Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Legislació per als enzims alimentaris

La Comissió Europea acaba de presentar la primera proposta de Reglament per als enzims alimentaris amb la finalitat d'acabar amb una situació d'inseguretat generalitzada

img_81 4

La Proposta de Reglament presentada per la Comissió el passat 28 de juliol de 2006 emplena un dels objectius del Llibre Blanco sobre Seguretat Alimentària, que no és un altre que el d’establir disposicions específiques relatives als enzims alimentaris. El legislador comunitari, després d’una avaluació detallada de la situació durant els últims anys, s’ha decidit a ampliar els horitzons legals dels enzims. Fins avui únicament han tingut cabuda legal els enzims utilitzats com a additius alimentaris, de les quals solament estaven autoritzades dos d’elles, la invertasa (I 1103) i la lisozima (I1105).

Ara s’ha regulat l’ús d’enzims alimentaris en aliments específics com a sucs de fruita, aquells a força de lactoproteínas o els destinats al mercat vitivinícola. Els enzims restants no estan actualment regulades en l’àmbit d’actuació de la UE o ho estan com a auxiliars tecnològics dels aliments per la legislació dels Estats membres, que presenta divergències considerables entre ells.

D’aquesta forma, l’harmonització legal es presenta com una necessitat per promoure el comerç just i el funcionament efectiu del mercat interior dels enzims alimentaris i per assegurar la protecció de la salut humana i els interessos dels consumidors. El Reglament proposat determina les condicions d’ús dels enzims alimentaris, contempla l’establiment d’una llista comunitària d’enzims alimentaris autoritzats i fixa normes d’etiquetatge per a aquests enzims. A més, la Proposta completarà el marc legislatiu per a aliments i pinsos elaborats amb organismes modificats genèticament (OMG).

La seguretat legal
Fins ara, unes legislacions classificaven els enzims alimentaris com a additius i unes altres com a auxiliars tecnològics
En l’àmbit legal, la situació dels enzims alimentaris pot considerar-se complexa. Si ben d’una banda la Comissió és conscient que la legislació que controla l’ús d’enzims en la transformació dels aliments no està completament harmonitzada en la UE, no és menys cert que, per un altre, existeix un marc reglamentari nacional per als enzims utilitzats com a auxiliars tecnològics en la producció d’aliments que difereix substancialment d’uns Estats membres a uns altres. Una de les més sonades polèmiques tècnic-legals que es donen entre unes legislacions i unes altres és la que ve referida a la classificació dels enzims com a additius alimentaris o com a auxiliars tecnològics, segons la seva funció en el procés o en l’aliment final.

La situació legal afecta tant a la seguretat dels operadors econòmics, quant a les limitacions tecnològiques i comercials a les quals estan sotmesos, com als drets fonamentals dels consumidors, quant als possibles efectes que la seva ingesta pogués produir en la salut o pel que fa a la informació que tenen dret a rebre sobre la seva incorporació a l’aliment que adquireixen. Ha pogut constatar-se que són pocs els Estats membres que tenen un procediment obligatori o voluntari d’autorització, doncs la majoria no té cap.

En aquest sentit, la falta de normes harmonitzades en la UE ha creat no només barreres al comerç d’enzims alimentaris i dificultat el creixement en aquest àmbit, sinó que també ha provocat una situació d’inseguretat davant la inexistència d’avaluació de la innocuïtat i d’autorització d’enzims alimentaris a escala europea, excepte para les considerades com a additius alimentaris.

L’harmonització de l’avaluació de la innocuïtat i de l’autorització d’enzims alimentaris, si bé va a donar lloc a majors inversions inicials per als operadors econòmics abans de la seva introducció al mercat, i el cost del qual s’ha xifrat entorn dels 150.000-200.000 euros per enzim, comportarà majors avantatges per a aquests, en establir-se un procediment comunitari harmonitzat amb terminis definits, en comptes dels múltiples procediments nacionals.

La protecció de la salut
La Proposta que presenta la Comissió, si bé té en compte que històricament els enzims alimentaris han estat considerades com no tòxiques, reconeix que el desenvolupament tecnològic ha portat a la producció d’enzims alimentaris cada vegada més complexes i sofisticades. En aquest sentit, estableix mesures per evitar alguns perills com a al·lèrgies, efectes secundaris dependents de l’activitat residual microbiològica o toxicitat química. La Proposta considera essencial avaluar la innocuïtat de tots els enzims alimentaris, incloses les produïdes per microorganismes modificats genèticament, per garantir la seguretat del consumidor.

La presentació d’aquesta Proposta persegueix, entre altres objectius polítics, protegir la salut humana i els interessos dels consumidors. En aquest sentit, s’ha proposat l’harmonització legislativa quant a l’avaluació de la innocuïtat i l’autorització dels enzims alimentaris a escala europea. L’avaluació de la innocuïtat s’ha deixat en mans d’un organisme independent que permeti l’abast d’un nivell d’acceptació desitjable per part del consumidor i no generi desconfiança. A hores d’ara, s’és conscient que una situació legal confusa donaria lloc a la pèrdua de confiança dels consumidors, especialment pel que es refereix als enzims obtinguts d’OMG.

El Reglament proposat s’aplicarà als enzims utilitzats amb finalitats tecnològiques en la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envàs, el transport o l’emmagatzematge dels aliments, incloses les utilitzades com a auxiliars tecnològics (enzims alimentaris). Els enzims alimentaris se sotmetran a l’avaluació de la seva innocuïtat i a l’autorització mitjançant una llista comunitària.
En aquest sentit, s’avaluaran la seguretat, la necessitat tecnològica i els beneficis per als consumidors de tots els enzims alimentaris i el seu ús en els aliments, com també s’avaluarà que no hi hagi usos enganyosos per al consumidor.

D’aquesta manera, i seguint la línia de separar la gestió del risc de la seva avaluació, l’EFSA serà l’encarregada de procedir a les avaluacions d’innocuïtat, i la Comissió la que estudiarà la inclusió d’un enzim alimentari en la llista comunitària sobre la base del dictamen de l’Autoritat, tenint en compte els altres criteris generals (necessitat tecnològica, aspectes relatius als consumidors), havent-se d’establir les característiques tècniques de cada enzim alimentari que vagi a figurar en la llista positiva, com els criteris de puresa i l’origen de l’enzim.

La inclusió d’enzims alimentaris en la llista comunitària i la seva utilització ha de complir condicions com que el seu ús proposat no plantegi problemes de seguretat per a la salut dels consumidors, que hi hagi una necessitat tecnològica raonable i que el seu ús no indueixi a engany al consumidor. D’aquesta manera, només els enzims alimentaris que figurin en la llista comunitària podran comercialitzar-se com a tals i utilitzar-se en aliments.

Etiquetatge dels enzims alimentaris
Un dels aspectes fonamentals del nou marc legislatiu que es proposa és el que té a veure amb l’etiquetatge dels enzims alimentaris. La solució final adoptada no ha seguit el criteri d’alguns Estats membres i associacions de consumidors, que eren partidaris d’un etiquetatge més específic dels enzims presents en els aliments. Les normes proposades aposten per l’etiquetatge específic i informatiu per als enzims que tenen una funció tecnològica en els aliments finals. En aquest sentit, els enzims alimentaris que s’usin de la mateixa manera que els additius alimentaris, per exercir una funció tecnològica en l’aliment final, han d’etiquetar-se amb la seva funció (per exemple, estabilitzador) i el seu nom específic.

El Reglament proposat introduirà requisits d’etiquetatge per als enzims alimentaris venuts al fabricador o directament al consumidor. A l’efecte de l’etiquetatge, els enzims utilitzats en els aliments es consideraran ingredients similars als additius en el sentit de la Directiva 2000/13/CE en matèria d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos. El legislador comunitari és conscient que en la majoria dels casos, els enzims alimentaris s’utilitzaran com a auxiliars tecnològics, és a dir, que es trobaran en els aliments com a residus, si es troben, i no tindran cap efecte tecnològic en el producte final. La Proposta, tenint en compte el fet que s’avaluarà la innocuïtat de tots els enzims alimentaris, ha disposat eximir de l’etiquetatge les utilitzades com a auxiliars tecnològics.

La Proposta disposa de normes diferenciades per a l’etiquetatge d’enzims alimentaris destinats a la venda al consumidor final i aquelles que no són destinades a aquests. D’aquesta forma, els enzims alimentaris destinats a la venda al consumidor final només podran comercialitzar-se si els seus envasos o recipients porten determinades indicacions, amb caràcters visibles, clarament llegibles i indelebles, com són la denominació de venda de l’enzim alimentari, que consistirà en el nom establert per qualsevol disposició comunitària que s’apliqui a l’enzim alimentari en qüestió.

Tant en un supòsit, com en un altre, els enzims alimentaris no destinades a la venda al consumidor final s’embenen separadament o barrejades entre si, els seus envasos o recipients portaran la informació sobre cada enzim alimentari, quant al nom, si ho estableix el Reglament proposat, o una descripció de l’enzim prou exacte com per distingir-la dels productes amb els quals podria confondre’s. Com a requisits d’informació general sobre els enzims alimentaris s’estableix que en l’envàs o els recipients dels enzims alimentaris figurarà la següent informació:

  • L’expressió «per a ús alimentari» o bé «ús alimentari restringit», o una referència més específica a la seva utilització alimentària prevista.
  • Les condicions específiques de conservació i d’utilització.
  • Les instruccions d’ús, en cas que la seva omissió no permeti fer un ús apropiat de l’enzim alimentari.
  • Una indicació que permeti identificar la partida o el lot.
  • El nom o la raó social i l’adreça del fabricador, l’empaquetador o el venedor.
  • La quantitat neta.

També es preveuen normes especials d’etiquetatge per als enzims alimentaris que s’embenen barrejades entre si, i per a aquells supòsits en els quals s’incorporen als enzims alimentaris altres substàncies, materials o ingredients alimentaris

PERÍODE TRANSITORI

El Reglament sobre enzims alimentaris proposat disposa l’establiment d’una llista comunitària d’enzims alimentaris autoritzats una vegada que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) hagi avaluat la seva seguretat. La Comissió reconeix que al mercat comunitari existeixen ja uns dos-cents enzims alimentàries, subjectes a les lleis nacionals dels Estats membres.

Encara que reconeix que l’avaluació de la seva seguretat i la seva incorporació a la llista comunitària han de produir-se sense dificultats i de forma justa per a tots els productors, ja que molts enzims alimentaris ja es comercialitzen en la Comunitat, la Proposta preveu un període transitori fins a l’establiment inicial de la llista comunitària. En aquest sentit, la Comissió considera que la transició a una llista positiva comunitària hauria de realitzar-se sense problemes i no hauria de generar condicions injustes per als productors d’enzims.

Per això, la proposta estableix un període inicial de 24 mesos després de la data d’aplicació de les mesures d’execució previstes en el Reglament comú de procediment, termini durant el qual poden presentar-se sol·licituds. Està previst que la llista comunitària es creu en un sol pas, una vegada que l’autoritat hagi emès el seu dictamen sobre tots els productes dels quals s’hagi presentat informació suficient en l’esmentat període de 24 mesos.

La Proposta va a permetre, fins a l’establiment de la llista comunitària, que els enzims alimentaris i els aliments fabricats amb enzims alimentaris puguin comercialitzar-se i utilitzar-se segons les normes nacionals existents. Un període transitori serà aplicable també per als requisits d’etiquetatge. Durant aquest període transitori, la Comissió haurà de mantenir i obrir al públic una base de dades dels enzims alimentaris per les quals s’hagi presentat una sol·licitud vàlida, en la qual s’informi també de l’estat en què es troba la seva avaluació.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre enzims alimentaris, pel qual es modifiquen la Directiva 83/417/CEE del Consell, el Reglament (CE) nº 1493/1999 del Consell, la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, i la Directiva 2001/112/CE del Consell. COM (2006) 425 final, de 28 de juliol de 2006.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions