Un de cada cinc nens amb al·lèrgia a determinats aliments sofrirà un reacció al·lèrgica mentre és a l’escola. Aquesta dada s’extreu d’un estudi publicat pel servei de pediatria de l’hospital Johns Hopkins als Estats Units.
Una fitxa del nen al·lèrgic, que contingui informació sobre els aliments que li provoquen l’al·lèrgia, i el conèixer com actuar davant una crisi al·lèrgica, per part del professorat, són dos factors claus per a una actuació ràpida i efectiva davant una reacció al·lèrgica. Aquest plantejament realitzat des de diversos organismes als Estats Units s’ha vist confirmat per l’estudi publicat per investigadors del servei de pediatria de l’Hospital Johns Hopkins. En els seus resultats apuntaven que un 18% dels nens que van participar en l’estudi van sofrir almenys un episodi al·lèrgic mentre eren a l’escola. Els principals causants de la reacció van ser la llet i els cacauets davant els quals reaccionaven amb símptomes com a granellades, dificultat per a la respiració, vòmits, diarrea i hipotensió.
Un model d’actuació exportable però encara no implantat en molts països. En general, la família és l’encarregada d’advertir als professors sobre l’al·lèrgia del nen i informar sobre com han d’actuar en cas que presenti una crisi.
Al·lèrgia o intolerància?
Moltes vegades hem patit reaccions al·lèrgiques, però ens han passat desapercebudes. Són situacions a les quals no es dóna major importància i passen desapercebudes, apunta José Luis Justicia, del servei d’alergología de l’Hospital Reina Sofia a Còrdova. És la denominada síndrome d’al·lèrgia oral, “significa que quan ingereixes un aliment, al qual ets al·lèrgic, es produeixen símptomes lleus, com ara una espècie de picor en la boca i llengua, o poden aparèixer petits inflors petitons o una espècie d’urticària, una els llavis; i en aquests casos, la resposta més freqüent és deixar d’ingerir aquest aliment que ha produït la reacció.
En canvi, els símptomes més greus són l’aparició d’una urticària per tot el cos fins a un quadre de xoc anafilàctic que requerirà d’atenció urgent. Es produeix una baixada de tensió brusca, crisi d’asma, inflor de les entenimentades vocals, vòmits, diarrees i en alguns casos s’ha produït alguna mort.
A la cerca de l’aliment
En el cas de l’al·lèrgia a un aliment concret, en una petitíssima quantitat es pot tenir una reacció molt greu. Alguna cosa que es tendeix a confondre amb la intolerància a determinats aliments, i que en alguns casos es produeix després d’una ingesta abundant d’aquest. Un aliment natural, que estigui ben conservat, només provocarà reacció en les persones predisposades, i ho farà de manera imprevisible.
Però quin aliment ha produït aquesta reacció? Quan es desconeix aquesta informació sol començar un periple de proves fins a arribar a identificar el component al qual som al·lèrgics. “L’al·lèrgia als aliments és molt complicada, tant en el diagnòstic com en el tractament. Perquè, en molts casos sol confondre les reaccions d’intolerància, el cas de la llet és el més freqüent, amb les reaccions al·lèrgiques.”, remarca José Luis Justicia.
En primer lloc es realitza un història detallada en la qual es registra informació sobre l’aliment sospitós, quan es va produir la ingesta o quina reacció es va observar. Una vegada els al·lergòlegs troben l’aliment sospitós, es duen a terme les proves al·lèrgiques cutànies, intentant reproduir una petita reacció al·lèrgica en la pell del braç del pacient, utilitzant extractes elaborats amb diferents aliments. Si es produeix una erupció en la pell vol dir que manifesta una sensibilització al·lèrgica. “Però a vegades es donen els falsos positius, és a dir, pot ser que existeixi una reacció però que el pacient toleri l’aliment perfectament; llavors es continua l’estudi amb una determinació d’anticossos en sang; i finalment, si totes les anteriors són dubtoses, es fa un test de provocació, sota condicions controlades en nens o en adults”. Aquesta última prova és proporcionar aquest aliment a petites dosis que s’aniran incrementant per a veure si es reprodueixen les reaccions que el pacient ha comentat..
Nens i adults
Són diferents tipus d’aliments els que afecten els nens i als adults, “fonamentalment perquè l’alimentació és diferent”. En el cas dels mes petits se solen presentar més reaccions al·lèrgiques més freqüent davant l’ou, la llet i els peixos; i també en menor grau a la fruita seca o algunes fruites o verdures. En els adults les fruites, les verdures, el peix són les que predominen.
A més es troben un grup d’aliments de la família de les rosàcies -préssec, pera, poma, albercoc, maduixa- que solen ser els que presenten majors problemes. Moltes persones tendeixen a evitar que els seus fills mengin maduixes perquè es creu que produeixen al·lèrgia, però no hi ha una evidència científica que ho demostri. Són altres fruites de consum més freqüent, a les quals no es presta tanta atenció, les que produeixen reaccions d’aquest tipus, per exemple la poma o la pera. El que ocorre és que hi ha determinats aliments rics en substàncies histaminoliberadoras, que si es mengen en molta quantitat produeixen una intolerància, no una reacció al·lèrgica.
La incidència de les al·lèrgies respiratòries és més elevada que fa diverses dècades, però els casos sobre al·lèrgies als aliments, encara que no existeixen estudis científics que ho demostrin, sembla seguir la mateixa tendència. En part és pel fet que abans hi havia altres preocupacions respecte a la seva salut; i avui dia es busca qualitat de vida, i si un aliment li provoca al·lèrgia busca el consell mèdic.
Pares amb nens al·lèrgics
Les al·lèrgies dels nens menors de cinc anys a Espanya són: a l’ou(35%), la llet (34%), el peix (11%), la fruita (8%), la fruita seca (6%) i els llegums (6%). Aquestes dades, de l’Associació Espanyola de Pares i Nens amb Al·lèrgia als Aliments (AEPNAA), remarquen que en molts casos les persones de l’entorn no comprenen l’abast real del problema i respecte als nens, lluny de considerar que tenen un problema de salut, es tendeix a pensar que són nens consentits.
Des de l’associació se solen celebrar tallers o cursos destinats a conscienciar sobre aquest problema. Entre altres activitats destaca la relació amb el professorat per a aconseguir una integració escolar completa del nen afectat per aquest problema; així com tallers amb nens al·lèrgics perquè coneguin quins són els aliments que els provoquen al·lèrgia i educar-los perquè sàpiguen actuar davant els símptomes.
