Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La superfície destinada a agricultura ecològica va aconseguir 1.674.119 hectàrees en 2010

Els cereals és el principal cultiu ecològic, amb el 27,5% del total de la superfície

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 04 de Agost de 2011
La superfície destinada a agricultura ecològica a Espanya en 2010 va aconseguir 1.674.119 hectàrees, un 4,45% més enfront de les 1.602.868 dedicades a aquest tipus de cultius en 2009. Aquesta xifra situarà ?amb gairebé tota seguretat, al nostre país, per tercer any consecutiu, en el primer lloc de la Unió Europea en aquesta magnitud?, va destacar el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM). Si es descompta del total les superfícies dedicades a pastures, prades i farratges, i boscos, la superfície destinada a agricultura ecològica va ascendir a 604.147,20 hectàrees, la qual cosa va suposar un increment del 5,62% pel que fa a 2009.

Com a novetat, el passat any van sobresortir les fortes pujades en els cultius de llegums per a consum en sec, que va incrementar la seva superfície en un 91,24%, i de les hortalisses, amb una pujada del 46,05%, fins a situar la seva superfície en 39.367,01 hectàrees i 10.156,05 hectàrees, respectivament.

A l'apartat de la superfície ecològica conreada, els cereals es mantenen al capdavant, amb el 27,5 % del total (166.081,35 hectàrees), seguits de l'olivar, amb el 20,91% (126.328,26 hectàrees), la fruita seca, amb el 14,88% (89.900,88 hectàrees), i la vinya, amb el 9,47% (57.231,75 hectàrees). Altres cultius més petits en superfície, però fonamentals per la seva dimensió econòmica i que van augmentar en 2010, van anar els fruiters (5.692,47 hectàrees) i els cítrics (5.391,12 hectàrees).

En 2010 es va registrar un fort increment en els cultius de llegums per a consum en sec

En onze comunitats autònomes s'han registrat augments de la superfície total destinada a agricultura ecològica, entre les quals van destacar la Comunitat Valenciana, que ha passat de les 38.753,97 hectàrees en 2009 a les 56.627,98 en 2010 (46,12%), la qual cosa la situa com la setena autonomia per darrere d'Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Catalunya, Aragó i Murcia. Altres comunitats que van experimentar un increment significatiu en el nombre d'hectàrees van ser Astúries (30,41%), País Basc (19,24%), i Castella i Lleó (18,96%).

Quant a la ramaderia ecològica, en 2010 es van registrar un total de 5.021 explotacions ramaderes, la qual cosa significa un increment del 10,40% respecte a 2009, quan es van comptabilitzar 4.548 explotacions. Del total de negocis ramaders, el 49,57% va correspondre a boví, 27,86% a oví, 9,40% a caprí, 4,68% a équidos, 3,57% a avicultura, 2,43% a porcí, 2,33% a apicultura, i 0,10% a aqüicultura. Per comunitats autònomes, Andalusia va ocupar el primer lloc amb el 56,12% de les explotacions, seguida de Catalunya, amb el 9,72% i Balears, amb el 8,64%.

Indústries ecològiques

Els establiments industrials o d'elaboració ecològics es van incrementar un 9,30%

El total d'establiments industrials o d'elaboració ecològics va ascendir en 2010 a 3.327, amb un increment respecte a 2009 del 9,30%. Andalusia va ser la comunitat que comptava amb major nombre d'establiments, amb 794, seguida de Catalunya, amb 609, Comunitat Valenciana, amb 399, i Murcia, amb 208, i Castella-la Manxa, amb 204. Les autonomies que van experimentar un increment significatiu en el nombre d'establiments van ser Castella-la Manxa, amb un 55,73% (204 indústries), Madrid, amb un 27,94% (87 indústries), i Balears, Castella i Lleó i País Basc, amb un increment situat al voltant del 13%.

El total d'indústries relacionades amb la producció vegetal es va situar en 2.758 en 2010, amb un creixement de l'11,43% enfront de 2009. Entre elles van sobresortir les indústries de manipulació i envasat de productes hortofrutícolas frescs (536), cellers i embotelladoras de vi (456), i almazaras i envasadoras d'oli (347).

En les instal·lacions de producció animal, el nombre del qual va augmentar en dues unitats, (569 en 2010 enfront de les 567 de 2009) van predominar escorxadors/escorxadors i sales d'especejament (26,01%), indústries de llet, formatges i derivats làctics (17,22%) i mel (15,47%). El major percentatge de pujada es va produir en l'elaboració de peix, crustacis i mol·luscs, amb un increment del 90% (19 indústries en 2010 enfront de les 10 de l'any passat).

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions