Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’accés a aigua potable com a font de seguretat

Segons l'ONU, el sanejament de les xarxes de distribució d'aigua resultarà inassolible per 500 milions de persones si no s'accelera la seva implantació

Segons dades recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1,8 milions de persones moren cada any a causa de malalties diarreicas. Un 90% d’elles són nens menors de cinc anys, procedents principalment de països en desenvolupament. Bona part d’aquestes morts són atribuïbles a la falta d’accés a aigua potable i a serveis de sanejament.

Fa uns mesos, un informe de l’OMS i UNICEF advertia que més de 2.600 milions de persones (més d’un 40% de la població mundial) mancaven d’accés a sanejament bàsic, i més d’1.000 milions de persones encara utilitzaven aigua obtinguda de fonts insalubres. Ara, dades presentades amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el passat 22 de març, reflecteixen un estancament de la situació.

A pesar que s’han produït avanços considerables, encara «queda una gran labor per fer», ha reconegut Kofi Annan, secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per aquest motiu, les autoritats internacionals han aprofitat la celebració del Dia Mundial de l’Aigua per presentar el Decenni «L’aigua, font de vida», que fins a 2015 preveu aconseguir les metes acordades internacionalment en l’àmbit de l’aigua i el sanejament i asseure les bases per seguir avançant en els anys següents.

A l’agost de 2004, l’informe Meeting the Millennium Development Goals (MDG) drinking water and sanitation target – A mid-term assessment of progress, elaborat per les citades organitzacions, descrivia el progrés realitzat per països, regions i el món en general entre l’any 1990 i 2002. Llavors, l’informe presentava dues prediccions sobre l’assoliment dels objectius per a l’any 2015 i els experts reconeixien que el nombre de morts que es produiria si no s’aconseguia la meta del sanejament podria evitar-se satisfent la bretxa entre les poblacions rurals i urbanes i proporcionant una educació higiènica elemental. L’informe, el primer d’una sèrie destinats a examinar els progressos aconseguits en l’esfera del proveïment d’aigua i del sanejament, naixia com a crida a seguir treballant per eliminar les disparitats que existeixen entre els serveis bàsics.

Preferència en l’agenda política internacional
El 88% de les malalties diarreicas són atribuïbles a la pèssima qualitat de l’aigua, serveis de sanejament precaris i a la falta d’higiene
La problemàtica de l’aigua acreix nombrosos problemes en molts països, sobretot els que estan en vies de desenvolupament. Des de fa anys, solucionar aquests problemes ha estat l’objectiu de les principals organitzacions mundials. En 2003, durant la celebració de l’Any Internacional de l’Aigua Dolça, la disponibilitat d’aigua dolça neta es va manifestar com una dels problemes més importants als quals s’enfrontava la humanitat, segons reconeixia l’ONU. Tres anys abans, al setembre de 2000, els dirigents mundials es comprometien, en el Cim del Mil·lenni de les Nacions Unides, a reduir a la meitat, per a l’any 2015, la proporció de persones que mancaven d’accés a aigua potable. Més tard, durant el Cim Mundial sobre Desenvolupament Sostenible de 2002, celebrada a Johannesburg, es va acordar un objectiu d’amplitud similar, com reduir a la meitat, també per a l’any 2015, el percentatge de persones sense sanejament bàsic.

Les activitats per aconseguir els objectius de desenvolupament en matèria d’aigua i sanitat es van materialitzar al setembre de 2004 amb un acord internacional entre Green Cross International i UN-Habitat. Segons l’informe presentat per aquesta última organització, «L’aigua i la sanitat a les ciutats del món», uns 150 milions de residents urbans d’Àfrica, que representen fins al 50% de la població urbana, no té un aprofitament adequat d’aigua, mentre que 180 milions de persones que viuen en àrees urbanes no disposa d’una sanitat adequada. En els nuclis urbans d’Àsia, 700 milions de persones, que constitueixen la meitat de la població, no tenen aigua potable. L’acord reconeixia que la crisi de l’aigua és global i que l’accés a aigua potable i a la sanitat bàsica no ha de considerar-se com un privilegi sinó com un dret fonamental.

A la fi de 2004, l’OMS actualitzava les directrius per a la qualitat d’aigua potable, que el seu objectiu és ajudar als reguladors i proveïdors a garantir i millorar la qualitat del subministrament. La renovació preveu adoptar noves mesures de salut pública per enfocar la prevenció de la contaminació microbiana i química de les provisions d’aigua.

Les prioritats del proper decenni
La dècada 2005-2015 es revela ara com a crucial per centrar l’atenció internacional del que els experts consideren que hauria de ser alguna cosa obvi: l’aigua és una font de vida. L’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat, en la Resolució A/CAP DE BESTIAR/58/217, el període de 2005 a 2015 com a Decenni Internacional per a l’Acció, «L’aigua, font de vida».

L’Àfrica subsahariana és una de les zones que més afectada està per aquesta problemàtica. A més, és una de les regions on l’avanç dels serveis de sanejament és més escàs. Per tot això, i sobre la base de les prioritats actuals, els objectius generals del Decenni inclouen infondre una sensació d’urgència i garantir que les diferents parts interessades actuïn amb celeritat amb la finalitat d’aconseguir les metes relatives a l’aigua i al sanejament. Durant aquest període, està previst també afavorir i ampliar la participació de la societat civil per aconseguir un major compromís social.

Segons l’Assemblea General de les Nacions Unides, la meta relativa al sanejament resultarà inassolible per 500 milions de persones, excepte en el cas que el ritme d’avanç experimenti una intensa acceleració. En opinió dels experts, el creixement de la població està soscavant molts dels assoliments. Si bé entre 1990 i 2002 més d’1.000 milions de persones van passar a gaudir de serveis de sanejament, el nombre d’habitants sense accés a tals instal·lacions només es va reduir en 100 milions. Un dels principals objectius de les mesures incloses en el Decenni és prevenir les malalties provocades pel consum d’aigua contaminada, que afecten a 1,8 milions de persones cada any. En línies generals, el 88% de les malalties diarreicas són atribuïbles a la pèssima qualitat de l’aigua, la precarietat dels serveis de sanejament i la falta d’higiene.

En la mateixa línia que el Decenni, el Fòrum Mundial sobre Aigua, Sanejament i Higiene per tots (WASH), que es va celebrar al desembre de 2004, confirmava el compromís de l’aigua, el sanejament i la higiene com a drets humans, i traçava plans d’acció per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), segons reconeix l’International Water in Sanitation Centri (IWC).

AIGUA I SALUT

Img aguapotable2
Tenir accés a aigua potable podria prevenir milions de casos de malalties cada any a tot el món. Segons l’OMS, a la regió europea es produeixen 13.500 morts anuals de nens menors de 14 anys a conseqüència de malalties relacionades amb el consum d’aigua contaminada. La millora del proveïment d’aigua podria reduir entre un 6% i un 25% la morbiditat per diarrea, i la millora del sanejament podria disminuir la morbiditat per diarrea en un 32%. Segons dades de la UNESCO, la millora de la qualitat de l’aigua potable mitjançant el tractament de l’aigua domèstica, per exemple amb la cloració en el punt de consum, pot reduir entre un 35% i un 39% els episodis de diarrea.

Les malalties relacionades amb l’ús d’aigua inclouen les causades per microorganismes i substàncies químiques presents en l’aigua potable; malalties com l’esquistosomiasis, que té part del seu cicle de vida en l’aigua; la malària, els vectors de la qual estan relacionats amb l’aigua; i malalties com la legionelosis, transmesa per aerosols que contenen microorganismes. A Bangladesh, entre 28 i 35 milions de persones consumeixen aigua de beguda amb elevats índexs d’arsènic, i es calcula que existeixen al país 1,5 milions de casos de lesions cutànies relacionades amb la presència d’arsènic en l’aigua de beguda. A Xina, més de 26 milions de persones pateixen fluorosis dental a causa de les altes concentracions de fluorur en l’aigua de beguda., i més d’un milió de casos de fluorosis òssia es poden atribuir a l’aigua de beguda, segons els experts.

En opinió de l’organització sanitària internacional, els brots provocats per microbis en l’aigua potable afecten a centenars de milers de persones. No ha estat estranya la detecció, tant en comunitats grans com a petites de països desenvolupats, de brots provocats per aigua potable contaminada, com a Canadà, on fa uns mesos es van registrar episodis deguts a I. coli O157 i a Campylobacter. A Estats Units, Japó i França també s’han detectat brots provocats per Cryptosporidium. Lee Jong-Wook, director general de l’OMS, sentencia que «l’aigua i el sanejament són un dels principals motors de la salut pública», d’aquí la importància de garantir la seva seguretat i qualitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions