Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’EFSA augmenta el control sobre el caprí

Els experts comunitaris incrementen el nivell de vigilància per determinar el risc en el consum de carn de caprí

Després de la confirmació, el passat 28 de gener, del primer cas de contagi «en estat natural» de l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) en una cabra a França, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària manté una atrafegada labor de recopilació de dades científiques que permetin avaluar els riscos relacionats amb el consum de productes de la cabra. Reforçar les mesures preventives i de control en el bestiar comunitari semblen ara les tasques prioritàries.

A la fi de 2004, el Grup de Treball d’Experts Científics sobre l’EEB/EET del Comitè Científic sobre Riscos Biològics de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) publicava una declaració sobre la seguretat de la llet caprina i els seus productes derivats en relació amb possibles riscos d’aquesta malaltia. El motiu d’aquesta declaració era la detecció d’un possible cas d’infecció d’EEB en una cabra, nascuda a França en 2000 i sacrificada, també a França, en 2002. Ara, el Comitè Científic de Riscos Biològics (BIOHAZ) de l’EFSA ha facilitat una actualització dels seus plans d’avaluació dels possibles riscos associats amb el consum de carn de cabra després que el Laboratori Comunitari de Referència (CRL) hagi confirmat les sospites.

El mateix comitè ha reiterat que existeixen certes llacunes d’informació importants que no permeten, en aquest moment, quantificar els riscos d’EEB relacionats amb el consum de carn de cabra, i ha volgut assenyalar que encara no s’ha calibrat la transcendència del cas. Per a això, seran imprescindibles els resultats d’un major nombre de controls d’EET en cabres, tal com proposa la Comissió Europea. Segons els responsables comunitaris, per realitzar una avaluació quantitativa dels riscos resulta indispensable tenir en compte aspectes com la barrera de l’espècie, la càrrega infecciosa i distribució en els teixits de les cabres, la incidència de la infecció i els nivells de consum humà. D’altra banda, una de les màximes prioritats és determinar si es tracta d’un cas aïllat, per la qual cosa les preocupacions i alertes serien infundades, o si realment es tracta d’una expansió de l’EEB al bestiar caprí. Markos Kyprianou, comissari de Sanitat, ha declarat que «les vigents normes de control sanitari ofereixen un alt nivell de protecció».

Primeres recerques
Segons les dades disponibles, no existeix relació entre el consum de carn de cabra i un major risc de la nova variant de Creutzfeldt-Jakob
Una de les hipòtesis plantejades sobre l’origen de la infecció indica que l’animal, sacrificat al costat de la resta del seu ramat a l’octubre de 2002, podria haver menjat pinsos amb farines cárnicas contaminades, considerades fins ara un dels principals vehicles de transmissió de la malaltia. Però l’ús d’aquestes farines està prohibit des de l’any 2001, quan comença a aplicar-se el Reglament comunitari que fa una referència específica a l’alimentació animal i a la comercialització d’animals de les espècies ovina i caprina i els seus productes. Amb tot, les dades facilitades per l’EFSA admeten que es va alimentar parcialment a cabres i ovelles durant els anys 80 i 90 amb pinsos que contenien el mateix tipus de farina de carn i ossos/ossos (HCH) contaminada que va provocar la difusió de l’EEB en bovins. La informació científica disponible confirma també que pot transmetre’s experimentalment a les ovelles una malaltia similar a l’EEB si les hi alimenta amb material derivat dels cervells de vaques afectades per l’EEB.

La Comissió Europea porta uns mesos avaluant les dades remeses per les autoritats franceses en el Laboratori Comunitari de Referència per les EET, situat en Weybridge, Anglaterra. Les EET, com l’EEB, han demostrat fins ara que afecten als bovins, i la tembladera, una malaltia similar, a ovins i caprins. Més de 140.000 cabres s’han analitzat ja amb la prova de diagnòstic ràpid d’EET i els resultats indiquen una incidència molt baixa en el bestiar caprí. Segons la Comissió Europea, dels 134 animals que van donar resultats positius a les EET, 30 es van sotmetre a una segona fase d’anàlisi (proves moleculars discriminatòries) amb la finalitat de distingir entre la tembladera i l’EEB.

En sis d’aquests casos es va observar la presència d’un tipus sospitós d’EET, que es va considerar que podria tractar-se d’EEB, i es van sotmetre a una tercera fase d’anàlisi (el bioensayo en ratolins). Dos d’ells van donar resultats negatius i altres tres es troben en les fases finals, i s’espera que siguin negatius. L’altre cas ha estat el confirmat ara.

200.000 proves més

Les dades facilitades fins ara obliguen a pensar que qualsevol proposta preventiva és necessària, com les mesures imposades a tots els remugants de cria (bovins, ovins i caprins), per protegir al màxim la salut pública. Aquestes mesures inclouen la prohibició d’alimentar als animals amb proteïnes d’origen animal en forma de farines de carn i os/os, l’eliminació de materials de risc específics de la cadena alimentària humana i animal (com el cervell i la medul·la espinal) i el sacrifici dels ramats afectats per la tembladera (que afecta a caprins i ovins i és similar a l’EEB però amb la diferència que no s’ha provat la seva transmissió a humans).

Els experts admeten que s’han eliminat totes les cabres del ramat al que pertanyia la cabra afectada, i corroboren al mateix temps que les proves realitzades als 300 animals adults del ramat van donar resultats negatius per totes les EET. Segons això, no existeix cap motiu per pensar que algun producte d’aquest ramat hagi pogut arribar a la cadena alimentària humana o animal.

Malgrat tot, i tenint en compte el risc potencial d’infecció, la situació obliga a ser previngut i a no obviar els riscos potencials que existeixen d’infecció. Per aquest motiu, la Comissió Europea ha proposat que es realitzin més proves de detecció de l’EEB en cabres durant un mínim de 6 mesos, controls que inclouen unes 200.000 proves a cabres sanes en la Unió Europea. Segons fonts comunitàries, l’amplitud del programa de seguiment es basarà en la cabanya caprina de cada Estat membre i se centrarà principalment en els estats la cabanya bovina dels quals present casos d’EEB.

SEGURETAT EN LA CARN CAPRINA

Img lechal2
Respecte a la seguretat per als consumidors, l’EFSA ha considerat «improbable» que la llet de cabra i els seus derivats presentin algun tipus de risc de contaminació d’EET si la llet procedeix d’animals sans. Actualment, i responent a una mesura de precaució, no pot utilitzar-se la llet i la carn procedent de cabres afectades per EET, mesura vigent abans de la confirmació del cas d’EET en la cabra francesa. A més, els responsables comunitaris han recomanat que no s’introdueixi cap canvi en el consum actual de llet, formatge i carn de cabra, i ha demanat a l’EFSA que efectuï una avaluació quantitativa del risc per a la carn de cabra i els seus productes derivats, avaluació que podria concloure al juliol de 2005.

El grup d’experts de l’EFSA admet l’escassa existència de dades científiques que permetin determinar amb claredat els riscos associats al consum de carn caprina, escassetat que depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels resultats que encara no han publicat els Estats membres i tercers països. Tenint en compte les dades disponibles fins ara, no existeix actualment cap relació entre el consum de carn de cabra i un major risc de la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (vECJ). A més de l’avaluació quantitativa de riscos que l’EFSA té previst dur a terme, la DG SANCO de la CE ha introduït un programa de proves en tres etapes en animals ovins i caprins (Reglamento CE 36/2005) i més dades sobre la incidència real dels possibles casos d’EET en cabres.

Es preveu que l’avaluació semestral dels resultats d’aquesta vigilància augmentada coincideixi amb el dictamen de l’EFSA sobre la seguretat de la carn de cabra i els productes cárnicos caprins.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions