La pinya és originària de Sud-amèrica. Allí va ser on la van trobar els colonitzadors espanyols i portuguesos. Els espanyols van canviar el seu nom (ananá) i el van dir pinya per la similitud que trobaven entre aquesta desconeguda fruita i la del pi. Avui dia la major part de les pinyes que consumim procedeixen de Hawaii o d’Àfrica, on fins fa un segle es considerava una planta perjudicial. El cultiu de la pinya a Espanya és molt poc significatiu, ja que no es donen, ni a Canàries, les condicions climàtiques idònies per al seu desenvolupament; però és una fruita molt freqüent en els nostres mercats en qualsevol època de l’any.
La pinya és considerada un fruit molt benvolgut a causa de les seves característiques tant organolèptiques (aroma, suculència, textura), com a nutricionals: és una bona font de vitamina C, i conté diverses del grup B; algunes varietats tenen caroteno. Rica en sucres i en fibra, 100 g de pinya proporcionen 50 quilocalories. Té forma ovalada i gruixuda, mesura en mitjana uns 30 cm. i té un diàmetre de 15 cm. Pes al voltant dels 2 Kg. El color de la seva polpa és groc o blanc. L’excel·lència de qualitat d’aquesta fruita es troba quan arriba a la seva plena maduresa en l’arbre. Per a arribar als mercats, i més als internacionals, és impossible recol·lectar-la en el punt perfecte. És per això que cal acontentar-se amb menjar pinyes recollides prematurament.
Perquè les pinyes reuneixin el que podrien denominar-se propietats òptimes de qualitat exigible, i per tant adequades per al seu consum, han d’estar en el següent estat:
- Fresques i sanes
- Netes, lliures de substàncies alienes visibles
- Lliures de plagues i de danys produïts per plagues
- Lliures de fongs
- Lliures de rajaduras, esquerdes i de danys pel fred
- Lliures d’olors i/o sabors aliens
- Ben desenvolupades, en bon estat de maduresa
Durant el seu cultiu, tant la planta com el fruit poden veure’s afectats per diverses plagues. Les que major preocupació causen són aquelles que afecten el fruit i que fins i tot poden ocasionar problemes de salut als consumidors.
Problemes associats a les pinyes
La malaltia del ‘clau’ i l’ús inadequat dels sistemes de conservació en fred poden provocar problemes de seguretat en les pinyes
Un dels problemes més importants de la pinya és el conegut com a clau. Es produeix per l’acció de floridures (Penicillium funiculosum i Fusarium moniliforme), normalment abans de la recol·lecció, la qual cosa preocupa especialment, pel fet que el creixement de floridures pot induir a l’acumulació de micotoxines. Aquesta malaltia causa una coloració negrosa, de consistència semidura i aquosa. Les lesions es manifesten quan el fruit ja està madur, etapa en la qual estan molt esteses i la polpa molt danyada, per la qual cosa el fruit perd tot el valor comercial.
Els fruits de la pinya poden veure’s alterats després de la seva recol·lecció, no sols a causa de males manipulacions sinó a altres factors Els més habituals són:
- L’excés en l’exposició al sol, ja que té especial incidència sobre el contingut d’àcids L-màlic i ascòrbic, amb la consegüent pèrdua vitamínica.
- Lesió del fred: mal típic de productes d’origen tropical o subtropical, que es produeix com a conseqüència de la seva exposició, durant l’emmagatzematge, a temperatures inferiors a la seva temperatura crítica, la qual varia segons cada fruit, i és diferent dels problemes produïts per la congelació. En el cas de la pinya, aquesta sensibilitat a les lesions pel fred augmenta a mesura que el procés de maduració és més avançat, i sol anar acompanyat de pardeamientos interns, disminució del pH i del contingut d’àcid ascòrbic. Per tot això és recomanable l’emmagatzematge de la pinya en un rang de temperatures entre 7,5 i 12 °C i entre un 70 i 90% d’humitat.
- Altres causes de la deterioració de la pinya, posteriors la recol·lecció, poden ser plagues, fongs i bacteris. Dins dels patògens causants d’alteracions en el fruit de la pinya el més important és el fong Fusarium moniliforme var. Ubglutinans, causant de la «gommosis», que indueix la seva podridura. S’evita treballant amb material vegetal sa. Aquest fong afecta fonamentalment a la varietat «xarxa Spanish», sent per contra resistent la varietat «Smooth Cayene».
Per a tractar de minimitzar aquestes alteracions es proposen diverses tècniques a aplicar sobre la pinya, com la utilització de fungicides, atmosfera controlada o tractaments amb radiacions ionitzants.
La pinya és una fruita molt fràgil i sensible als canvis bruscos de temperatura. Per aquest motiu, no s’ha de disminuir la temperatura de magatzem perquè apareixerien lesions causades pel fred. No obstant això, es pot conservar durant uns dies en un lloc fresc i sec, però mai en el frigorífic si la temperatura a la qual està és sensiblement inferior a 8 °C abans de pelar-la. Una vegada pelada i tallada, la pinya s’ha de conservar en un lloc fresc, encara que depenent de la zona en la qual es disposi pot ser imprescindible mantenir-la en el frigorífic a fi d’evitar contaminacions, especialment per insectes. El consum, en qualsevol cas, ha de ser ràpid, ja que es perd ràpidament el seu valor comercial. El seu ús tampoc s’ha de retardar quan hagi aconseguit el punt òptim de maduresa, ja que a partir d’aquest moment comença a perdre la seva suculència amb gran rapidesa.
La pinya acostuma a estar en un lloc destacat en els règims de pèrdua de pes a causa del seu alt contingut en aigua i fibra i baix valor calòric (11% d’hidrats de carboni simples). Conté un enzim, la bromelina o bromelaína, similar als enzims digestius, que ajuda a digerir les proteïnes.
Les vitamines més abundants de la pinya són la vitamina C i, en menor quantitat, la tiamina o B1 i la B6 o piridoxina. Quant a minerals, destaquen en quantitat el potassi, magnesi, coure i manganès.
Els avantatges del consum de pinya són, en essència, la seva capacitat per a sadollar l’apetit, cosa que s’aconsegueix prenent-la abans dels menjars, ben fresca o en suc. Així mateix, destaca per les seves propietats diürètiques. Donat la seva aportació de fibra, prevé el restrenyiment i normalitza la flora intestinal. D’altra banda, el consum regularitzat de pinya contribueix a restaurar la flexibilitat de les articulacions i atenua els dolors reumàtics. També es recomana la seva ingestió a aquells que sofreixen d’hipertensió arterial. Altres valors medicinals d’aquesta fruita són: l’ésser un excel·lent protector per al cor, així com antisèptic.
L’inconvenient de prendre pinya el troben les persones que sofreixen d’úlcera gastroduodenal, perquè augmenta la producció de sucs gàstrics, que empitjoren la simptomatologia.
- “Aspectes Tècnics sobre Quaranta-cinc Cultius Agrícoles de Costa Rica”. Direcció General de Recerca i Extensió Agrícola. Ministeri d’agricultura i Ramaderia. San José, Costa Rica. 1991
- FAO. Processament de Fruites i Hortalisses mitjançant mètodes artesanals i de petita escala. Xile. 1993
- PAUL, R.E.; ROHRBACH, R.G. “Symtom development of chilling injury in pineappel fruit” J. Amer. Soc.Hort Sci. 110(1) 100-105. 1985
- MARIA MONTAÑA CAMARA HURTADO. Caracterització de derivats de pinya: sucs i nèctars. Ed. Universitat Complutese de Madrid. 1997
