Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La UE es consolida com a principal importador mundial d’aliments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 12deMaigde2004

Així mateix, la CE finança projectes d’assistència tècnica amb la finalitat d’ajudar els països en vies de desenvolupament a respectar aquestes normes. “Complir les normes comunitàries de seguretat alimentària beneficia a aquests països a produir aliments més segurs per als seus ciutadans”, assegura David Byrne, comissari de Sanitat i Protecció dels Consumidors. D’altra banda, Franz Fischler, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, afegeix que “els països més pobres necessiten ajuda per a complir les normes internacionals de producció”.

Per a garantir que els productes importats compleixin les normes de seguretat alimentària a la UE, només es permeten importacions de països i establiments “aprovats”, és a dir, aquells que s’inclouen en una llista gestionada per la Comissió en nom dels Estats membres després d’haver-se comprovat que compleixen les normes esmentades. Les importacions de la UE procedeixen de 100 països, i un país com el Brasil compta amb 473 establiments aprovats, encara que països de grandària més reduïda posseeixen també un nombre important de proveïdors. Per exemple, en la llista figuren 67 empreses de Ghana que subministren productes pesquers.

Malgrat tot, la UE actua amb flexibilitat sempre que és possible, sense comprometre la consecució de l’objectiu general de garantir la seguretat alimentària. Per exemple, en cas de brots d’epizoòties molt contagioses, com la febre aftosa, no s’arrisca a importar productes en condicions de seguretat dubtoses. Però si les circumstàncies ho permeten, aplica el principi de regionalització, en virtut del qual autoritza les importacions de carn fresca de boví del Brasil, l’Argentina o Sud-àfrica, a condició que no procedeixin de regions d’aquests països afectades per la malaltia.

Ajudes

La UE destina alguns fons a ajudar els països en vies de desenvolupament a complir les normes comunitàries de seguretat alimentària en forma d’assistència tècnica i activitats de desenvolupament de capacitat. La Comissió finança un programa d’iniciatives en matèria de plaguicides, dotat amb 28 milions d’euros, destinat a adaptar les exportacions hortícoles a la UE a les normes comunitàries, i un instrument de desenvolupament de capacitat comercial, denominat TRADE.COM. Paral·lelament, la Comissió ha elaborat un programa per a ajudar els països a participar en les organitzacions internacionals responsables d’establir normes en matèria de seguretat alimentari i en els àmbits veterinari i fitosanitari.

El nou Reglament sobre els controls oficials de pinsos i aliments, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2006, preveu projectes de formació i «agermanament» en els quals experts dels Estats membres de la UE treballaran en estreta col·laboració amb un determinat país en vies de desenvolupament per a ajudar-lo a complir els requisits del nou Reglament.

Directrius

Les normes de seguretat alimentària que han de respectar-se en els intercanvis comercials s’estableixen a nivell de la Unió Europea. En el marc de les mesures per a facilitar el comerç de productes alimentaris segurs amb tercers països, l’Oficina Alimentària i Veterinària de la Comissió ha redactat unes instruccions que expliquen els requisits comunitaris per a la importació d’animals i productes animals.

Aquestes directrius expliquen en un llenguatge senzill el que la Unió espera de les empreses que desitgen exportar els seus productes al mercat comunitari. Es basen en la legislació vigent i en les necessitats específiques detectades pels inspectors de l’Oficina Alimentària i Veterinària en els seus contactes amb socis de tercers països. El seu objectiu és explicar la legislació comunitària, a vegades complexa, i presentar de manera clara els tràmits que han d’efectuar els països en vies de desenvolupament per a accedir més fàcilment al mercat de la Unió Europea.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions