Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Legalitat de les begudes alcohòliques

El Govern espanyol «aparca» la norma que prohibia la venda de begudes alcohòliques a menors per la forta polèmica deslligada entre productors de vi, cervesa i altres begudes
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 26 de febrer de 2007

Les begudes alcohòliques han estat en el punt de mira de les autoritats sanitàries, com abans ho va estar el tabac. Atenent a les dades exposades per prestigioses organitzacions internacionals, i recollits per la pròpia norma, l’assumpte no és para menys, especialment si atenem al risc al que es troba exposada la societat pel consum d’alcohol i, en particular, nens, joves i adolescents. Però davant la conflictivitat plantejada amb els sectors afectats, el Govern espanyol ha deixat enrere la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Mesures Sanitàries per a la Protecció de la Salut i la Prevenció del Consum de Begudes Alcohòliques per Menors després d’haver deslligat una forta polèmica entre productors de vi, cervesa i altres begudes alcohòliques denominades tradicionals.

Les mesures adoptades amb les begudes alcohòliques pretenien atallar el problema, com així es va fer en el seu moment amb el tabac, des de la base. La protecció dels menors enfront de possibles hàbits i pràctiques no desitjables respecte al consum d’alcohol era una de les prioritats, així com fomentar, en funció dels diferents entorns jurídics, normatius o autorreguladores, mecanismes eficaços de control en els sectors de la promoció, la comercialització i la distribució.

L’objectiu era, abans de res, protegir la salut dels menors prevenint el dany que pot produir el consum de begudes alcohòliques. D’aquesta forma, es pretenia aconseguir beneficis sanitaris mitjançant l’adopció i la promoció de mesures que garantissin que el desenvolupament dels menors es realitzés en un entorn saludable, protegit de les conseqüències negatives associades al consum de l’alcohol. A més, pretenia aportar informació i educació sobre els efectes que produeix aquest consum en la seva salut, com així ha succeït, segons exposaven, en països del nostre entorn, l’experiència del qual pretenien aplicar.

Algunes normes autonòmiques sí cobreixen algunes intervencions en aquest camp, i fins i tot han considerat a les begudes alcohòliques com a drogues institucionalitzades susceptibles de produir efectes nocius i de crear dependència al consumidor. Una circumstància que fins avui no ha estat informada al consumidor, com així es va decidir fer amb posterioritat pel que fa al tabac i a través de l’etiquetatge.

Estratègies de protecció al menor

El contingut de l’Avantprojecte de Llei estava en sintonia amb les actuacions previstes en estratègies europees promogudes per l’Oficina Regional Europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea, i amb les Conclusions del Consell de 5 de juny de 2001, sobre una estratègia comunitària per reduir els danys derivats del consum d’alcohol i, de forma més específica, la Recomanació del Consell de Ministres de Sanitat, de 5 de juny de 2001, sobre el consum d’alcohol per part dels joves i, en particular, dels nens i adolescents. Les mesures a adoptar pretenien frenar l’increment de l’accessibilitat a begudes alcohòliques per part dels menors així com la proliferació dels estímuls al seu consum, que de forma negativa han contribuït al fet que no tinguin en compte el risc associat i les seves possibles conseqüències per a la salut.

Informe sobre salut

L’alcohol és el tercer factor de risc per a la salut de les persones en països desenvolupats, segons l’OMS
A Espanya, les autoritats sanitàries han alertat sobre l’augment, en els últims anys, del consum d’alcohol en menors d’edat. Els indicadors determinen que cada vegada són més els menors que consumeixen begudes alcohòliques a edats molt primerenques, amb un increment considerable de les quantitats d’alcohol consumides. El panorama exposat és potencialment perillós. I és que segons dades de l’Informe sobre la salut al món 2002 publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que recull l’Avantprojecte de Llei, l’alcohol és el tercer factor de risc per a la salut dels ciutadans als països desenvolupats, a curta distància del tabac i la hipertensió arterial.

En aquest sentit, la norma «aparcada» considerava d’especial gravetat el cas del consum d’alcohol per adolescents, ja que pot provocar trastorns endocrins i alteracions en el metabolisme ossi. Els estudis exposats i altres dades científiques conclouen, sense embuts, que el cervell adolescent és molt sensible a la inhibició aguda que l’etanol produeix sobre la maduració del sistema nerviós central, podent ocasionar trastorns de la memòria i de l’aprenentatge. A més, determinen que una exposició primerenca a l’alcohol incrementa les probabilitats de sofrir dependència al mateix en l’edat adulta.

Droga institucionalitzada

Legalment, les begudes alcohòliques són considerades com un aliment. No obstant això, la qual cosa potser és més desconegut és el fet que, des de fa ja uns quants anys, tenen, a més, la consideració de «drogues institucionalitzades», i ningú ha posat el crit en el cel. Potser, per desconeixement de tan singular tractament legal, i que les situa, ni més ni menys, que al mateix nivell que altres productes de consum, com el tabac, que en el seu moment va ser objecte de mesures contundents, tant a nivell d’etiquetatge com de publicitat, promoció i patrocini.

Les begudes alcohòliques, juntament amb el tabac i altres substàncies, han rebut per part de diferent legislació autonòmica el tractament de droga, que inclou en el seu àmbit totes les substàncies que, administrades per qualsevol via, siguin capaces de provocar canvis en la conducta, produir efectes nocius per a la salut i el benestar físic o psíquic i crear dependència i, en general, totes aquelles que puguin modificar una o més funcions de l’organisme. Amb aquesta consideració legal sembla quedar acreditat que les begudes alcohòliques, a part de totes les consideracions beneficioses que li han volgut atribuir nombrosos estudis científics, i a l’empara d’altres normatives específiques de promoció de certs productes, són susceptibles de produir efectes nocius i de crear dependència al consumidor.

Una circumstància que, ressaltada legalment, en cap cas ha estat informada ni detallada en el seu etiquetatge al consumidor, ni s’ha considerat d’obligat compliment per a les autoritats sanitàries fins avui, com així s’ha imposat en alguns països sobre certs efectes nocius d’algunes begudes alcohòliques i, en casos particulars, respecte a consumidors dignes de major protecció en situacions de risc, com a dones embarassades.

Les diferents legislacions autonòmiques així ho havien establert amb anterioritat en el marc de les seves competències de sanitat. La legislació catalana va ser pionera en aquesta matèria. La Llei catalana 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, actualment en vigor, determina en el seu article 3.1 les substàncies que poden generar dependència, que no són unes altres que les drogues no institucionalitzades, les begudes alcohòliques, el tabac, certs medicaments i alguns productes d’ús industrial o divers. I defineix com a dependència «l’estat psicoorgánico que resulta de l’absorció repetida d’una substància, caracteritzat pel desencadenament en l’organisme d’una sèrie de forces que impulsen al consum continuat de la referida substància».

La legislació canària, molt més recent, Llei 9/1998, de 22 de juliol, sobre prevenció, assistència i inserció social en matèria de drogodependències, determina en el seu article 2 el concepte de droga. «A l’efecte de la present llei s’entenen per drogues totes aquelles substàncies que administrades per qualsevol via, siguin capaces de provocar canvis en la conducta, produir efectes nocius per a la salut i el benestar físic o psíquic, crear dependència i, en general, totes aquelles que puguin modificar una o més funcions de l’organisme». Tenen tal consideració, entre unes altres, les begudes alcohòliques. El citat article considera com a drogues institucionalitzades, tant a les begudes alcohòliques com al tabac.

En l’actualitat, i a l’empara del que disposa el Reglament CE número 1924/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, ha de tenir-se en compte que únicament en les begudes amb una graduació inferior o igual a l’1,2 % en volum d’alcohol podran figurar declaracions de propietats saludables i nutricionals.

EL DRET A la SALUT

ImgLa Constitució espanyola consagra el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut. La seguretat, la salut i els interessos econòmics dels consumidors han de quedar garantits pels poders públics mitjançant procediments eficaços. La Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris determina com a dret bàsic la protecció contra els riscos que puguin afectar la seva salut o seguretat, especificant que els drets dels consumidors i usuaris seran protegits prioritàriament quan guardin relació directa amb productes d’ús o consum comú, ordinari i generalitzat.

Les begudes alcohòliques, com a aliments que són, estan considerades productes d’ús o consum comú, ordinari i generalitzat. Les comunitats autònomes, amb competències exclusives en la defensa del consumidor, també han determinat com a drets bàsics dels consumidors i usuaris la protecció enfront dels riscos o danys que puguin afectar a la seva salut o seguretat. D’aquesta forma, pràcticament la totalitat de les comunitats autònomes han aprovat normes per reduir el dany ocasionat pel consum d’alcohol en els menors d’edat, bé de forma específica o en regulacions més àmplies, com a lleis de menors, drogodependències, o seguretat ciutadana, amb continguts i limitacions variables quant a l’edat mínima per a l’adquisició de begudes alcohòliques, així com respecte a les prohibicions i limitacions de la venda i consum de les mateixes i de la seva promoció i publicitat.

Garantir el dret a la salut i el benestar competeix als poders públics, que han d’organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. Per contribuir a l’efectivitat d’aquest dret, com expressava el propi Avantprojecte, la Llei General de Sanitat, va establir l’obligació de les administracions públiques sanitàries d’orientar les seves actuacions prioritàriament a la promoció de la salut i la prevenció de les malalties, evitar les activitats i productes que, directa o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut i regular la seva publicitat i propaganda comercial. En aquest sentit, han considerat prioritària la protecció dels menors d’edat.

Bibliografía
NORMATIVA
  • Avantprojecte de Llei de Mesures Sanitàries per a la Protecció de la Salut i la Prevenció del Consum de Begudes Alcohòliques per Menors. Última versió disponible fins avui de 12 de febrer de 2007.