Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les malalties virals en la importació de mol·luscos

Per xavi 3 de setembre de 2002

La importació de productes animals destinats al consum humà presenta, com un dels riscos més freqüents, l’entrada al país de destinació de malalties endèmiques de la zona d’origen. Aquest risc és més destacable, si cap, en el cas dels mol·luscos.

Les malalties virals en la importació de mol·luscos

En els últims anys s’han obtingut nombroses evidències de la importància de les operacions comercials internacionals (incloent importacions-exportacions de diferents productes naturals, moviments d’animals i vegetals, etc) en la transmissió d’una gran varietat de malalties, principalment aquelles relacionades amb productes alimentaris.

Un cas particular són els brots de malalties produïdes pel consum de mol·luscos contaminats amb diferents virus, principalment els causants de gastroenteritis vírica i hepatitis A, que constitueixen un perill important per a la salut pública a nivell mundial. Els controls sanitaris exigits per a les importacions de mol·luscos bivalves per la normativa vigent a la Unió Europea es basen en el nombre de coliformes fecals, malgrat haver estat demostrat que aquest grup bacterià és un mal indicador de contaminació viral. Es fa, per tant, necessari l’incloure un criteri virológico en el control sanitari de mol·luscos importats de tercers països.

La importància creixent dels mol·luscos bivalves com a proteïna de consum, juntament amb l’estabilització de la producció pesquera mundial, ha portat a un desenvolupament important d’aquest camp de l’Aqüicultura. Així, en els últims anys, tant el nombre d’explotacions de cultiu de mol·luscos com el seu volum de producció s’han incrementat notablement a tot el món. A més, a causa de l’ampli mercat d’aquest producte a Europa, el volum de les importacions, principalment amb origen en països sud-americans, ha experimentat un creixement molt important sent una estimable font de divises per a aquests països.

Problemes sanitarisNo obstant això, aquest increment en les importacions comporta un problema sanitari associat, ja que moltes de les àrees geogràfiques origen de les importacions, són endèmiques per a malalties que poden ser transmeses per mol·luscos contaminats i la incidència dels quals a Espanya i altres països europeus és molt baixa o pràcticament nul·la.

Un bon exemple de la implicació d’aquestes operacions en l’aparició de brots epidèmics és el cas de la pandèmia produïda per Salmonel·la typhimurium tipus DT 104 a la fi dels anys 90, la transmissió dels quals va ser deguda al moviment entre països de bestiar boví contaminat. Aquesta pandèmia va mostrar una distribució mundial, deslliurant-se de la mateixa solament Austràlia i Nova Zelanda, probablement a causa dels rigorosos controls de quarantena animal que exigeixen aquests països.

En aquests mateixos anys es va registrar a Europa, el Japó i Amèrica del Nord una pandèmia de Yersinia enterocolitica, en la qual el bestiar porcí va actuar com reservorio, i que es va poder relacionar amb el moviment d’animals entre els països afectats.

Un altre exemple de la implicació de les activitats comercials en l’aparició d’episodis epidèmics va ser el brot de Vibrio parahaemolyticus ocorregut als Estats Units associat al consum d’ostres. La particularitat d’aquest cas és que la varietat de Vibrio causant del brot era típica del sud-est asiàtic i mai s’havia detectat a Amèrica del Nord. La recerca epidemiològica va demostrar que la disseminació del bacteri des del Japó als Estats Units es va produir com a conseqüència de les activitats dels vaixells petroliers, que utilitzen aigua de mar com a llast en els tancs i per tant transporten grans quantitats d’aigua entre ports situats en diferents àrees del món.

En relació amb els mol·luscos bivalves, al nostre país hem sofert en els últims anys un important brot d’hepatitis Al fet que ha pogut associar-se al consum de cloïsses tellerines (Donax sp.) importades del Perú, que és una zona endèmica per a aquesta malaltia. Els primers casos del brot es van registrar al setembre de 1999 i es va donar per finalitzat a la fi del mateix any. El nombre de persones afectades va ser de 188, totes a la Comunitat Valenciana, en les quals es van observar diversos casos de gastroenteritis, vòmits, dolors abdominals i febre. Les anàlisis virológicos realitzats mitjançant mètodes moleculars a partir de teixits de les cloïsses implicades van demostrar la presència del virus de l’hepatitis A en el 75% de les mostres. Amb aquestes evidències, les autoritats sanitàries autonòmiques i estatals van procedir a la immobilització de 176.544 Kg de tellerines a la Comunitat Valenciana i de 12.544 Kg en la resta d’Espanya.

La contaminació viral en importacions de mol·luscos

A partir del brot d’hepatitis A ocorregut a la Comunitat Valenciana, i malgrat no existir legislació sobre aquest tema, les autoritats sanitàries espanyoles van adoptar com a mesura preventiva l’anàlisi sistemàtica de les importacions de mol·luscos, principalment cloïsses (Donax sp. i Tapis sp.) i petxines de pelegrí (Argopecten sp.), per a la detecció del virus de l’hepatitis A. El nostre laboratori en la Universitat de Santiago va realitzar entre novembre de 1999 i maig de 2001 l’anàlisi virológico específic per al virus de l’hepatitis A d’un total de 16 importacions de mol·luscos bivalves procedents de Sud-amèrica arribades a diferents comunitats autònomes espanyoles. Aquestes importacions incloïen 6 enviaments de cloïssa fina (Tapis sp.), 6 de tellerines, així com 5 de petxina de pelegrí, que preses en conjunt implicaven un volum d’importació de 300 tones de mol·luscos. A més, es van analitzar les mostres immobilitzades a la Comunitat Valenciana associades amb el brot d’hepatitis A ocorregut al setembre de 1999.

De les 16 importacions analitzades, en 3 d’elles es va demostrar la presència del virus de l’hepatitis A mitjançant la tècnica de RT-PCR (amplificació de l’àcid nucleic viral extret de teixits de mol·lusc) combinada amb hibridació dels productes d’amplificació amb sondes específiques per al virus. D’aquestes importacions, dues es van correspondre amb lots de cloïssa fina mentre que la tercera consistia en un enviament de petxina de pelegrí.

D’altra banda, l’anàlisi de les mostres pertanyents a les partides de cloïssa immobilitzades associades amb el brot epidèmic de València va revelar que el 50% de les mateixes estaven contaminades amb el virus de l’hepatitis A, la qual cosa constitueix una nova evidència que l’origen del brot van ser, efectivament, aquestes cloïsses importades.

En tots els casos es van fer anàlisis confirmatives amb diferents submuestras de les mateixes importacions, obtenint-se els mateixos resultats que en les anàlisis inicials.

És important esmentar que totes aquestes importacions consistien en mol·luscos congelats, procés de conservació que en principi podria eliminar alguns microorganismes. No obstant això, en el cas dels virus entèrics dels quals parlem, i concretament del virus de l’hepatitis A, aquest procés pràcticament no presenta cap efecte degut a l’elevada resistència a la congelació (les partícules virals romanen estables dins dels teixits del mol·lusc).

Detecció del virus d’hepatitis A en mol·luscos importats a Espanya

20020903a HAV,virus de l’hepatitis A.bAquesta mostra es correspon amb les tellerines associades al brot d’hepatitis A de la Comunitat València de setembre de 1999, que havien estat immobilitzades per les autoritats sanitàries.

Control sanitari

La normativa en vigor sobre control sanitari de mol·luscos destinats a consum es basa en la determinació dels nivells de coliformes fecals i Escherichia coli presents en carn i líquid intervalvar dels mol·luscos.

No obstant això, diversos treballs científics han demostrat que no existeix una bona correlació entre la presència viral i bacteriana, sent la persistència viral molt més elevada que la bacteriana, tant en mol·luscos, com en el medi ambient. Per tant, l’ús de coliformes fecals com a indicadors de presència viral no és fiable. Aquesta fiabilitat és encara menor en el cas de productes congelats, ja que la supervivència dels bacteris a les condicions de congelació és molt baixa, mentre que la viral, com ja hem esmentat, és bastant elevada.

Tenint en compte aquestes evidències i la demostració de la implicació de les tellerines importades del Perú en el brot d’hepatitis a la Comunitat Valenciana, les autoritats europees van prohibir les importacions de cloïsses d’aquest país sud-americà com a mesura preventiva de nous brots.

Tot l’esmentat anteriorment, juntament amb l’exposat en l’article publicat en aquesta mateixa pàgina el 27 de Juny de 2002 (Implicacions de la contaminació virtal de mol·luscos per a la salut pública) sobre els nous mètodes de detecció viral disponibles avui dia, secunda l’encertat de la decisió del Consell de la Unió Europea sobre inclusió de controls de contaminació viral (1999/313/CE), no sols per als mol·luscos conreats als països de la Unió Europea, sinó també per a les importacions procedents de tercers països. L’establiment d’una nova normativa referent a mol·luscos destinats a consum que contempli aquest tipus de contaminació viral serà la millor garantia per al consumidor sobre la qualitat sanitària d’un producte tan àmpliament utilitzat.

Transmissió minimizableLa transmissió de virus entèrics a l’home pot ser minimitzada si s’estableix i estandarditza un control virológico dels mol·luscos destinats a consum, tant pel que fa a les àrees de creixement com en l’etapa de posada en el mercat.

Especial atenció mereix el control de les importacions d’aquesta mena de producte, sobretot quan procedeixin d’àrees endèmiques per a malalties la incidència de les quals al país de destinació és molt baixa o pràcticament nul·la i per tant, la població no està immunitzada enfront d’aquestes.