Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les fulles de noni, aptes per a infusions

L'EFSA ha confirmat la seguretat d'aquestes fulles torrades i assecades per fer infusions de te i ha determinat els seus límits potencials assegurances

El noni és una fruita que procedeix de la planta tropical “Morinda citrifolia”. De recent incorporació com a aliment en la UE, encara que de gran consum en altres parts del món, especialment en la Polinèsia, acaba de ser sotmesa a una anàlisi pel Grup Científic de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses). La conclusió li és favorable, ja que determina que les seves fulles, torrades i assecades per fer infusions de te, són segures, així com els sucs que s’elaboren amb aquest fruit. Amb tot, els experts admeten certes limitacions a l’hora de determinar amb exactitud la seva possible capacitat alergénica en humans.

Img noni1

La planta tropical “Morinda citrifolia” està classificada, en la UE, com a nou aliment. Formen part d’aquesta classificació aquells aliments que manquen d’una llarga història de consum, a pesar que sí estigui estès en altres zones. Per aquest motiu, els productes alimentaris que es deriven del noni, com les begudes, necessiten una autorització prèvia. Els estudis que han precedit les conclusions que acaba de presentar l’EFSA anaven enfocats a determinar si el consum del suc de noni podia tenir efectes adversos en el fetge, tal com ja va determinar en 2006 el mateix organisme.

Llavors, l’agència donava resposta a uns informes de l’autoritat competent austríaca, segons els quals aquest aliment podria estar relacionat amb casos d’hepatitis aguda. Després de realitzar els exàmens genotóxicos i alergénicos oportuns, els experts concloïen que no existien evidències científiques que relacionessin hepatitis aguda amb el consum de suc de noni.
Un procés segur
Els experts de l’EFSA estableixen en 18,4 mig/kg la dosi diària segura en adults d’uns 70 quilos
Una de les principals accions que es van emprendre per examinar la seguretat del suc de noni es materialitzava amb l’anàlisi de les substàncies equivalents a aliments o ingredients existents quant a composició o valor nutritiu, tal com feia en 2005 l’Agència Francesa de Seguretat dels Aliments (AFSSA, en les seves sigles franceses). Aquesta agència estableix a més un consum màxim de 30 ml de suc al dia. Ara, l’EFSA ha valorat el procés que segueix el fruit des que es recull fins que és a punt de ser consumit.

De la recerca es desprèn que, després de ser recollits de forma manual, els fruits es classifiquen i netegen per eliminar la presència d’antraquinonas, un dels grups més nombrosos de quinonas naturals i la base d’una important quantitat de colorants. El fruit, que es deixa assecar en el mateix lloc de la recollida, s’embolica en bosses de plàstic i es transporta en menys de 24 hores a les plantes on se sotmeten a maduració, durant unes deu setmanes. Després d’aquest temps, un 60% del suc obtingut es filtra i s’eliminen els possibles residus (polpa o llavors).

Quant al procés de tallat de les fulles se segueixen els mateixos passos que s’apliquen en la producció alimentària. Les anàlisis demostren que les fulles, una vegada seques, no contenen restes de rubiadin, alitzarina o lucidita, que formen part del grup de les antraquinonas, o les restes detectades són molt baixos (0,25 mg/kg, 0,025 mg/kg i 0,4 mg/kg, respectivament). En el cas de les infusions de te, aquests límits se situen en 1,04 micrograms per litre, 0,1 i 1,67).
Model britànic
La planta del noni forma part del grup de fruites riques en antioxidants, com la magrana, el guaraná o els nabius. Basant-se en els valors del consum de te procedents d’enquestes britàniques, els experts han valorat les qualitats compositives de les fulles d’aquesta planta. Han partit a més d’un esquema d’elaboració concret: introduir un gram de les fulles en 240 mil·lilitres d’aigua calenta, a unes 100º C, durant uns deu minuts. Partint d’aquestes premisses, l’EFSA ha determinat els límits potencials assegurances d’aquest aliment.

Els estudis de toxicitat realitzats en rates no han donat, segons els experts, indicacions d’efectes nocius ni que les fulles de la “Morinda citrifolia” servides com a infusió indueixi, almenys en animals, efectes genotóxicos. Els responsables de la recerca admeten que existeixen certes limitacions per determinar i predir la capacitat alergénica de certs aliments preparats amb aquest aliment, per la dificultat d’extrapolar els estudis animals en humans.

Una llarga carrera d'acceptació

El suc de noni no ho ha tingut fàcil en la seva entrada a nous mercats, no només el comunitari sinó també el nord-americà. A principis dels anys 90, aquest aliment gaudia d’innombrables propietats beneficioses per a la salut (prevenció de la diabetis, depressió i artritis), a les quals l’Agència de Medicaments i Aliments nord-americà (FDA, en les seves sigles angleses) no va trigar a desmentir, basant-se en què bona part d’aquests beneficis responien a informes indocumentats amb poca base científica.

També a Finlàndia les autoritats sanitàries adonaven, a la fi dels anys 90, de la falta de rigor a l’hora de publicitar beneficis del suc de noni per tractar reumatisme, pressió arterial, colesterol o psoriasis. La FDA denunciava, en 2002, l’ús de demandes falses que afirmaven que el suc de noni podia guarir, tractar o prevenir malalties. Un any més tard, aquest aliment era aprovat com a tal en la UE, però no per a l’ús mèdic o terapèutic.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions