Un punt cardinal en el desenvolupament de l’agricultura biològica és l’acceptació per part dels agricultors generals de les consignes biologistas. Aquestes dues modalitats d’agricultura busquen noves formes de relació, que es concreten en una participació creixent dels agricultors biològics en les organitzacions professionals, sindicats, agències governamentals i mercats alimentosos.
Els analistes del creixement de l’agricultura biològica a Europa disposen d’un assaig prospectiu patrocinat per la Universitat d’Hohenheim (Alemanya) i signat per R. Zanoli, D. Gambelli i D. Vairo. L’assaig escodrinya la competitivitat de l’agricultura biològica enfront de la convencional, i contempla canvis importants en l’operativitat de la primera als mercats internacionals. Els autors sostenen que l’agricultura biològica portarà amb si canvis de naturalesa econòmica, justificats per la sostenibilitat de les seves propostes, les lleis d’oferta i demanda i les regulacions de certificació cada vegada més exigents.
En aquest sentit, la filosofia “biologista” està calant profund en els plantejaments agrícoles europeus i la revista Nature, en la seva edició d’abril, es feia ressò de la solidesa amb que els defensors de l’agricultura biològica reivindiquen les seves propostes en els esquemes polítics i les lleis de mercat.
Europa, any 2010
Els responsables agrícoles de la Unió Europea recolzen la proliferació de granges biològiques com a exemple de sistema de producció respectuós amb el medi ambient. Els Estats membres han estat requerits a promocionar l’agricultura i la ramaderia biològiques amb estratègies concretes. Països com Dinamarca, Alemanya, Itàlia i Regne Unit disposen de sistemes internacionals d’avaluació de l’impacte de les polítiques de promoció de l’agricultura biològica, a través dels quals valoren la posició dels seus productes al mercat i els avantatges econòmics del seu funcionament, al mateix temps que defineixen un model de desenvolupament aplicable a tots els països.
Les granges biològiques són un exemple de sistema de producció respectuós amb el medi ambientDes de l’àmbit de la política, bona part de l’èxit de l’agricultura biològica es deu al seu plantejament de respecte al medi ambient. Estudis d’impacte ambiental han buidat tota incògnita sobre la degradació causada per l’agricultura i la ramaderia convencionals en relació amb els plantejaments biològics. L’adaptabilitat d’aquests últims a unes determinades condicions ambientals i climàtiques, la seva integració en els ecosistemes, el caràcter innovador dels seus plantejaments i la seva defensa de conceptes tals com una qualitat de vida animal, han seduït a l’opinió pública, governants locals, mitjans de comunicació i polítics parlamentaris. Però la comunitat a la qual més interessa dirigir aquestes campanyes de propaganda és la dels propis agricultors, a els qui els biologistas tracten de convèncer en termes de rendiment de les inversions plantejades, posició dels productes als mercats, transparència de gestió i garanties per al sector privat.
Un estudi publicat recentment en l’European Journal of Nutrition ha provocat un intens debat en el Regne Unit. Es tracta d’un informe que conclou que el consum d’aliments biològics disminueix el risc d’infarts de miocardi, ictus i càncer. Tant els professionals de la medicina com les agències d’aliments no havien prestat fins avui massa importància a les diferències entre productes agrícoles biològics o convencionals en termes de prevenció de malalties. El mateix John Krebs, responsable de la British Food Standards Agency, nega credibilitat a l’estudi i assegura que els aliments convencionals són “tan o més salubres que els de origen biològic”.
No obstant això, John Paterson, bioquímic de la Dumfries and Galloway Royal Infirmary, i responsable del citat estudi, ha criticat la lleugeresa amb que Krebs arremet contra l’informe i ha defensat la seva recerca.
Paterson i un equip d’investigadors de la Universitat de Strathclyde han demostrat que les sopes vegetals d’origen biològic contenen sis vegades més àcid acetilsalicílico que les sopes vegetals convencionals. “No és cap secret que aquest àcid, responsable de l’acció antiinflamatoria de l’Aspirina®, protegeix a l’organisme enfront de la rigidesa de les artèries i el càncer intestinal.” L’expert subratlla no ser “cap il·luminat de la causa biologista”, al mateix temps que garanteix que existeix una diferència estadísticament significativa entre l’efecte protector d’uns productes i uns altres.
L’estudi de l’European Journal of Nutrition confirma que el nivell mitjà d’àcid acetilsalicílico detectat en 11 marques de sopa vegetal biològica comercialitzada en el Regne Unit s’aproxima a 117 nanogramos per gram, comparat amb els 20 ng/g trobat en 24 marques de sopa d’origen no biològic. Com a curiositat, la taxa més elevada d’àcid acetilsalicílico (1.040 ng/g) es va associar amb una sopa escocesa a força de pastanaga i coriandro.
L’àcid salicílico es produeix de forma natural en determinats vegetals a manera de defensa enfront de l’estrès ambiental i les malalties. Segons Paterson, els pesticides emprats en l’agricultura convencional impedeixen als vegetals la potenciació de mecanismes d’autodefensa com la producció d’àcid acetilsalicílico i, en conseqüència, el seu nivell és molt inferior que en els productes d’agricultura biològica.
“Fa anys, duem a terme un estudi de nivells de sang en una comunitat de monjos budistes que s’alimentaven exclusivament a força de vegetals d’origen biològic, comparant els resultats amb uns altres de voluntaris alimentats amb productes convencionals i en la dieta dels quals la quantitat de vegetals cedia espai a la carn. Els nivells d’àcid acetilsalicílico eren sensiblement superiors.”
Després d’estudiar aquestes dades la Food Standards Agency ha suavitzat la seva postura: “No pot contestar-se el benefici atribuït a l’àcid acetilsalicílico contingut en els vegetals d’origen biològic que es refereix en aquests estudis, però creiem convenient reunir encara més informació.”, va manifestar un portaveu de l’agència britànica. Abans de posicionar-se aquest organisme prefereix promoure un altre estudi que reforci l’evidència proporcionada.
