Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La transició normativa cap a nous conceptes de seguretat alimentària

L’any 2002 marca un abans i un després respecte a la seguretat alimentària després de l’aprovació al febrer del Reglament (CE) pel qual s’estableixen “els principis i els requisits de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària”. És, sens dubte, l’aspecte més destacat de l’any, però hi ha hagut molts més i en àmbits ben diversos, com queda demostrat en l’ampli llistat que oferim en la Bibliografia d’aquest article.

La seguretat alimentària ha iniciat un camí legislatiu sense retorn cap a la prevenció del risc des d’una perspectiva integral del problema, en la qual conflueixen qüestions socials, econòmiques i fins i tot mediambientals. La globalització econòmica, els nous mètodes productius, els nous aliments i els canvis socials, requereixen d’una legislació rigorosa que sàpiga adaptar-se amb major flexibilitat als nous reptes del futur, així com d’una organització pública eficaç dels sistemes de seguretat alimentària. Que sigui capaç, en definitiva, de donar als consumidors una resposta global i satisfactòria en aquells supòsits en què els seus drets fonamentals estiguessin en perill.

En aquesta línia s’inscriu el Reglament (CE) de febrer pel qual s’estableixen “els principis i els requisits de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària”. La norma reglamentària posa ordre a les diferències existents entre els diferents Estats membres quant a conceptes, principis i procediments relatius a la seguretat alimentària, i crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Així, entre altres qüestions fonamentals, delimita en tot l’àmbit comunitari el que és un aliment, quins requisits s’han de tenir en compte perquè aquest sigui segur i qui és el responsable legal principal de garantir la seguretat dels aliments.

A partir d’ara, i en el nou marc exposat, tant el legislador comunitari, com l’estatal i l’autonòmic han d’adaptar les seves legislacions respectives als nous conceptes, principis i procediments sobre seguretat alimentària. El termini final per a l’adaptació normativa de la totalitat del Reglament acaba per a tots ells en 2007. Assenyalem a continuació el més destacat del nou reglament.

Nou concepte d’aliment: A partir d’ara serà considerat aliment qualsevol substància o producte destinat a ser ingerit pels éssers humans o amb probabilitat de ser-ho, hagin estat o no processats sencera o parcialment, entre els quals s’inclouen ingredients, matèries primeres, additius o nutrients, i fins i tot els residus de medicaments veterinaris i plaguicides. No es consideren aliments els pinsos, medicaments, tabac i animals vius o que no estiguin preparats, envasats i/o servits per al consum humà en aquest estat.


Seguretat alimentària: Entre els factors de la seguretat alimentària que es tindran en compte a partir d’ara per a poder considerar a un aliment com a assegurança en l’àmbit de la UE, cal destacar les condicions normals d’ús de l’aliment pels consumidors, la informació que s’ofereix, els probables efectes immediats i a curt i llarg termini dels aliments per a la salut de consumidors i els seus descendents, els possibles efectes tòxics acumulatius i la sensibilitat particular de determinats consumidors.

El responsable principal de la seguretat alimentària: A partir d’ara, els “explotadors de les empreses alimentàries” són els únics “responsables legals principals” de la seguretat alimentària. Han de dissenyar i adoptar un sistema segur de subministrament d’aliments, controlar i vigilar el risc derivat dels seus productes, i procedir a la seva retirada i informar de la mateixa a autoritats i consumidors, si l’aliment ha arribat a la seva disposició. Com a complement, hauran d’establir sistemes i procediments que permetin identificar a qualsevol persona que els hagi subministrat aquests productes o matèries primeres i en qualsevol de les etapes. La traçabilitat de tots els aliments, dels pinsos, dels animals destinats a la producció i qualsevol altra substància destinada a ser incorporada a un aliment o penso haurà d’assegurar-se en totes les etapes “des de la granja a la taula”. Com a conseqüència, ja no sols haurà d’estar degudament traçada la carn de boví, sinó que amb el temps ho estaran tot tipus d’aliments que arriben a la cistella de la compra.

L’Autoritat Alimentària Europea de Seguretat Alimentària (AESA): La missió general de l’AESA és proporcionar assessorament i suport cientificotècnic a la labor legislativa i a la política comunitària en tots aquells àmbits en els quals de manera directa o indirecta poden influir en la seguretat dels aliments i dels pinsos. De la mateixa forma, facilitarà informació independent sobre tots els temes compresos en la seva comesa i intervindrà en el procés de comunicació dels riscos.

Les normes més destacades de l’any

Els poders públics tenen l’obligació de donar compliment a un principi general que determina que els aliments no han de convertir-se en un risc inacceptable per a la salut o la vida dels consumidors. La normativa ha d’adequar-se als nous coneixements científics i, en cas de dubtes, sospites o riscos evidents per a la salut pública, adoptar les mesures que siguin més adequades. En aquest sentit, el present any es va iniciar a nivell comunitari amb la publicació d’una Recomanació de la Comissió relativa a un programa comunitari coordinat de control per a l’any 2002 destinat a garantir el respecte dels límits màxims de residus de plaguicides en els cereals i en altres productes d’origen vegetal.

Més tard van venir les modificacions de les Directives que regulaven la matèria, fixant nous límits màxims de residus de plaguicides en fruites i hortalisses, cereals, productes alimentosos d’origen animal i determinats productes d’origen vegetal, incloses les fruites i hortalisses. Les adaptacions van arribar també als límits màxims de residus de medicaments veterinaris en els aliments d’origen animal, als continguts mínims de determinats contaminants en els productes alimentosos, i les substàncies i productes indesitjables en l’alimentació animal.

A la fi de gener de 2002 la Comissió va publicar una Recomanació relativa a un programa coordinat de control oficial de productes alimentosos per a l’any 2002. Les mesures de protecció dels consumidors que es van dictar per mitjà de Decisions comunitàries van afectar productes com els procedents de la pesca i de l’aqüicultura importats del Pakistan, Guinea o Vietnam, o productes d’origen animal importats de la Xina. A més, amb caràcter temporal es van adoptar condicions especials per a la importació de cacauets i altres productes derivats originaris o procedents de la Xina; sobre figues, avellanes, festucs i altres productes derivats procedents de Turquia; i fins i tot sobre mol·luscos bivalves, equinoderms, tunicados i gasteròpodes marins, transformats o congelats del Japó.

En aquest últim any, a més, tant la legislació alimentària comunitària com estatal han centrat els seus esforços en alguns aspectes que han despertat major preocupació social i majors dubtes quant a la seguretat dels aliments. Així a nivell comunitari s’han dictat normes en forma de Reglament (d’aplicació directa) que han regulat les substàncies aromatitzants, i unes altres, en forma de Directives (que necessiten de l’acte de transposició de cadascun dels Estats membres per a incorporar-les a la seva pròpia legislació) que han regulat, entre altres aspectes, la utilització de determinats derivats en materials i objectes destinats a entrar en contacte amb productes alimentosos, substàncies indesitjables en l’alimentació animal, mètodes comunitaris de mostreig per al control oficial de residus de plaguicides en els productes d’origen vegetal i animal, etiquetat de productes alimentosos que contenen quinina i productes alimentosos que contenen cafeïna, mètodes de mostreig i d’anàlisi per al control oficial de les dioxines i la determinació de PCB similars a les dioxines en els productes alimentosos, els materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb productes alimentosos.

A nivell estatal, i durant el mes de juliol, es va aprovar la llei de seguretat alimentària i per la qual es crea l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, i a més es va aprovar l’Estatut de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, de la qual s’han nomenat ja a la seva Presidenta, Vicepresidents, Directora Executiva i Vocals del Consell de Direcció, recentment.

D’altra banda, al llarg de l’any han estat regulats, entre altres aspectes d’especial interès, la circulació i utilització de matèries primeres per a l’alimentació animal i la circulació de pinsos composts, llistat d’additius diferents de colorants i edulcorants per al seu ús en l’elaboració de productes alimentosos i condicions d’utilització, les condicions sanitàries aplicables a la producció i comercialització de carns de caps de bestiar de lídia, l’organització dels controls oficials en l’àmbit de l’alimentació animal, el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides, aigües de beguda envasades, sanitat vegetal i producció integrada de productes agrícoles; amén de la regulació específica d’altres productes com el iogurt, la melmelada o el vi, entre altres; o la modificació d’alguns aspectes, sobre la regulació del pa, del peix o de l’etiquetatge de la carn.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions