Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La traçabilitat com a mecanisme de seguretat alimentària

La nova definició del Codex Alimentarius harmonitza el concepte de traçabilitat en tots els països sota influència de la FAO i l'OMS

La comissió del Codex Alimentarius ha adoptat durant la seva reunió anual celebrada a Ginebra a primers de juliol de 2004, una nova definició per a l’els termes relatius a traçabilitat en l’àmbit alimentari. El text aprovat descriu traçabilitat com l’habilitat per a seguir el moviment d’un aliment a través dels passos específics de producció, processament i distribució.

La decisió adoptada per la comissió del Codex Alimentarius resulta d’enorme rellevància. El nou enunciat estableix les bases perquè en tots els països del món es parli en els mateixos termes i es pugui avançar en la millora de les condicions de salubritat i informació dels aliments.

La traçabilitat és un sistema molt interessant per a tenir tota la informació disponible sobre la història d’un aliment. Aquesta història posseeix unes implicacions molt importants en termes de qualitat, seguretat i prevenció. L’aplicació de la traçabilitat requereix de tecnologia que permeti la interpretació de codis a un llenguatge més amigable i comprensible pel consumidor final.

La importància de la traçabilitat

La importància de la traçabilitat com a mecanisme per al seguiment i coneixement de la història d’un aliment ha estat àmpliament reconeguda per diferents organitzacions d’àmbit internacional. En una reunió conjunta entre la FAO i l’OMS, amb un coexponsor en el Codex, es va indicar que la traçabilitat ha de ser considerada, cada vegada més, com un element fonamental que haurà de ser regulat per tots els països en un futur immediat. El consens que finalment s’ha aconseguit, mostra la rellevància d’una adequada aplicació d’aquest sistema per a prevenir crisis alimentàries.

Els sistemes de traçabilitat tenen implicacions molt importants en termes de qualitat, seguretat i prevenció

La traçabilitat havia estat definida prèviament pels sistemes de gestió de qualitat integral, i especialment, per les normes ISO. En aquest sentit l’ISO 9001:2000 la defineix com «l’habilitat per a traçar la història, aplicació o localització del que s’estigui considerant». Aquesta definició, potser, no és tan clara com la que es donava en la norma ISO 8402:1994 en la qual es definia com «l’habilitat per a traçar la història, aplicació o localització d’una entitat mitjançant la recopilació de dades».

Més clara sembla la que recull la Unió Europea en el seu Reglament CE núm. 178/2002). En ella s’indica que la traçabilitat és «l’habilitat per a traçar i seguir un aliment, penso, animals productors d’aliments, o substàncies emprades per a ser, o esperables que siguin, incorporades en un aliment o penso, a través de totes les etapes de producció i distribució». A partir de gener de 2005, l’aplicació de la directiva serà obligatòria en tots els països de la Unió Europea, encara que pot no ser-ho en uns altres tercers.

El seguiment de la vida d’un aliment pot aportar informació suficient per a saber tots els elements que han entrat en la seva producció, però també totes les vies que s’han seguit fins a la seva comercialització. Com a conseqüència, ajuda a determinar amb més precisió la responsabilitat de defectes o de problemes de seguretat dels aliments. De la mateixa manera, si es produís un accident es podrien localitzar de manera fàcil i precisa no sols els lots de producció, sinó tots aquells elements que puguin haver estat en l’origen del problema.

Per tant, un sistema de traçabilitat hauria d’aportar la capacitat per a identificar els proveïdors d’una indústria, amb totes les matèries primeres, inclosos els envasos i qualsevol substància emprada. És per això que el concepte de traçabilitat no és aplicable només a la seguretat alimentària, sinó que és una mica més ampli. En ell s’engloben millores per a la qualitat dels aliments, en conèixer millor els ingredients, procedències, concentracions, puresa o qualsevol altre element relacionat, a més de la seguretat dels aliments i el control de problemes relacionats amb els actes de bioterrorisme.

Aconseguint la traçabilitat

Mentre que els diferents aspectes de la traçabilitat poden ser diferenciats i identificats, l’esquema general a decidir en la seva aplicació requereix coherència per a assegurar que a tots els nivells es disposen dels mateixos sistemes o de sistemes compatibles. Així, si per a traçar un producte s’empra un sistema d’etiquetatge o retolació, de poc servirà si posteriorment no s’empren els lectors oportuns. Això significa que es fa imprescindible una homogeneïtzació de sistemes i de la informació necessària, segons uns estàndards de compatibilitat.

La conseqüència directa suposa un cost econòmic que en molts casos no és menyspreable. En realitat, la implementació dels sistemes de traçabilitat són vists per moltes empreses com alguna cosa que no serveix per a res, en moltes ocasions, fins i tot, poden ser benvolguts com a demandes de l’administració però sense cap utilitat clara, i més encara, sense cap benefici.

Si a més considerem que en termes financers, especialment per a les petites i mitjanes empreses (la majoria al nostre país), suposa un cost considerable per la dedicació de més temps, l’adquisició de sistemes de marcat, registre de dades, seguiment, etc. implica que d’entrada es produeix un rebuig, gairebé visceral davant aquest nou sistema. Una possible solució podria ser posar en evidència la importància d’aquest sistema en el control dels proveïdors, en la regulació dels magatzems i la previsió de la demanda dels clients.

Fins a l’actualitat els sistemes de traçabilitat desenvolupats es feien per a cobrir necessitats específiques dels processos productius d’alguns tipus d’aliments, especialment en la cadena de distribució. Això és lògic, ja que els distribuïdors rebran la pressió directa dels consumidors, demandant informació específica sobre un producte. La conseqüència directa és que quanta major sigui la demanda de traçabilitat per part dels consumidors, major serà la demanda d’informació cap als proveïdors.

SISTEMA MINIMALISTA PER A la IDENTIFICACIÓ

Img codigo1
Els sistemes de traçabilitat es basen, fonamentalment, en l’aplicació de tècniques d’identificació. Per exemple, si prenem en consideració una petita empresa, la primera acció és la diferenciació de lots de producció. Un sistema de traçabilitat, no obstant això, exigiria que s’identifiquessin tots els sacs produïts, sent la forma minimalista de l’elecció.

Aquest sistema és la manera més senzilla i la que requereix una menor complicació. El sistema minimalista es basa en codis numèrics en els quals cada número té un significat. D’aquesta forma ens trobem que hi ha una sèrie en la qual se’ns indica el país, la comunitat o l’àrea geogràfica, el tipus d’empresa, el producte i altres dades bàsiques. D’aquesta forma amb una seqüència de número podem identificar perfectament el producte. Normalment, per a facilitar les coses, aquests números es basen en codis acceptats a nivell general i la lectura es realitza mitjançant codis de barres, cosa que facilita que el procés es pugui automatitzar i interpretar per un ordinador, la qual cosa ens permet la lectura precisa i sense cansament.

No obstant això, amb la identificació d’un sac no és suficient. Si un sac concret és emprat per a l’elaboració d’un altre aliment, aquesta informació s’ha d’annexar a la llista d’ingredients. Conseqüentment, cada vegada els codis es van complicant. En aquesta situació, cada ingredient tindrà una codificació que serà diferent. En aquest cas es complica enormement el posar la codificació de cada ingredient. La solució pot ser l’ús de les etiquetes amb xip electrònic. Aquí ens trobem amb un sistema que posseeix una àrea de memòria que albergarà tota la informació. Quan es llegeix per un ordinador adequat, aquest ens donarà tota la informació interpretada, la qual cosa implicarà que en aquest moment podrem disposar de tota la història d’aquest producte.

Bibliografía

  • Anònim. 2004. Codex adopts definition of traceability/product tracing. Food Traceability Report. 4(28).

Etiquetes:

codex traçabilitat

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions