Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > El iogurt pasteuritzat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seguretat de dir-se iogurt

La definició d'aquest aliment ha travessat diverses etapes i els tribunals han estat els encarregats de marcar les seves característiques enfront dels aliments que s'atribuïen la mateixa denominació

El iogurt és un dels aliments més populars que existeixen en el nostre mercat alimentós i un component fonamental de la nostra dieta. Al llarg de la història se l’ha relacionat amb propietats benèfiques per a l’organisme i els seus consumidors augmenten any rere any. Se li ha qualificat d’aliment universal, per la seva extensió per tot el món i durant tots els temps.

Definició de iogurt

/imgs/2008/06/yogur0012.jpgEn els textos bíblics i en l’època romana es troben referències sobre llets fermentades. Al principi aquest tipus de llets es produïen de manera espontània; posteriorment, una vegada creat l’hàbit del seu consum i donada la creença en el seu poder benèfic, es van manipular per l’home a fi de poder prendre-les quan volgués. Durant el segle XIX es van descobrir els beneficis per a la salut, sent un producte recomanat pels metges per a aquelles persones amb problemes intestinals i la seva venda es realitzava en les farmàcies en recipients de porcellana.

El consum del iogurt no es va fer popular fins a principis del segle XX, avalat pels estudis sobre llets fermentades de Metchnikoff, un científic rus que gràcies a aquest treball va obtenir el premi Nobel en 1908. Aquella llet espessa i dolç, coneguda a la Turquia d’uns altres temps com “jugurt”, no hi ha dubte que s’ha guanyat un prestigi social poc usual per a altres productes, ja sigui per les seves característiques nutricionals o per les seves bondats per a la salut. No es tracta, com algun pogués pensar, de modes passatgeres el consum de les quals es relaciona amb cossos esvelts.

El iogurt, com a producte que s’obté a partir de la fermentació de la llet, ha de contenir els microorganismes propis de la fermentació: Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus, i estar presents en una quantitat mínima de 10.000.000 de colònies per gram o mil·lilitre. La matèria primera la llet, que pot ser pasteuritzada, concentrada pasteuritzada, totalment o parcialment desnatada pasteuritzada, concentrada pasteuritzada totalment o parcialment desnatada, i mescla de dues o més d’aquests productes.

En la seva composició, el iogurt pot ser de diferents tipus: natural, ensucrat, edulcorat, amb fruita-sucs-altres productes, i aromatitzat. La consideració “desnatat” es determina pel seu contingut en matèria grassa de la part làctia: aquesta serà com a màxim de 0’5 per 100 m/m. En un altre cas, el contingut mínim de matèria grassa làctia serà de 2 per 100 m/m. A fi de garantir un contingut mínim de iogurt en el producte final, que eviti el frau i les diferències no justificables entre productes, es determina que en el cas de iogurts amb fruites, sucs i/o altres productes naturals, la quantitat mínima de iogurt en el producte acabat serà del 70 per 100 m/m; i en el cas dels iogurts aromatitzats, la de 80 per 100 m/m.

El iogurt ha de contenir els microorganismes propis de la fermentació, Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilusEls productors, a més de les matèries primeres i altres substàncies essencials del iogurt, estan facultats per a realitzar un altre tipus d’addicions . Entre altres matèries poden afegir: llet en pols sencera, semidesnatada o desnatada, sèrum en pols, proteïnes de llet i/o altres productes procedents del fraccionament de la llet, si bé el seu contingut no podrà ser superior al 5 per 100 m/m per al iogurt natural, ni del 10 per 100 m/m per als altres tipus de iogurts. La gelatina és un producte que pot afegir-se de manera facultativa en el iogurt amb fruites-sucs-altres productes i en l’aromatitzat; si bé amb una dosi màxima de 3 g/kg de iogurt, si no s’utilitzen estabilizantes autoritzats.

De la mateixa forma, la norma de qualitat del iogurt estableix una llarga llista de colorants, edulcorants artificials, estabilizantes i conservadors que poden facultativament afegir-se en l’elaboració del iogurt, establint-se els tipus de iogurt i les dosis màximes en el producte final. Els únics iogurts lliures d’aquesta mena d’additius autoritzats són el iogurt natural i l’ensucrat.

La temperatura de conservació a la qual ha de mantenir-se des de la seva elaboració fins a l’adquisició pel consumidor serà entre 1 °C i 8 °C. Com a producte perible ha de ser venut al consumidor com a màxim dins dels 28 dies següents al dia de la seva fabricació. I etiquetatge ha de contenir denominació del producte: natural, natural desnatat, ensucrat o ensucrat desnatat. La llista d’ingredients ha d’esmentar tots aquells ingredients que conformin el producte final de major a menor presència. En el cas de iogurt amb fruites-sucs o altres productes, la mescla d’ingredients pot portar al fet que cap d’ells predomini en pes de manera significativa, la qual cosa es determinarà com a “ingredients en proporció variable”. Una altra dels esments obligatoris de l’etiquetatge és el contingut net expressat en grams, mentre que els additius només s’esmenten si exerceixen alguna funció tecnològica.

La data de caducitat ha d’estar incorporada a l’envàs del producte mitjançant la llegenda “data de caducitat” seguida del dia (amb la xifra o xifres corresponents) i del mes (amb el seu nom o les tres primeres lletres del mateix). Aquesta data no podrà sobrepassar la que resulti de sumar 24 dies a la data del seu envasament. I com a instruccions per a la seva conservació figurarà l’expressió “Conservi’s en fred”.

Com a dades identificatives han d’aparèixer el nom o raó social o denominació i direcció del fabricador o envasador, o d’un venedor establert a la Unió Europea, o bé l’importador, per al cas de productes de tercers països; a més del número de registre Sanitari de l’Empresa. En el cas que l’elaboració del producte hagi estat realitzada sota la marca d’un distribuïdor, haurà de figurar el nom d’aquest, la seva raó social o denominació i domicili, així com les dades de la indústria que ho ha elaborat o el seu número de registre Sanitari, precedit de l’expressió “Fabricat per …”. Una altra dada essencial que ha de contenir tot envàs de iogurt, a fi de determinar irregularitats o detectar defectes de producció, és el lot de fabricació. En el cas de iogurts importats de països no pertanyents a la Unió Europea deurà, a més, constar el país d’origen.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions