Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les males herbes causen en els cultius reduccions de rendiment properes al 34%

Es recomana per al seu combat un laboreo superficial de la terra i la rotació de cultius

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14deDesembrede2011

Les males herbes són el major problema sanitari dels cultius, ja que causen reduccions de rendiment properes al 34%. A Espanya, els herbicides constitueixen la principal despesa en fitosanitaris, la qual cosa suposa un gran cost econòmic i ambiental. A això cal afegir les passades de laboreo que els agricultors donen per lluitar contra les males herbes. Per manejar aquest problema de forma ecològica es recomana un laboreo superficial de la terra i la rotació de cultius.

Una bona part de les qüestions que els agricultors i les empreses plantegen a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronómica (ETSIA) de la Universitat de Sevilla es refereixen al problema de les males herbes que es fan resistents als herbicides i al maneig de males herbes sense herbicides. El professor del departament de Ciències Agroforestales, José María Urbà Fuentes-Guerra, explica que els dos problemes tenen solució, encara que “no és sempre simple ni fàcil”. “La Universitat té un gran repte en aquest camp perquè ha de formar a enginyers agrícoles capaços de resoldre aquests problemes, alhora que optimitzen el rendiment econòmic de l’agricultor i minimitzen el cost ambiental”, apunta.

El control de males herbes amb herbicides ha permès reduir el laboreo i així disminuir l’erosió del sòl, que és un gran problema mediambiental a Espanya. No obstant això, cada vegada són més freqüents els casos de males herbes que es fan resistents als herbicides, com les conyzas en el cultiu de l’olivera. Segons el professor Urbà, el maneig dels problemes de males herbes requereix un assessorament tècnic adequat per part d’enginyers agrícoles, “que són els metges de les plantes”, assegura.

En l’ETSIA també es treballa en el maneig de les males herbes en condicions d’agricultura ecològica, particularment en rotacions de cultius herbacis de secà. Segons el professor Urbà, aquests estudis demostren que és possible conrear sense herbicides sempre que s’empri una rotació de cultius adequada i s’usi el potencial d’altres mètodes culturals com l’elecció de la data de sembra. “Busquem un enfocament integrat basat en el maneig de les tècniques de cultiu i en el coneixement de les diferents espècies de males herbes”, afegeix el professor. És necessari per a això saber quin és el moment més adequat per actuar contra determinades espècies arvenses, controlar els temps de cultiu, mitjançant l’avançament o retard de la sembra, i estudiar bé cada espècie per descobrir els períodes en els quals són més vulnerables.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions