Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seguretat de l’aigua embotellada

L'aigua que s'embotella pansa estrictes controls que inclouen anàlisis diàries microbiològiques que garanteixen les seves característiques originals de composició i puresa

img_agua embotellada segura hd Imatge: tezzstock

L’aigua embotellada és un producte d’alta qualitat que segueix estrictes controls en totes les baules de producció. L’objectiu és envasar l’aigua de manera que quedin garantides les seves característiques originals de composició i puresa i que arribi al consumidor seguint totes les normes de qualitat i seguretat alimentàries. El sistema és complex, però per a això hi ha reglamentacions específiques que vetllen per evitar casos com el detectat en dates recents a Catalunya, on més de 4.100 persones s’han vist fectadas per una contaminació fecal humana en aigua embotellada, un succés excepcional i poc freqüent. L’article explica com són els controls, els tipus d’aigua embotellada que existeixen i la importància del material dels envasos.

Img agua embotellada
Imatge: tezzstock

Fa amb prou feines unes setmanes van començar a confirmar-se els primers casos d’un brot de gastroenteritis detectat a Barcelona i Tarragona provocat pel consum d’aigua mineral envasada contaminada per norovirus, un fet que les autoritats sanitàries catalanes atribueixen de “excepcional” atès que no és comuna trobar aquest patogen en aigua envasada. Si ben aquest sector és un dels més reglamentats quant a qualitat i seguretat alimentàries (tant a nivell europeu, com a estatal i autonòmic), la regulació no especifica l’obligatorietat de buscar, en les anàlisis que es realitzen, la presència de norovirus o qualsevol altre virus. Les recerques apunten al fet que l’aigua s’hauria contaminat en l’origen, és a dir, en la deu o el lloc on s’ha embotellat, i que el reservorio és l’ésser humà; per tant, la causa estaria relacionada amb el procés de manipulació. De moment, és una de les principals hipòtesis que es plantegen. Malgrat tot, i tal com apunten els experts, són casos excepcionals i aïllats, ja que és un sector amb estrictes controls i anàlisis.

Controls i garanties en l’aigua embotellada

Algunes de les condicions bàsiques per poder comercialitzar aigua embotellada és estar inscrit en el Registre General Sanitari d’Aliments. A més, i segons l’informe “La seguretat alimentària en l’aigua envasada“, publicat en 2013 i elaborat per l’Associació Catalana d’Envasadores d’Aigua (ACEA), l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en l’àmbit europeu el sector de les aigües de beguda envasades ha creat la ‘Guia de Bones Pràctiques’. A partir d’ella s’estableixen els requisits d’autocontrol que es basen en la metodologia de l’Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC), una eina amb la qual les indústries alimentàries poden garantir la seguretat dels seus productes a través dels autocontroles en totes i cadascuna de les fases: captació, conducció, envasat i emmagatzematge.

El sector de l’aigua envasada és un dels més regulats quant a qualitat i seguretat alimentàries

Un altre sistema de control fonamental és la traçabilitat, obligat des de 2005 i que persegueix garantir el seguiment tant de les matèries primeres com del producte acabat, des del seu origen fins al consumidor. Aquest sistema ha permès, per exemple, determinar la causa de contaminació de l’episodi de gastroenteritis citat, gràcies a la informació en l’envàs de la inscripció del lot, que és el que possibilita seguir el rastre del producte al llarg de tota la cadena de producció. La normativa té com a objectiu controlar que l’aigua de deu o mineral natural no estigui contaminada i que les seves característiques microbiològiques o químiques siguin les correctes. En el cas que no sigui així, obliga a parar l’activitat fins que s’elimini la causa.

Es realitzen analítiques diàries que inclouen mesures de pH, conductivitat i paràmetres indicadors de contaminació biològic de microorganismes com I. coli, Estreptococcu o coliformes fecals, entre uns altres. També es fan estudis trimestrals para, a més del control microbiològic, efectuar controls químics de components de l’aigua com a nitrits, nitrats o magnesi. Cada cinc anys s’examinen els punts d’emergència de diferents paràmetres fisicoquímicos. Les empreses embotelladores han d’explicar, a més, amb plans específics de neteja i desinfecció, de manteniment, de control de plagues i de formació del personal.

Tipus d’aigües envasades

Aigües minerals naturals. Són aigües sanes des del punt de vista microbiològic i tenen el seu origen en un estrat o jaciment subterrani, que poden captar-se de manera artificial. Es distingeixen pel seu contingut en minerals i oligoelementos i la seva puresa original.

Aigües de deu. Són les aigües potables d’origen subterrani que emergeixen de forma espontània en la superfície de la terra o es capten mitjançant treballs específics, la qual cosa conserva intactes les seves propietats naturals de puresa i, per tant, poden consumir-se perquè l’origen subterrani de l’aqüífer evita contaminacions.

Aigües preparades. Poden tenir qualsevol procedència. Se sotmeten a tractaments fisicoquímicos autoritzats que garanteixen que compleixen les condicions de potabilitat necessàries (osmosis, ozó, llum ultraviolada). Es diferencien entre potables preparades (tenen el seu origen en qualsevol tipus de procedència, subterrània o superficial) que es tracten per ser potables, la qual cosa fa que perdin la denominació d’aigua de deu o mineral natural; i aigües de proveïment públic preparades, que correspon a l’aigua de la xarxa pública que ha estat tractada. Aquests dos últims casos són diferents a les aigües de consum públic envasades perquè procedeixen de la xarxa pública que, en situació d’emergència, s’han embotellat de forma puntual.

L’etiquetatge ha de mostrar l’origen de l’aigua que es consumeix. L’etiqueta haurà d’informar no solament de la seva procedència, sinó de la denominació de venda, és a dir, el nom amb el qual es comercialitza el producte en funció del tipus d’aigua (mineral, de deu, preparada envasada); l’origen de l’aigua (nom de la deu o la captació subterrània, el lloc d’explotació, el terme municipal i la província); o la identificació de l’empresa; la data de consum preferent; pes net; recomanacions de conservació i ús; i el lot.

El material de l'ampolla

L’envàs és una de les parts imprescindibles perquè pugui emmagatzemar-se i distribuir-se l’aigua amb garantia i seguretat. A més, i segons l’Associació Nacional d’empreses d’Aigües de Beguda Envasades (ANEABE), l’envàs és un “canal important d’informació al consumidor on figuren dades com l’origen i la composició”.

En la majoria dels casos el material és el plàstic, en concret de PET (tereftalato de polietilè), molt resistent als agents químics, estable a la intempèrie i molt rígid. Les ampolles se sotmeten a estrictes controls que inclouen inspeccions visuals, de forma, controls microbiològics de l’envàs i de resistència del material.

En el cas que s’usi policarbonat, es comprova la migració del bisfenol A, una substància química que s’empra en la fabricació del plàstic i que pot migrar de l’envàs de policarbonat a l’aigua. En 2007 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va determinar una ingesta diària admissible (ANADA) de 0,05 mg/kg de pes corporal.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions