Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Legalitat dels aliments amb vitamines

La Unió Europa acaba de regular recentment l'addició de vitamines, minerals i altres substàncies als aliments

img_89 12

El passat 19 de gener va entrar en vigor el Reglament (CE) 1925/2006, de 20 de desembre de 2006, sobre l’addició de vitamines, minerals i altres substàncies als aliments. La nova normativa comunitària, que serà aplicable a partir de l’1 de juliol de 2007, posa fi a la falta d’una regulació harmonitzada d’àmbit comunitari. La situació imperant fins avui deixava en mans dels Estats membres la seva regulació a través de normes estatals, que no feien més que impedir o obstaculitzar la lliure circulació d’aquests productes, incidint de forma perjudicial en el funcionament del mercat interior. La situació presenta particularitats molt diferenciades: en alguns Estats, i per raons de salut pública, obliguen a afegir vitamines i minerals en certs tipus aliments.

Amb l’entrada en vigor del nou Reglament el legislador comunitari posa ordre en la UE a la producció d’aliments en els quals els productors utilitzen com a ingredients una àmplia gamma de nutrients i altres ingredients com les vitamines, els minerals, inclosos els oligoelementos, els aminoàcids, els àcids grassos essencials, les fibres i diverses plantes i extractes d’herbes, entre uns altres. Una situació que, de fet, i de forma progressiva, ha vingut donant-se en els últims anys creant-se un cert descontrol quant a la legalitat de les quantitats presents en l’aliment final, l’etiquetatge i la publicitat que dels mateixos es feia i la permisión o no de les substàncies afegides.

La norma tracta d’impedir que tals substàncies superin amb molt les quantitats raonablement previsibles en les condicions normals de consum d’una dieta equilibrada i variada o que representin per altres motius un risc potencial per al consumidor, a qui se li pretén protegir de qualsevol situació d’error o engany en la comercialització d’aquest tipus d’aliments.

Dèficit de nutrients
El Reglament comunitari només permetrà l’addició de vitamines i minerals que formin part habitual de la dieta i que es considerin essencials

El legislador comunitari és conscient que els productors afegeixen de forma voluntària vitamines i minerals als aliments amb diverses finalitats, entre elles per restituir el seu contingut quan ha quedat minvat durant el procés de fabricació, emmagatzematge o manipulació, o per donar-los un valor nutricional semblant al dels aliments dels quals pretenen ser alternatives. Altres vegades poden afegir-se amb finalitats tecnològiques, com a additius, colorants o aromes, o amb altres finalitats similars, incloses les pràctiques i els processos enológicos autoritzats que contempli la legislació comunitària d’aplicació. En algunes ocasions, la seva incorporació com a substàncies nutritives pot ser obligatòria en virtut de legislació comunitària específica.

El que ha quedat acreditat per a les autoritats comunitàries és que els aliments amb vitamines i minerals afegits compleixen una funció important, doncs semblen aportar una contribució apreciable a la ingesta de tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d’un organisme sa. Si bé és cert que una dieta adequada i variada pot proporcionar aquesta ingesta, els estudis als quals fa referència el Reglament demostren que aquesta situació ideal no es dona en la pràctica per a totes les vitamines i minerals.

Les raons que determinats estudis hagin detectat deficiències de nutrients, encara que no gaire freqüents, tenen el seu origen en els canvis de la situació socioeconòmica imperant en la Comunitat i dels estils de vida de diversos grups de població, i que segons suggereixen, han donat lloc a necessitats nutricionals diferents i a modificacions dels hàbits alimentosos. Al seu torn han provocat modificacions de les necessitats calòriques i de nutrients de diversos grups de població i ingestes d’algunes vitamines i minerals per aquells grups que són inferiors a les recomanades en diferents Estats membres.

Seguretat i biodisponibilidad
El Reglament comunitari únicament va a permetre l’addició als aliments de vitamines i minerals que formin normalment parteix de la dieta i es consumen en ella, i que es considerin nutrients essencials. Com a requisit fonamental s’exigeix que les substàncies químiques utilitzades com a fonts de vitamines i minerals que es poden afegir als aliments siguin segures i biodisponibles, és a dir, susceptibles de ser utilitzades per l’organisme humà.

Atenent als criteris de seguretat i biodisponibilidad, el Comitè Científic de l’alimentació humana va emetre el 12 de maig de 1999 un dictamen pel qual aprovava una llista de substàncies que poden utilitzar-se en la fabricació d’aliments destinats a lactants i a nens de poca edat, d’altres aliments destinats a una alimentació especial o de complements alimentosos.

La norma aprovada estableix en el seu Annex I i II, respectivament, una llista positiva de vitamines i minerals, així com una altra de les fórmules vitamínicas i substàncies minerals sota les quals poden afegir-se als aliments. I encara que en la mateixa no apareix el clorur sòdic (sal comuna), el legislador permet que segueixi utilitzant-se com a ingredient en la preparació d’aliments.

En certs casos, i segons un procediment establert en la disposició reglamentària, hauran d’instaurar-se quantitats màximes quan s’afegeixin als aliments, ja que la ingesta excessiva de vitamines i minerals pot tenir efectes perjudicials per a la salut. Les quantitats establertes hauran de garantir que la utilització normal dels aliments, seguint les instruccions proporcionades pel fabricant, resultarà segura per als consumidors en el context d’una dieta diversificada. L’establiment dels nivells màxims de seguretat es durà a terme mitjançant una avaluació científica del risc basada en dades científiques generalment reconeguts i la seva possible ingesta a partir d’altres aliments. També haurà de tenir-se en compte la ingesta de referència de vitamines i minerals per a la població. El temps límit perquè la Comissió pugui presentar propostes amb vista a establir les quantitats màximes finalitza el 19 de gener de 2009.

DE L'ETIQUETATGE A la PUBLICITAT ESPECIAL

Els consumidors, a través de la publicitat, no poden percebre aquests productes vitaminados o mineralizados com a productes amb avantatges nutricionals, fisiològiques o d’un altre tipus per a la salut en relació amb altres productes similars o diferents als quals no s’han afegit aquests nutrients, atès que pot induir al consumidor a prendre decisions que resultin inconvenients. En aquest sentit, la norma imposa certes restriccions.

No podran afegir-se vitamines ni minerals als aliments no transformats, com a fruites, hortalisses, carn, carn d’au o peix; així com tampoc a begudes amb un volum alcohòlic superior a 1,2%, excepte algunes excepcions, i sempre que no s’atribueixi als productes cap al·legació nutricional ni de propietats saludables. D’altra banda, i donada la importància nutricional dels productes als quals s’han afegit vitamines i minerals i la seva possible incidència en els hàbits alimentosos i la ingesta total de nutrients, la norma comunitària considera que és important que el consumidor estigui en condicions d’avaluar la seva qualitat nutricional global, per la qual cosa ha imposat l’etiquetatge nutricional obligatori per a aquests casos.

Com a norma general, l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels aliments als quals s’hagin afegit vitamines i minerals no inclouran cap indicació que declari o suggereixi que una dieta equilibrada i variada no pot aportar les quantitats apropiades de nutrients. En cap cas induiran a error ni enganyaran al consumidor pel que fa als avantatges nutritius resultants de l’addició d’aquests nutrients. L’etiquetatge dels productes als quals s’han afegit vitamines i minerals pot portar una declaració que indiqui aquesta addició en virtut de les condicions establertes en el Reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) número 1925/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, sobre l'addició de vitamines, minerals i altres substàncies determinades als aliments. Diari Oficial de la Unió Europea número L 404 de 30 de desembre de 2006.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions