En la Unió Europea s’estableixen unes normes d’importació d’aliments que varien en funció del producte i el seu origen: animal o vegetal. Els dos principals factors de control són les instal·lacions sanitàries de les fronteres i els productes alimentosos procedents de l’exterior. Els organismes de control han de garantir el compliment de la normativa comunitària i nacional del país d’origen, així com els requisits d’emmagatzematge. Aquest article detalla la normativa en funció del tipus d’aliment, les inspeccions que es realitzen a les fronteres i les particularitats de la normativa nord-americana.
A Espanya, s’entén per aliment importat el procedent d’un país tercer i que entra en qualsevol estat de la Unió Europea. L’intercanvi d’aliments entre països membres de la UE es denomina comerç intracomunitari.
Normativa segons el tipus d’aliment
Aliments d’origen animal. Són els aliments derivats d’animals o procedents d’ells. S’inclouen en aquest grup tant els processaments com els no processats. Alguns exemples són la carn, el peix, productes làctics, ous o mel, entre uns altres. Perquè aquests aliments puguin entrar en la UE, és necessari que compleixin alguns requisits. En primer lloc, el país d’origen ha d’estar entre els autoritzats, ja que això és garantia de qualitat perquè abans passen unes normes de seguretat. A més, és imprescindible el certificat sanitari dels animals i que els productes provinguin d’establiments o indústries autoritzades per la UE als països estrangers. Finalment, es realitzen controls documentals i d’identitat en el 100% de les partides.
Aliments d’origen no animal. No procedeixen dels animals. Formen part d’aquesta categoria les fruites, hortalisses, cereals, espècies i condiments, entre uns altres. Els requisits per a les importacions d’aquest tipus d’aliments han de seguir la legislació comunitària en matèria d’higiene segons el Reglament (CE) Nº 852/2004, així com la legislació nacional vigent al seu país. De la mateixa manera que els aliments d’origen animal, el país d’origen ha d’estar entre els autoritzats per la UE. Com en el cas anterior, es realitzen controls documentals i d’identitat en el 100% de les partides.
Productes envasats i aliments per lliurar en restauració col·lectiva. En aquest cas, els aliments importats han de complir el Reial decret 1334/1999, en el qual es disposen les normes d’etiquetatge i presentació dels aliments, i el Reial decret 1801/2008, que regula les quantitats dels productes envasats. També han de superar-se els requisits que marca la UE quant al compliment d’establiments autoritzats i certificació animal. Es realitzen controls documentals i d’identitat en el 100% de les partides.
Inspecció de les fronteres
Tots els aliments que arriben a les nostres fronteres han d’entrar per un lloc de control d’inspecció de fronteres autoritzat per la UE i sota l’autoritat d’un veterinari oficial. A més, totes i cadascuna de les partides que arriben se sotmeten a un control documental i d’identitat. En alguns casos és necessari i possible un control físic. Els controls físics no es duen a terme de manera habitual, sinó que s’apliquen en funció del risc del producte i dels resultats dels controls que s’han realitzat amb anterioritat. Si alguna partida no compleix amb la legislació establerta per la UE, es destrueix o pot retornar-se al país d’origen en un termini establert en funció del tipus d’aliment.
El consum d’aliments contaminats a EUA suposa una mitjana de 3.000 morts anualsEl Govern nord-americà ha publicat dues noves normes de seguretat alimentària que hauran d’aplicar-se en els propers anys. En elles es restringeixen de manera contundent les importacions d’aliments. Segons els experts, aquesta nova normativa pretén minimitzar els casos d’intoxicació alimentària, ja que la xifra d’afectats pel consum d’aliments contaminats és molt elevada, amb una mitjana de 3.000 morts anuals. L’Administració d’Aliments i Medicaments d’EUA (FDA) proposa dues noves vies per a això. Són regles noves que exigeixen als importadors estrangers verificar que els seus productes es conreen o processen de manera segura.
En el nou reglament nord-americà es demana als importadors el desenvolupament d’estàndards d’acreditació, amb la finalitat de millorar la qualitat de les inspeccions realitzades per terceres persones a l’estranger. És una manera de garantir la seguretat dels aliments en totes les seves fases fins a arribar al consumidor. A EUA, al voltant d’un 15% dels aliments són d’importació, sobretot els de origen agrícola. Ara com ara, la normativa està en suspens durant uns mesos, fins a la seva redacció formal.
