Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La superfície mundial de transgènics supera ja els 114 milions d’hectàrees

Espanya segueix sent el major productor de blat de moro transgènic de la UE i el número 12 del món

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deFebrerde2008

Malgrat el rebuig que susciten els organismes genèticament modificats (OGM), els cultius transgènics continuen creixent a tot el món. La superfície mundial de cultius biotecnològics va augmentar en 2007 un 12% (12,3 milions d’hectàrees més), fins a aconseguir els 114,3 milions d’hectàrees, la qual cosa suposa el segon augment més important d’aquesta superfície en els últims cinc anys.

Aquestes dades apareixen recollits en l’informe anual del Servei Internacional per a l’Adquisició d’Aplicacions Agrobiotecnológicas, que destaca que el nombre d’agricultors que planten aquests cultius va créixer l’any passat en 1,7 milions, fins a situar-se en 12 milions.

L’ISAAA és l’únic organisme que ofereix dades globals. En el seu informe anual corresponent a l’any 2007, es constata el creixement de l’àrea conreada amb varietats transgèniques de blat de moro, soia i cotó, principalment.

La majoria de la producció segueix en mans de les grans empreses de biotecnologia dels països desenvolupats, amb el 60% de la superfície mundial conreada, i receptors principals de les exportacions dels països en desenvolupament. No obstant això, la taxa de creixement d’aquest tipus de cultius en aquestes últimes nacions va ser el triple que en els Estats desenvolupats (21% enfront del 6%). El nombre d’agricultors que planten aquests cultius va experimentar un gran augment (1,7 milions més) fins a aconseguir els 12 milions.

Espanya, en el lloc 12

Estats Units és el principal productor d’OGM, amb 57,7 milions d’hectàrees d’aquests cultius. Li segueixen Argentina, Brasil, Canadà, Índia i Xina. En total, són 23 les nacions que van conrear transgènics en 2007.

Espanya, per la seva banda, continua sent el major productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea (UE) i el número 12 del món. En només un any la superfície conreada ha crescut un 40% i ja supera les 75.000 hectàrees. Més del 80% d’aquesta superfície es troba a Aragó i Catalunya.

Espanya continua sent el major productor de blat de moro transgènic de la UE

Al nostre país només es conrea per a la seva comercialització el blat de moro Bt, resistent a la plaga del trepant, un insecte que pot produir fins a un 15% de pèrdues en les collites a certes zones en les quals és molt persistent, com la vall de l’Ebre.

Només el terreny dedicat a aquest cultiu situa a Espanya entre els anomenats països “megaproductores”, això és, aquells que superen les 50.000 hectàrees de cultius de varietats transgèniques.

Al nostre país només es conrea per a la seva comercialització el blat de moro Bt, resistent a la plaga del trepant, un insecte que pot produir fins a un 15% de pèrdues en les collites a certes zones en les quals és molt persistent, com la vall de l’Ebre. Però a més del blat de moro, existeixen cultius per investigar d’arròs, cítrics o tomàquets, per exemple.

Reticències de la UE

Les grans reticències als organismes modificats genèticament que en el si de la Unió Europea han mostrat molts països -que va portar en 1998 a adoptar una moratòria que va finalitzar en 2004, i al fet que el Protocol de Bioseguretat, aprovat en 2000 i que regula el comerç internacional d’OGM, introduís el dret de tot país a vetar les importacions d’aquests productes- expliquen en bona mesura les diferències entre els diferents països productors.

Els altres membres de la UE amb cultius transgènics són Portugal, Alemanya, República Txeca, Romania, Eslovàquia, Polònia i França, encara que aquest últim acaba de prohibir el cultiu d’un blat de moro de l’empresa Monsanto, i Polònia va anunciar el dimarts passat que vol prohibir els transgènics que es conreen al país per a pinsos.

La superfície mundial de cultius biotecnològics va augmentar en 2007 un 12%

Aquest mateix dia el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària -format per experts dels Vint-i-set- no aconseguia posar-se d’acord per autoritzar la importació i l’ús de dues varietats de transgènics, una de soia i una altra de cotó, en la fabricació d’aliments o de pinsos. La proposta no va aconseguir una majoria suficient de vots, ni a favor ni en contra, per aprovar tots dos organismes genèticament modificats. Al no haver-hi consens, els expedients per a l’autorització dels dos OGM hauran de ser examinats pel Consell de Ministres de la UE i si en tres mesos aquests no donen una opinió, llavors la Comissió Europea podrà aprovar-los unilateralment.

L’ISAAA és una organització sense ànim de lucre que compta amb una xarxa internacional de centres que lluiten contra la gana i la pobresa, i que comparteix coneixements i aplicacions sobre biotecnologia. Per a aquest organisme, una aposta decidida pels aliments transgènics ajudaria a aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per reduir la gana i la pobresa a la meitat per 2015.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions