Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les claus de la intoxicació massiva per consum d’aigua contaminada en Palautordera

La intoxicació massiva registrada en la localitat catalana de Santa María de Palautordera (Barcelona), i que ha afectat dos centenars de persones, per consum d’aigua contaminada, revela deficiències en els sistemes de captació i potabilització emprats en aquesta localitat. Les intenses pluges caigudes en els dies precedents, a les quals es va atribuir oficialment la culpa, van anar tan sols el detonant d’un problema ambiental amb greus implicacions per a la salut.

Els dies que van precedir al passat cinc d’agost van ser especialment plujosos en l’àrea confrontant al massís del Montseny. Com ha vingut succeint al llarg d’aquest estrany estiu en aquesta zona distant uns 60 quilòmetres de Barcelona, les precipitacions van caure amb generositat. Però no gaire més del que és habitual.

Com sempre, en Santa María de Palautordera i en les seves localitats veïnes, l’aigua del riu Tordera, d’on es proveeixen de manera principal, va baixar tèrbola. No va ser cap novetat, tret que en aquest cas, i a diferència molt probablement d’uns altres, a més del fang i el llot que arrossega el riu en episodis de grans avingudes, en aquesta va incorporar matèria orgànica a bastament com per a burlar els sistemes de potabilització i causar una intoxicació massiva.

Potabilització deficient

Com ocorre en molts altres pobles de la geografia espanyola les dimensions de la qual són relativament petites, la captació de les aigües de Santa María de Palautordera és superficial. Així succeeix també en el veí Sant Esteve, els termes municipals del qual estan separats per tot just un carrer, i amb Montseny, població d’uns 600 habitants situada uns pocs quilòmetres més amunt en el curs del riu.

La captació superficial d’aigües té avantatges innegables, però també més d’un risc. El principal argument a favor és l’econòmic: aquesta pràctica descarta la necessitat de captació en aqüífers subterranis, molt més costosa, i evita l’habilitació de grans pous d’extracció d’aigües. Com a contrapartida, el sistema s’exposa a la presència regular de fangs i llots, a més de contaminants de divers tipus, tant orgànics com inorgànics, en el punt de captació. Com a afegiment, en episodis de grans avingudes, propis del torrencial clima mediterrani, l’acumulació de materials pot arribar a ser tan alta que l’ús d’aquesta aigua per a consum de boca és literalment impossible

La captació de l’aigua que se subministra a Santa María s’inicia en un petit dic on es reté el cabal que ha de proveir tant a aquesta localitat, d’uns 6.000 habitants, com a la veïna Sant Esteve, d’uns 1.500. Després de la seva sortida del dic, el subministrament es divideix en dos canals, un per a cada població. En cadascun d’ells existeix una planta potabilitzadora automàtica que habilita l’aigua per a consum humà.

Atès que l’origen de l’aigua era el mateix per a totes dues poblacions, el fet que uneixi estigués contaminada i l’altra no, ha dirigit les sospites de les autoritats sanitàries catalanes a la planta de potabilització de Santa María. Mancant proves més concloents, el més creïble, segons fonts de la Generalitat de Catalunya, és que es produís algun error en el control automàtic de la planta. Molt probablement, en opinió de diversos experts consultats, en el mecanisme que regula l’aportació de clor per a la desinfecció. Això és el que va portar a Lluís Salleras, director general de Salut Pública de la Generalitat, a parlar d’una “fallada” en el sistema de potabilització.

Un patogen humà

Els resultats de les primeres anàlisis efectuades als afectats per la contaminació massiva, apunten a la presència de Shigella sonnei en el seu tub digestiu i en la seva femta fecal. Encara que per a confirmar que es tracta en efecte d’aquesta enterobacteria són necessaris diversos dies de cultiu en laboratori (normalment cinc), tots els indicis clínics apunten en aquesta direcció.

Segons ha pogut confirmar consumaseguridad.com, a més de diarrees, vòmits, dolors abdominals i febre alta, molts dels pacients van relatar la deposició de femta amb sang, símptoma característic de sigelosis o disenteria, com es coneix popularment a la malaltia. La deposició de sang és deguda al fet que les colònies d’aquesta enterobacteria, pertanyent al grup de les coliformes fecals, erosiona les parets de l’intestí prim i d’una porció del còlon. És precisament en aquest tram del tub digestiu on troba les condicions òptimes per a proliferar.

En el cas que es confirmés de què efectivament es tracta de disenteria, l’origen de la infecció seria, amb tota probabilitat, humà. El bacteri creix en el tracte digestiu de primats (humans i micos) i rarament en altres grups animals. Per tant, quedaria descartat, encara que no al cent per cent, un abocament accidental o intencionat, de qualsevol granja de la zona. Les responsabilitats, si pertoqués, haurien de buscar-se en els abocaments d’aigües fecals efectuats per les poblacions existents en el curs superior del riu. En aquest cas, diverses zones d’acampada i el poble de Montseny.

De qui va ser la culpa?

De moment, el departament de Sanitat català ha decidit obrir un expedient informatiu a l’empresa concessionària de les aigües, la Comunitat de Regants de Santa María de Palautordera. L’expedient ha d’aclarir si va haver-hi o no negligència o fallades en el control del sistema de potabilització i, en cas positiu, proposar sancions. Com a mesura cautelar, el departament va ordenar l’inici “immediat” de tasques de desinfecció, encara que no el tancament del subministrament com havien reclamat diversos experts. Per part seva, l’ajuntament d’aquesta localitat ha anunciat sancions contra l’empresa “si es confirma” la presència del bacteri.

L’obertura dels expedients informatius, no obstant això, amaga altres realitats. La concessió per al subministrament d’aigües, tant en Santa María com en Sant Esteve, és encara provisional. Les empreses de totes dues localitats operen amb simples autoritzacions a l’espera dels permisos legals. D’altra banda, es tracta d’empreses nascudes a l’empara de comunitats de regants que s’atorguen la propietat de les aigües des de pràcticament l’Edat mitjana i que estan dotades d’unes estructures operatives en les quals no figuren tècnics qualificats sinó simples operaris encarregats del manteniment de conduccions d’aigua potable. Les empreses venen l’aigua als seus respectius ajuntaments garantint tant el subministrament com la seva potabilitat.

Encara que la responsabilitat legal molt probablement recaurà sobre l’empresa concessionària, diversos experts consultats coincideixen que part de la mateixa hauria de correspondre a qui ha d’efectuar el control, en aquest cas, l’ajuntament. De la mateix forma, conclouen, “algú hauria de revisar” el sistema en el seu conjunt i evitar en la mesura que sigui possible la “contaminació en origen”. Dit d’una altra manera, limitar l’abocament de matèria orgànica, en general d’origen humà i animal, directament als rius.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions