Una dels dubtes que planegen sobre els aliments transgènics és saber si l’alteració genètica induïda implica un major risc de desencadenar reaccions al·lèrgiques entre els consumidors. La incògnita, lluny encara d’estar resolta, és clau no sols per les seves implicacions comercials sinó també per les seves derivacions legals tant en el que refereix a l’etiquetatge com a la seguretat global del producte.
Una de les principals preocupacions de la indústria biotecnològica que actualment assaja la recerca amb organismes modificats genèticament (OGM) és assegurar la total innocuïtat dels productes que pretenen introduir en el mercat. Aquesta preocupació, reflectida àmpliament en la legislació europea i d’altres països en el món, troba la seva traducció no sols en l’assegurament de la qualitat del producte i del procés emprat per a obtenir-lo, sinó també en l’exclusió de qualsevol possibilitat, per remota que sigui, d’alteració o afectació del medi ambient o de la salut de persones o animals.
En el catàleg de preocupacions per a limitar efectes adversos que posin en dubte les consideracions citades, en els últims anys s’ha incorporat l’estudi de la probabilitat que els OGM siguin responsables de desencadenar alguna forma d’al·lèrgia alimentària. Si això fos així, el producte deixaria de tenir interès des de la perspectiva comercial davant el rebuig més que probable del consumidor.
Com és sabut, una al·lèrgia alimentària es pot manifestar per símptomes tan diversos com diarrees, urticària o respiració silbante. De la seva aparició són responsables uns anticossos concrets, les immunoglobulines E (IgE), que reaccionen davant la presència d’un compost al·lergògen (un al·lergogen).
Els consumidors que pateixen al·lèrgies alimentàries solen tenir un sistema immunitari desajustat. Això és, que en tenir un primer contacte amb algun aliment en la composició del qual es troba un al·lergogen es produeix en el seu organisme un excés d’immunoglobulines E (IgE); i que en ocasió d’un segon contacte, la reacció s’acreix i prossegueix per mitjà de l’alliberament de substàncies, com la histamina, que són responsables dels símptomes clínics de l’al·lèrgia.
La utilització de productes procedents d’organismes genèticament modificats en la nostra alimentació és cada dia major, per la qual cosa és apropiat preguntar-nos si ells podrien provocar un increment de les al·lèrgies en els consumidors que les pateixen o pitjor encara, si poden provocar al·lèrgies en els qui no les sofreixen.
Potencial al·lergògen
La llista dels principals aliments al·lergògens és molt àmplia i depèn dels hàbits alimentosos de les persones, de l’edat d’aquestes, i fins de la zona geogràfica on es localitzen els consumidors; a més pot variar el tipus d’al·lèrgia, amb el temps. Els nens de poca edat per exemple, reaccionen preferentment als al·lergògens animals, mentre que els adults som mes sensibles als al·lergògens vegetals.
En el camp alimentari, fins al moment s’han classificat vuit grups d’aliments implicats en el 80% dels casos reconeguts d’al·lèrgies alimentàries. Aquests grups són: cacauet, soia, nou i avellanes, llet, ous, peix, crustacis i blat. Diversos al·lergògens d’aquests aliments estan ja plenament identificats.
El suport de l’al·lergenicitat d’un aliment solen ser les proteïnes (generalment de la família de les glicoproteïnes). En qualsevol cas, una al·lèrgia mai és deguda a una única proteïna, sinó a un gran nombre d’elles o a simples fragments peptídics (trossos de proteïna més petits).
En el que als aliments modificats genèticament es refereix, pot succeir que en ells es trobi el transgèn (material genètic transferit) que codifica un al·lergogen conegut, o que produeix una proteïna procedent d’un aliment al·lergògen. Pot passar també que per a la proteïna que codifica no es disposi de cap dada històrica, clínic o epidemiològic que esmenti alguna al·lergenicitat pròpia o de la seva font.
Quan un transgèn codifica una proteïna coneguda com a al·lergògena, és molt probable que aquesta proteïna, tal com l’expressa el vegetal, conservi el seu potencial per a desencadenar una al·lèrgia.
Per a confirmar si efectivament es desencadena una al·lèrgia, es poden realitzar proves inmunoquímicas amb mostres de sèrums procedents de pacients al·lèrgics a aquesta proteïna. Un sèrum que, per tant, és ric en IgE específiques. Aquest tipus d’estudi, per exemple, s’ha dut a terme amb soia modificada que expressa l’albúmina 2S de la nou del Brasil.
El sèrum d’aquests pacients reacciona igual amb l’albúmina 2S procedent de la soia modificada que amb l’albúmina 2S de la nou del Brasil. En aquest cas, la transgenésis no fa sinó transferir l’al·lergenicitat d’un aliment a un altre a través de la proteïna al·lergògena coneguda. Això és lògic, si tenim en compte que quan es modifica genèticament un aliment, no es fa sinó induir al fet que en l’ésser viu de recepció es produeixin proteïnes procedents d’altres éssers. Des d’aquest punt de vista, és essencial que es faci indicar quina és la procedència, ja que d’aquesta forma els consumidors podran identificar, llegint l’etiqueta, si poden o no consumir l’aliment en qüestió.
El veritable problema es presenta quan la font del transgèn no té cap passat d’al·lergenicitat i per consegüent no es disposa de sèrum per a efectuar el test de comprovació. Per a tractar de solucionar aquest inconvenient els investigadors han proposat diferents aproximacions:
- Buscar homologies de seqüència entre la proteïna estranya introduïda en l’aliment i els al·lergògens coneguts. La troballa d’una seqüència homòloga es considera llavors com una presumpció d’al·lergenicitat.
- Analitzar les propietats físic-químiques de les proteïnes. En aquest cas es parteix del principi que l’al·lergenicitat és essencialment imputable a la molècula proteica intacta. És a dir, que com més resistent és una proteïna a l’acció dels enzims digestius, tant més probable és que sigui absorbida intacta, per la mucosa intestinal, sent en conseqüència activa com a desencadenant d’una reacció al·lèrgica.
- La concentració en l’aliment. Es tracta d’un criteri de predicció independent de les característiques intrínseques de la proteïna. En la soia, la llet o el cacauet, per exemple, la proteïna al·lergògena pot variar des d’unes poques unitats per cent al 80% de les proteïnes totals.
Perill actual
Fins ara, la tendència ha estat creure que no cal témer a eventuals riscos al·lèrgics lligats a la presència d’una proteïna estranya si aquesta representava menys de l’1% del contingut proteic total. És el que ocorre amb els actuals aliments formats per OGM o procedents d’ells, on la proteïna d’interès sol representar entre el 0,01% i el 0,4%.
Aquesta consideració, no obstant això, s’ha vist que no és suficient. És per això que tractar de predir si una proteïna introduïda en un OGM és o no al·lergògena, constitueix encara un problema. Però no és l’únic: falta per estudiar si la inserció del transgèn en el genoma de la planta pot interferir amb el bon funcionament d’altres gens que regulen funcions molt diferents i si aquesta interferència podria repercutir, per exemple, en l’expressió d’al·lergògens naturals de la planta anteriorment no expressats o feblement expressats.
La falta de tècniques més fiables per a predir de manera objectiva el potencial al·lergògen d’un OGM, obliga a plantejar estratègies alternatives d’avaluació aplicables només després de la seva sortida al mercat i, per tant, després d’haver comprovat que no existeix cap altre tipus de risc ni per a la salut humana ni ambiental. Aquesta estratègia passa per efectuar un seguiment de tipus epidemiològic després de la comercialització d’aquests productes a fi de recollir dades sobre l’aparició d’efectes inesperats a llarg termini en la salut dels consumidors.
- Anderson L., Transgènics, Enginyeria Genètica, aliments i el nostre medi ambient, Madrid 2001
- Fangs C. E Segura I., Criteris sobre el possible concepte de “aliment nou”. En Alimentalex, núm. 3E, 1991
- Consumers International. L’enginyeria genètica i la seguretat que ofereixen els aliments: els interessos dels consumirdores. Gens en el laboratori i a la fàbrica, Madrid, 1998.
- D.A. Moneret-Vautrin et al. Rev. Fr. Allergol. Núm. 37. 1997
- Geenpeace. Els aliments d’Enginyeria genètica: una controvertida realitat. Dossier Seminari Cloenda: Patents, Genètica i biosferes del sud. València, Juny 1998.
- Jean-Michel Wal. OGM i Al·lèrgies: Constatar o Predir?. Rev. Món Científic núm. 222. 2001
- Technical Consultation on Food Allergies, FAO, Roma, 13 – 14, novembre de 1995
