Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > El cava

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les guerres judicials del cava

La dispersió de normes ha afavorit l'aparició de pràctiques contradictòries relatives a la comercialització del cava

Els diferents fronts oberts per la denominada «guerra del cava» han obligat els nostres més alts tribunals a analitzar escrupolosament l’adequació a la legalitat del Reglament de Denominació d’Origen «cava» i el seu Consell Regulador, a fi de preservar la qualitat que li correspon a tan benvolgut vi.

Al novembre de 2003, el diari «El Dret» va donar a conèixer l’última resolució que ha recaigut en el que s’ha vingut a denominar la «guerra del cava». El control del procés de producció i elaboració del cava recau en el Consell Regulador del Cava. Aquest organisme, adscrit al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i amb seu a Vilafranca del Penedès (Barcelona), es va responsabilitzar l’any passat, segons relata aquesta publicació especialitzada, res menys que de garantir l’origen i la qualitat de 205.089.000 d’ampolles de cava, de les quals més de la meitat van ser destinades al mercat exterior.

El Reglament que regula la Denominació d’Origen de vins «cava» i el seu Consell Regulador ha estat objecte de diferents plets que han arribat a les més altes instàncies judicials, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. Ara, aquest Reglament, que va ser aprovat per Ordre Ministerial al novembre de 1991, manca de força legal suficient per a sancionar infraccions administratives.

Els preparatius d’una primera batalla
El cava ha de verificar un període mínim d’elaboració de nou mesos i emprar vi de base reconegut amb Denominació d’Origen
Al març de 2003 el Tribunal Constitucional va donar per resolta a Espanya una de les primeres batalles obertes en el sector del cava, i en el qual estava implicada una de les seves més prestigioses marques, Freixenet S.A. L’origen de la mateixa es remuntava al 5 de juliol de 1996, quan per acord del Ple del Consell Regulador de la Denominació «Cava» es va incoar contra Freixenet un expedient sancionador per tres presumptes infraccions del Reglament de la Denominació d’Origen “Cava” i del seu Consell Regulador, aprovat per Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el dia 14 de novembre de 1991.

El Consell de Ministres, com a òrgan competent, va resoldre l’expedient mitjançant acord de 21 de març de 1997, imposant a la citada empresa tres multes, la quantia total de les quals ascendia a 345.054.799 pessetes (2,074 milions d’euros). La multa més elevada, 338.959.962 pessetes (2,037 milions d’euros) es corresponia a la sanció derivada per la comercialització de 18.736.708 ampolles que no havien completat el període mínim d’elaboració del cava, fixat en nou mesos per l’article 12 del Reglament del Cava; i la quantia restant, per la falta d’actualització dels llibres-registro durant el període de 31 d’agost de 1994 a 10 de gener de 1995 (4.948.118 pessetes-29.738,79 €); i per l’adquisició de 48.047 litres de vi basi a un celler no inscrit en els Registres del Consell Regulador de la Denominació d’Origen «Cava» (1.136.719 pessetes-6.831,82 €).

Les infraccions considerades feien referència, tant al Reglament del Cava, com als llavors vigents Reglament del vi de 1972 i Estatut del vi de 1970.
Anul·lació milionària del Constitucional
L’Acord del Consell de Ministres va ser recorregut davant el Tribunal Suprem per Freixenet. La sentència va ser dictada en data 20 de desembre de 1999, i el recurs, encara que va ser estimat parcialment, va rebaixar substancialment la primera de les sancions a la quantia de 131.156.956 pessetes (788.269 €). No obstant això, va córrer millor sort el recurs d’empara plantejada contra la sentència del Suprem davant el Tribunal Constitucional, la resolució del qual, dictada per la Sala Primera en data 17 de març de 2003, va anul·lar la primera i la tercera de les sancions imposades pel Consell de Ministres, en ser-li reconegut el dret de la societat recurrent a la legalitat en matèria sancionadora establert en l’article 25.1 de la Constitució, que estableix que «Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment».

Tal com argumenta el Tribunal Constitucional, l’Ordre que aprova el denominat Reglament del Cava de 1991 no té el rang legal necessari per a dur a terme l’establiment del quadre complet d’infraccions i sancions sobre la matèria, atès que es tracta exclusivament d’una Ordre ministerial.

Entre els arguments de Freixenet, que finalment van ser acollits, han de destacar-se aquells que fan referència al fet que amb els llavors vigents Estatut del vi i Reglament del vi no podia sancionar-se en mancar aquestes regulacions normatives de tipificació mínima suficient d’infraccions. I és que la falta d’una llei prèvia i certa sobre la matèria no pot salvar-se amb la simple referència per part d’una norma inferior als Reglaments comunitaris, si aquests manquen d’un quadre sancionador de referència, com ha succeït en el present cas.
Les solucions a la falta de tipificació
La Sentència del Tribunal Constitucional no ha deixat impassible al legislador espanyol davant la falta d’una regulació adequada per a sancionar aquest tipus de conductes. La Llei de la Vinya i del Vi, aprovada el 10 de juliol de 2003, va determinar la previsió d’un règim sancionador aplicable a les infraccions administratives en matèria de vitivinicultura i en relació amb els nivells de protecció dels vins que, com determina, «necessàriament ha d’establir-se en una norma de rang legal en compliment del principi de legalitat recollit en la Constitució».

D’acord amb aquest plantejament, els incompliments del que es disposa tant en aquesta Llei, com en la normativa comunitària, en les disposicions de les Comunitats Autònomes o en les disposicions de desenvolupament, seran considerats com a infraccions administratives, que podran ser lleus, greus o molt greus.

En aquest sentit, són considerades, entre altres, com a infraccions greus per als operadors voluntàriament acollits a un nivell de protecció, determinades inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguin precisos en els registres del nivell de protecció corresponent; l’incompliment de les normes específiques del nivell de protecció, sobre pràctiques de producció, elaboració, transformació, conservació, transport, condicionament, etiquetatge, envasament i presentació; així com l’elaboració i comercialització d’un «vi espumós de qualitat produït en regió determinada» (vecprd) mitjançant la utilització de vi basi procedent d’instal·lacions no inscrites en el nivell de protecció corresponent.

En l’àmbit de les infraccions molt greus, es contemplen aquelles accions que consisteixen en l’elaboració, transformació o comercialització dels productes regulats per la Llei mitjançant tractaments, pràctiques o processos no autoritzats, però sempre que existeixin riscos per a la salut.

LA REVISIÓ JUDICIAL D'UN CURIÓS CAS

Img.
Una resolució curiosa és la que va dictar l’Audiència Provincial de Barcelona el 26 de gener de 2000. En aquesta data s’enfrontaven dues empreses productores de vi espumós que es reclamaven mútuament per competència deslleial per la fabricació i comercialització de cava, interessant el pagament de quantiosos danys i perjudicis. En primera instància, una de les productores va ser condemnada per haver realitzat de manera dolosa els següents actes de competència deslleial: tenir un comportament que resultava objectivament contrari a les exigències de la bona fe; utilitzar i difondre indicacions incorrectes que induïen a error a la clientela quant a la forma d’elaboració i la qualitat dels vins espumosos elaborats per aquesta, quan l’etiqueta promocionava i comercialitzava un producte com a cava, sent en realitat mer vi espumós; i aprofitar-se de manera indeguda i en benefici propi dels avantatges competitius que ha obtingut mitjançant la infracció de normes jurídiques d’elaboració i comercialització del cava, aconseguint amb això estalvi de costos i augments de beneficis que li permetien competir de manera deslleial en el mercat en detriment de la competidora contrària.

El jutge va decretar que no tornés a comercialitzar els seus vins espumosos com a cava, ni en el mercat interior ni en el mercat exterior, tret que complís totes les normes reguladores de l’elaboració, etiquetatge, comercialització i distribució del cava; i a més al fet que retirés del mercat interior i exterior totes les ampolles elaborades i comercialitzades com a cava que no s’adeqüessin en tots els seus extrems a la normativa vigent en matèria d’elaboració, magatzematge, etiquetatge, comercialització i distribució.

La indemnització establerta, i que havia de pagar a la demandant, es va fixar en la suma corresponent al 5% dels guanys obtinguts en els exercicis 1994-1995 i 1995-1996, en concepte de danys patrimonials, així com a la suma de cent milions de pessetes, en concepte de danys morals. Com a càstig addicional, va obligar a la publicació íntegra de la present resolució en els tres periòdics d’àmbit nacional de major tirada, i al seu càrrec, i el pagament de les costes.

L’Audiència, després dels recursos plantejats, va decidir, «després d’una anàlisi detallada dels preceptes al·legats» per les parts com violats per la contrària, que la demandada va infringir el procés de fabricació del cava -perquè no va respectar el temps de durada requerit pel mateix i no va utilitzar raïm de les zones seleccionades per a aquesta elaboració-, i la demandant ho va infringir, en utilitzar una varietat de raïm no permès. Ambdues es van quedar sense indemnització de danys i perjudicis en haver executat actes de competència deslleial per infracció de normes sobre elaboració del cava, engany i aprofitament de la reputació aliena, i a més van ser condemnades a retirar del mercat les ampolles posades per elles indegudament en circulació, prohibint-los la repetició dels citats actes.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de 14 de novembre de 1991, modificada per l'Ordre de 15 de setembre de 1995 i per l'Ordre de 6 de febrer de 1998.
  • Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi (BOE número 165/2003, d'11 de juliol de 2003).
SENTÈNCIES

  • Sentència del Tribunal Constitucional, Sala 1a, de data 17 de març de 2003, publicada en el BOE número 91/2003, de 16 d'abril 2003, recurs número 923/2000.
  • Sentència del Tribunal Suprem, Sala 3a, Secció 4a, de data 23 de maig de 2003.
  • Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció 15a, de data 26 de gener de 2000.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions