en seguretat alimentària, permeten cobrir els objectius d’oferir informació però amb l’adequada formació als consumidors.

Un altre exemple d’informació en matèria de seguretat alimentària són les denominacions d’origen (DO), considerades per molts consumidors com a sinònim de qualitat. En la taula rodona celebrada en el congrés, es va comptar amb la participació del Gerent del Consell regulador de DO Pernil de Huelva, José Antonio Pavón, i Manuel de la Creu Infant, President del Consell Regulador de DO Comtat de Huelva. Tal com va assenyalar el moderador, Juan Ramón Hidalgo, els productes DO porten implícita una vinculació a un lloc i la garantia de dos controls, l’obligatori per a tots els aliments i el voluntari específic de cada producte DO, emparat en els reglaments dels Consells Reguladors. Tot això permet que la traçabilitat del producte “de la granja a la taula” compleixi amb totes les fases prèvies. Les seves etiquetes ofereixen informació sobre matèries primeres utilitzades, determinen un major grau de confiança i, en conclusió, de seguretat enfront del producte.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions