El Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA), ha ordenat a les Comunitats Autònomes de València i Andalusia la retirada del mercat de productes carnis (salsitxó, mortadel·la i embotits de gall dindi) fabricades per la companyia francesa Bouod, després d’haver notificat els Serveis de la Comissió Europea la detecció de toxina botulínica en aquests productes.
De moment, segons assenyala el Ministeri de Sanitat, no s’ha notificat que existeixin afectats pel consum dels productes contaminats, els quals han estat retirats «com a mesura voluntària» per l’empresa fabricadora, que compta amb una especialitat de productes halal (elaborats d’acord amb la tradició islàmica) en el seu catàleg.
Respecte a la distribució del producte afectat, per part de la Comissió s’ha informat l’AESA que el mateix ha estat distribuït a Itàlia i també a Espanya, concretament a València (Castelló) i Andalusia (Almeria). L’AESA, en una nota pública difosa a través de la pàgina del Ministeri de Sanitat, recomana als consumidors que tinguin en les seves llars algun dels productes assenyalats (salsitxó, mortadel·la i embotits de gall dindi de la marca Shaia amb data de caducitat anterior al 12 de març de 2004) que no ho consumeixin.
L’origen del brot
Durant la primera setmana de setembre es va publicar a França una alarma alimentària a causa d’un brot de botulisme relacionat amb una carn halal, un embotit elaborat amb carn de boví i pollastre obtinguda d’animals sacrificats seguint la llei islàmica. El brot, atallat a temps, no va ocasionar víctimes mortals.La incidència va ser notificada per les autoritats sanitàries franceses de dos departaments, el dia 1 de setembre. Com sol ocórrer amb el botulisme, tres dels casos van afectar membres d’una mateixa família, en aquest cas, en el departament de Bouches du Rhône (sud-est de França). Un quart cas es va localitzar en la zona nord-oest del país veí.
Tots els afectats van manifestar símptomes molt lleus, com a dificultat per a empassar i visió doble. Signes molt poc contundents i que poden donar lloc a confusions en els metges d’urgència, ja que la levitat inicial del procés tòxic pot fer pensar que es tracta d’un fenomen sense importància i autolimitado, és a dir, que amb una mica de temps es curarà sense seqüeles. No obstant això, aquests signes van evolucionant amb el temps a poc a poc, arribant a produir la mort per asfíxia en menys de 24 hores des de l’inici de la simptomatologia.
Un episodi similar va ocórrer en 2000 al Vendrell, localitat situada entre les províncies de Barcelona i Tarragona amb un brot que va afectar tres membres d’una família. Després d’acudir a urgències, els símptomes es van interpretar com un procés menor i després d’unes hores, es va constatar la mort de les tres persones (una parella i el seu fill de poca edat). En el brot sorgit a França, afortunadament, tots els afectats van ser ingressats en hospitals i es recuperen adequadament, per la qual cosa la mortalitat ha estat nul·la.
Malgrat això, es va notificar l’alarma en constatar que el producte es va distribuir a tota França, exportant-se a Itàlia i a les Illes Comores, a més d’Espanya. Fins avui, no s’han descrit més casos procedents de producte exportat encara que, com ha notificat Sanitat, sí que s’ha detectat toxina botulínica.
Seguiment epidemiològic
La carn de porc i les conserves casolanes d’origen animal i vegetal són els aliments amb major incidència de botulisme
L’halal implicat en el brot, segons han comprovat les autoritats franceses, procedia de la mateixa planta, per la qual cosa no s’ha de relacionar amb el producte genèric ni amb el mètode de sacrifici en general, sinó més aviat a un control inadequat. L’embotit va ser comprat a dos xarcuters de Marsella i en un supermercat de Nantes. En tots els casos es va confirmar la presència de toxina tipus B en els productes consumits.
L’estudi de traçabilitat es va poder completar gràcies a que només hi havia un subministrador d’halal al supermercat venedor d’una de les unitats implicades. Al mateix temps, la traçabilitat dels productes consumits en el sud de França va mostrar que van ser elaborats pel mateix productor que venia els seus productes al supermercat del nord.
L’aparició d’aquest brot no altera els registres estadístics del botulisme a França. Des de 1990, la incidència s’ha mantingut estable, amb una mitjana anual de 15 brots i 28 casos. De les diferents varietats de toxina, el tipus B és el més freqüent, trobant-se en el 87% dels casos. Des de 1990, els productes comercials han estat implicats en 23 de 137 brots d’origen alimentari.
Al nostre país el nombre de casos és normalment inferior, en general, no més d’una desena de persones afectades (en els últims anys a penes superen les quatre 4 persones). No obstant això, més del 50% de les persones afectades moren.
Productes afectats
La via de transmissió de la toxina botulínica és d’origen alimentari. Les fonts alimentàries més freqüents a França són l’elaboració casolana de productes de porc, així com de conserves vegetals casolanes. Al nostre país la causa fonamental és l’elaboració de conserves casolanes en general, tant d’origen animal com vegetal.
La causa de la contaminació cal relacionar-la amb la ubiqüitat del microorganisme, ja que es pot trobar en qualsevol part, però especialment en sòls i pols. En arribar a l’aliment, si hi ha un tractament tèrmic i sobreviuen espores, el microorganisme pot créixer i formar toxina. Normalment es genera toxina a nivells tòxics sense que es produeixi l’alteració del producte, per la qual cosa es consumeix sense evidenciar-se modificacions organolèptiques de l’aliment.
La prevenció d’un perill tan important és més senzilla del que a principi caldria suposar. En l’àmbit industrial n’hi ha prou amb el control rutinari de microorganismes del grup, a fi de conèixer exactament el nivell de contaminació i l’estat d’aquesta. En l’àmbit domèstic és recomanable no elaborar conserves casolanes si no es coneixen adequadament les exigències mínimes de calor per a eliminar microorganismes. És important en aquest cas saber la relació més adequada de calor i temps i no fiar-se del que ens diguin de manera aproximada amics i coneguts. Les dades han de ser precisos i seguir-se al peu de la lletra.
El botulisme és una intoxicació alimentària, amb un escàs nombre de brots al nostre país. A causa de les extraordinàries i en alta proporció dramàtiques conseqüències associades a la seva acumulació en els aliments, el seu control és especialment important.
La formació de la toxina té lloc en els aliments per part dels bacteris precursors, uns microorganismes que només poden créixer i formar toxina en condicions d’anaerobiosis, és a dir, sense oxigen. Aquest característica podria fer pensar que el control és senzill, i no obstant això, res més allunyat de la realitat. El seu cultiu és relativament complex en els laboratoris de rutina, i sobretot, és complicat el seu aïllament i identificació. Com a la majoria dels membres de la seva família, l’oxigen de l’aire li és tòxic, la qual cosa complica enormement la presa de mostra, la seva homogeneïtzació i la seva anàlisi en general. Per això, es tendeix a emprar microorganismes marcadors que ens puguin indicar l’existència de perill.
En un sentit pràctic, la presència del microorganisme responsable, Clostridium botulinum, no és en si mateix important, sinó la capacitat que tindrà de produir toxina. Hi ha molts factors que ho impedeixen, com un pH inferior a 4,5, presència de nitrats i nitrititos o oxigen. A més, és també interessant conèixer en quin estat es troba el bacteri, és a dir, si és una cèl·lula vegetativa o una forma esporulada.
La diferència és important, ja que perquè es formi toxina són necessàries les cèl·lules vegetatives, és a dir, microorganismes actius amb un bon estat vital. Les formes esporuladas són formes de resistència que els permets suportar la presència d’oxigen, nitrats, pH i calor. Aquestes no poden produir toxina, però si les condicions són les adequades, poden passar a cèl·lules vegetatives reapareixent el perill.
Si la forma detectada correspon a la cèl·lula vegetativa el control ha de ser exhaustiu, prestant especial atenció a les condicions ambientals que poden facilitar la producció de toxina. Si aquestes no són adequades, el perill desapareix i es tractaria només de controlar que la concentració o nivells d’inhibidors són suficients.
En el cas que les condicions permetin la formació de toxina cal valorar la possibilitat d’esterilització no sense abans controlar la quantitat i intensitat de calor, per a poder assegurar que es poden eliminar totes les espores. Finalment, si en el producte poden créixer les formes vegetatives, es farà necessari el control microbiològic de l’aliment i de tot el procés d’elaboració.
- Haeghebaert S, Popoff MR, Carlier JP, Pavillon G, Delarocque-Astagneau E. Caractéristiques épidémiologiques du botulisme humain en France, 1991-2000. BEH 2002; (14): 57-9. (http://www.invs.sante.fr/beh/2002/14/index.html)
- Haeghebaert S, Carlier JP, Popoff MR. Caractéristiques épidémiologiques du botulisme humain en France, 2001 et 2002. BEH 2003; (29): 129-30. (http://www.invs.sante.fr/beh/2003/29/index.htm)
- Hatheway, C.L. 1990. Toxigenic Clostridia. Clin. Microbiol. Rev. 3:66-98.
