Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alerta alimentària com a garantia de seguretat

Les incidències en l'àmbit de la seguretat alimentària augmenten durant l'any 2004 en la UE

Per poder entendre la importància de comptar amb eines útils en el camp de la seguretat alimentària és imprescindible tenir en compte que el risc no coneix fronteres. Eines com el Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF), que ha presentat fa poc les conclusions sobre les alertes alimentàries detectades en 2004, garanteixen als consumidors poder accedir a aliments segurs i innocus.

El Rapid Alert System for Food and Feed es va establir, en l’àmbit de la Unió Europea, amb la finalitat de poder donar suport a les autoritats competents de cada país membre. Aquesta ajuda es materialitza amb informació de les últimes mesures adoptades en el camp de la seguretat alimentària. Ara, el RASFF, les bases legals del qual es concreten en el Reglament (EC) nº178/2002, ha presentat les últimes dades sobre les alertes alimentàries emeses durant l’any 2004. Segons aquestes dades, les notificacions de riscos en la UE mantenen, des de 1997, una tendència ascendent.

Durant l’any 2004, el nombre de països que formaven part d’aquest sistema va passar de 25 a 28, després que als 25 Estats membres se’ls sumessin Noruega, Islàndia i Liechtenstein. El funcionament del RASFF consisteix que, en el cas que qualsevol d’aquests països tingui informació rellevant sobre l’existència d’un possible risc per a la salut humana, aquesta informació es notifica de forma immediata a la Comissió a través del RASFF. La Comissió, al seu torn, transmet la informació a la resta de països de la xarxa.

Avaluació dels riscos
Durant l’any 2004, les alertes en la UE han augmentat en un 52,2%

Fa tan sols dos mesos, el passat mes d’abril, el RASFF presentava un extens informe amb les principals notificacions emeses durant l’any 2004. En aquest informe s’inclouen no només el nombre de notificacions confirmades sinó també informació sobre l’origen, els països implicats, i els productes i riscos identificats. En essència, la informació sol dividir-se en dos tipus de notificacions bàsiques. D’una banda, la notificació d’alerta, que sol emetre’s quan els aliments amb risc es troben al mercat. En aquest cas, es requereix una acció de forma immediata. D’altra banda, està la notificació informativa, que concerneix als aliments el risc dels quals ha estat identificat però que no requereixen una acció tan immediata ja que el producte no es troba a la venda.

Al moment en el qual es detecta un problema, el RASFF informa als països membres. Aquesta informació es materialitzava, en 2004, amb un total d’1.884 notificacions. En els casos de major risc, les autoritats competents de cada país reben una carta on se’ls detalla el tipus de risc i les mesures a adoptar. Un total de 24 cartes van ser les que es van enviar l’any passat. En el cas que les garanties que s’ofereixen no són suficients, la Comissió té el poder de prendre altres amb major contundència, com prohibir la importació de productes. Addicionalment, l’Oficina d’Alimentació i Veterinària emet al RASFF tota la informació per identificar les prioritats.

Aflatoxinas i altres riscos
D’entre els principals riscos detectats en la Unió Europea durant l’any 2004, les aflatoxinas encapçalen la llista. Segons les dades del RASFF, es van notificar un total de 844, xifra superior a la de 2003 (763), i gairebé tres vegades major que la de 2002 (288). La majoria dels riscos es van trobar en productes com el festuc (538), procedents sobretot d’Iran (487). També s’han detectat aflatoxinas en cacauets procedents de Xina (62), Argentina (27) i Índia (24); en avellanes (24), i en figues (35), procedents de Turquia. Actualment, i a causa que el problema de les aflatoxinas sembla tenir una tendència ascendent, sobretot en festucs procedents d’Iran, aquests productes se sotmeten a controls molt més rigorosos, que inclouen dos tipus d’anàlisis.

Les dioxines ocupen un altre lloc de referència quant a riscos es refereix. Si ben el nombre de notificacions ha estat reduït (5), les dioxines han merescut un esment destacat en el sector alimentós. Una de les alarmes es referia als nivells detectats en una granja de producció làctica d’Holanda. A l’octubre de 2004, el Ministeri d’Agricultura holandès ordenava el tancament de 140 granges d’animals que havien utilitzat un pinso elaborat amb peladuras de patata procedents de l’empresa McCain. Durant la gestió d’aquest risc, es va confirmar que la dioxina de les peladuras de patata procedia de l’argila que l’empresa utilitzava en el procés de selecció de patates.

D’altra banda, la presència de cadmi i mercuri en productes pesquers protagonitzava un total de 43 notificacions, la meitat de les rebudes en 2003 (103); els residus de productes veterinaris en aliments també van ser inferiors a les quantitats de 2003, disminució que els experts atribueixen a l’adopció de fortes mesures de control que s’apliquen actualment en els Estats membres.

Vàries han estat les notificacions rebudes per la presència del colorant Suen I en chile, la majoria en aliments procedents d’Índia, un dels països amb major producció de chile i màxim exportador a la UE. El país més afectat per aquest problema ha estat Itàlia, seguit del Regne Unit, Alemanya, França, Països Baixos, Espanya, Polònia i Lituània.

Listeria monocytogenes en productes pesquers, sulfits en llagostins, histamina en tonyina o anisakis en peix fresc són uns altres dels problemes detectats. Quant a les actuacions realitzades (un total de 120), destaquen les que fan referència a un etiquetatge deficient o incomplet (35 notificacions), a la qual li segueix la detecció de residus de pesticides (16).

CAP A UNA SEGURETAT ALIMENTÀRIA TOTAL

Img
Imatge: Freefoto.com

La lluita per garantir aliments segurs en l’àmbit internacional protagonitza aquesta setmana a Roma la reunió anual de la Comissió del Codex Alimentarius (CAC). Del 4 al 9 de juliol, la CAC, organisme mixt de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), analitza la conveniència d’establir normes mundials uniformes per als productes, vetllant així pels productors i els consumidors.

Perquè una norma sigui aprovada es requereix no només esforç per part d’experts i científics sinó també molt temps. Per Kazuaki Miyagishima, secretari de la Comissió del Codex Alimentarius, aquest procés ha de ser així per «assegurar que els consumidors obtinguin productes no només innocus, sinó de la qualitat que busquen». Dotar als aliments d’una norma de qualitat els aporta reconeixement mundial, asseguren els experts, ja que no només faciliten el comerç a la regió, sinó que garanteixen que un producte elaborat en països d’altres regions tingui la mateixa qualitat.

En la majoria dels casos, la base de les noves directrius internacionals es troba en les normatives nacionals d’alguns Estats Membres de la Comissió. En línies generals, les directrius estan dissenyades per ajudar a «autoritats nacionals a decidir què normes adoptar als seus països». Aquest any cobren especial rellevància les noves normes de seguretat per a la prevenció i reducció de la contaminació d’aflatoxina en fruita seca, aspecte que ha merescut cert protagonisme quant a alertes alimentàries en la UE es refereix. Les mesures recullen un objectiu clar, que és reforçar les capacitats dels països per establir sistemes de control alimentari vàlids.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions