Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La superfície de cultius transgènics augmenta un 11% en 2005

Els cultius transgènics ocupen 90 milions d'hectàrees en 21 països

Img 31a

Des que es van començar a comercialitzar els transgènics fa 10 anys, la superfície dedicada als cultius biotecnològics s’ha multiplicat per més de cinquanta, i ha passat d’1,7 milions d’hectàrees conreades en 1996 als 90 milions en 2005. Dels últims quatre països que s’han sumat a aquest tipus de cultiu, tres són europeus (França, Portugal i la República Txeca). Precisament en el si de la UE s’acaben d’autoritzar tres nous tipus de blat de moro transgènic.

L’any 2005, la xifra de països amb cultius biotecnològics ha arribat a 21, enfront dels 17 de 2004. Tres d’aquests nous països són europeus (França, Portugal i la República Txeca) i la cambra és Iran. Brasil ha estat el principal productor de transgènics durant l’any 2005, amb 9,4 milions d’hectàrees conreades de transgènics, seguit per EUA (2,2 milions d’hectàrees), Argentina (0,9 milions) i Índia (0,8 milions), segons un informe presentat pel Servei Internacional per a les Adquisicions d’Aplicacions Agro-Biotecnològiques (ISAAA, en les seves sigles angleses).

Dels 21 països amb cultius transgènics en 2005, 11 són països en desenvolupament i 10 països industrialitzats. Per ordre d’hectàrees, aquests països són EUA, Argentina, Brasil, Canadà, Xina, Paraguai, Índia, Sud-àfrica, Uruguai, Austràlia, Mèxic, Romania, Filipines, Espanya, Colòmbia, Iran, Hondures, Portugal, Alemanya i República Txeca. Els 14 primers estan considerats com a «mega-productors», categoria a la qual arriben els que arriben o superen les 50.000 hectàrees conreades, segons indica Clive James, president i fundador de l’ISAAA.

Les previsions per al període 2006-2015 indiquen que podria mantenir-se la tendència ascendent observada entre 1996 i 2005, i que el nombre de països que adoptin els quatre principals cultius transgènics també ho faci. Als aliments tradicionals, farratges i fibres, podrien sumar-se’ls productes nous com a farmacèutics, químics i vacunes orals. Un dels punts més febles associats al cultiu de transgènics ha estat la seva convivència amb els cultius convencionals, factor al que l’informe reconeix que ha de prestar-se especial atenció en els propers deu anys, especialment als països del Sud, on es preveu que l’activitat transgènica augmenti i es converteixin així en els principals productors d’aquests cultius.

«El creixement experimentat durant la primera dècada no només continuarà, sinó que serà superat en la segona dècada», ha manifestat James, que assegura que aquest augment es veurà plasmat sobretot en «la quantitat de països i agricultors, especialment als països en desenvolupament».

Principals cultius
França i Portugal reprenen la sembra de blat de moro Bt després d’una interrupció de quatre i cinc anys, respectivament

Actualment es comercialitzen al món sis varietats transgèniques (soia, blat de moro, cotó, colza, carabassa i papaya). L’arròs Bt, aprovat i adoptat a Iran en 2004, és un dels quals compten amb major extensió de cultiu, amb unes 4.000 hectàrees, localitzades sobretot a Iran i Xina, considerats els països més avançats en el cultiu d’arròs transgènic. Segons l’informe presentat per l’ISAAA, aquest producte constitueix el principal aliment per 1,3 bilions de persones a tot el món.

No obstant això, un altre informe presentat recentment rebat aquesta idea. Segons un treball realitzat pel Centre Africà per la Biosfera i la secció nigeriana de l’organització ecologista Amics de la Terra, els organismes modificats genèticament (OMG) no han aconseguit reduir la gana ni augmentar la qualitat dels aliments a Àfrica, un dels principals arguments esgrimits per les indústries biotecnològiques per defensar aquest tipus de cultius.

Els ecologistes citen com a exemple el de les patates transgèniques conreades a Kenya. Segons dades recollides al gener de 2004, la collita de patates «naturals» va ser significativament major que la de transgèniques. Malgrat tot, arguments com aquest no han aconseguit frenar la tendència ascendent d’aquests cultius en els últims anys. Ho demostren les dades, segons els quals, durant els últims 10 anys la superfície global acumulada de cultius transgènics ha estat de 475 milions d’hectàrees, gairebé la meitat de l’àrea total d’EUA.

La soia transgènica és un altre dels cultius amb major activitat, ocupant una superfície de 54,4 milions d’hectàrees a tot el món, la qual cosa suposa el 60% de l’àrea global de transgènics. A la soia li segueix el blat de moro (21,2 milions d’hectàrees), el cotó (9,8 milions) i la colza (4,6 milions). En total, la xifra d’agricultors que es dediquen als transgènics arriba ja als 8,5 milions. Iran, un dels últims països que ha començat a introduir aquest tipus de cultius, ho ha fet amb l’arròs Bt, amb el qual es pretén defensar de l’atac de diversos tipus d’insectes.

TRANSGÈNICS EN LA UE

Img cebada1
Actualment són cinc els països europeus amb cultius modificats genèticament; Espanya, Alemanya, Portugal, França i la República Txeca. Aquest últim ha sembrat per primera vegada en 2005 blat de moro Bt, mentre que Portugal i França van reprendre aquest cultiu en el mateix any, després d’una interrupció de 5 i 4 anys respectivament.

A la fi de l’any 2005, la Comissió Europea va aprovar 14 tipus de blat de moro modificat resistent a un insecte, el trepant. Aquesta nova autorització elevava a 25 les varietats de blat de moro Bt autoritzades en la UE, un producte que es va començar a conrear en la República Txeca.

La Comissió Europea aprovava aquesta mateixa setmana la comercialització de tres tipus de blat de moro transgènic en la UE. Aquests nous productes són el GA21, resistent a l’herbicida Roundup Ready, el MON863, resistent a determinades plagues, i el MON 863 x810, menys vulnerable als cucs que ataquen el cereal. L’autorització de nous blats de moro implica identificar-los com a tal, seguint l’establert per les normes comunitàries. L’autorització estarà en vigor durant deu anys.

D’altra banda, Brussel·les acaba d’impedir a Grècia que mantingui la prohibició de comercialitzar llavors del blat de moro transgènic MON810 atenent a la falta d’evidències científiques que demostrin que existeix algun risc per a la salut humana o per al medi ambient. L’Executiu comunitari, davant la falta d’acord per part dels ministres d’Agricultura de la UE, pot adoptar aquesta decisió.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions