Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les mesures legals contra el mal de les ‘vaques boges’

El nombre de morts per la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob s'eleva en l'actualitat a 180 en un total d'11 països.

img_transporte2p 4

Espanya pot formar part, oficialment, de la llista dels països que compten amb algun cas de la nova variant de la malaltia de Creutzfedlt-Jakob després de la defunció a Madrid d’una jove de 26 anys. El diagnòstic realitzat per la unitat de referència d’Anatomopatología de la Fundació Alcorcón, que confirma la mort de la jove per la citada malaltia, haurà de ser ratificat en breu pel Centre de referència comunitari d’Edimburg (Regne Unit).

Img meat2

Malgrat la gravetat del fet en qüestió, la percepció del risc no és tan alta com quan va saltar a la llum pública el primer cas de «vaca boja» l’any 2000, per la qual cosa no es preveuen conseqüències nefastes per al sector productiu de la carn de boví. Les mesures legals introduïdes per les autoritats sanitàries en la UE, la retirada del mercat d’aquells materials de risc i una adequada comunicació sobre l’evolució de la crisi alimentària han deixat enrere possibles preocupacions generalitzades sobre la qüestió.

I és que no hi ha dubte que la percepció del risc per part dels consumidors ha variat substancialment i, amb ella, la seva consideració com a risc per a la salut per part de les autoritats sanitàries. Potser ara, després de les palpables evidències d’una situació de desconeixement i descontrol previ, pugui plantejar-se la via de les responsabilitats a fi d’adonar a la societat del grau de protecció jurídica del que gaudim els consumidors davant situacions de tal índole.

Antecedent de principis legals
El primer cas humà de la nova variant de Creutzfedlt-Jakob ho va confirmar el Regne Unit en 1996

La malaltia de les «vaques boges» (Encefalopatia Espongiforme Bovina-EBB) va ser diagnosticada per primera vegada en el Regne Unit l’any 1985, estenent-se amb posterioritat a altres països de la UE. En una primera fase, únicament va constituir una preocupació merament econòmica, l’única finalitat de la qual era protegir a un sector que ha registrat més de 180.000 casos, i ha patit el sacrifici de 4,8 milions de vaques des de 1996, a fi de controlar la malaltia.

Entre les primeres mesures adoptades davant el brot epidémico es va establir la prohibició de comercialitzar farines de carn per a remugants, que va ser adoptada en el Regne Unit en 1988, i dilatada la seva aplicació a Espanya fins a l’any 1994, quan ja es coneixien casos d’EBB a Itàlia i Alemanya. No obstant això, no va ser fins a l’any 1996, després de la declaració en el Regne Unit del primer cas humà de la nova variant de Creutzfedlt-Jakob, quan es van prendre les primeres mesures serioses pel que fa a aquest tema, davant la sospita que la seva ingesta podria ser la causant de la nova malaltia, i que afectava principalment a persones joves, provocant-los una degeneració greu neurovegetativa.

La Comissió Europea va decidir llavors, i com primera mesura de contenció davant la sospita, la prohibició de l’exportació de bestiar boví, carn de boví i productes derivats des del Regne Unit; malgrat la gran incertesa científica quant als riscos que suposaven per a la salut humana. La Decisió adoptada en 1996 va suposar l’aplicació per primera vegada del Principi de Precaució en l’àmbit alimentari, i va determinar un important conflicte d’interessos que va arribar fins i tot als més alts Tribunals de Justícia, després de la impugnació de la norma comunitària pel Regne Unit.

Els jutges van sentenciar que les institucions estan habilitades per adoptar mesures de protecció sense haver d’esperar al fet que es demostri plenament la realitat i gravetat de tals riscos; máxime quan en el present cas existia una gran incertesa científica quant als riscos per a la salut de les persones. Amb posterioritat, el Consell supeditava l’aixecament de la prohibició en el Regne Unit a l’adopció de tot un seguit de mesures, com eren la retirada de tot tipus de farina de carn i ossos/ossos de les explotacions agrícoles o de les empreses que fabriquin aliments per a bestiar; un increment dels controls en els escorxadors/escorxadors; la introducció d’un sistema de passaport per a cada animal i implantació d’un sistema informàtic per a identificació i seguiment dels animals; l’eliminació i exclusió dels animals de l’espècie bovina de més de 30 mesos d’edat de la cadena alimentària humana i animal; i l’aplicació d’un programa de sacrificis selectius.

L’aixecament de l’embargament arribaria anys més tard, després de la comprovació que el Regne Unit complia escrupolosament els requisits establerts. Pel que fa a la resta dels Estats Comunitaris, no va ser fins a l’any 1997 quan es va aprovar un pla d’acció mitjançant l’adopció d’un paquet de mesures de protecció, que consistien bàsicament, en la prohibició d’utilitzar qualsevol tipus de material que representi un risc en relació amb l’EEB (crani, inclòs el cervell i els ulls, les amígdales i la medul·la espinal del bestiar boví i caprí); la melsa del bestiar oví i caprí; així com la utilització de la columna vertebral per a la producció de carn recuperada mecànicament.

A més, es va establir un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, i d’etiquetatge de la carn de boví i dels productes a força de carn de boví; així com un sistema d’etiquetatge específic dels pinsos que contenen productes proteics procedents de teixits de mamífers. A aquestes primeres i urgents mesures els han seguit fins avui tota una infinitat de normes, tant nacionals com a comunitàries, que han intentat controlar els efectes de la malaltia, en un difícil equilibri entre la protecció del consumidor i la preservació del sector cárnico afectat.

Les mesures adoptades, atenent al llarg període d’incubació de la malaltia, no han pogut evitar que el nombre de morts s’elevi en l’actualitat a 180 en un total d’11 països (150 en el Regne Unit, 13 a França, 2 a Irlanda, i 1 a Estats Units, Canadà, Aràbia Saudita, Japó, Holanda, Itàlia, Portugal, i Espanya, després de la confirmació oficial).

SITUACIÓ DE DESPROTECCIÓ

Img comprando

El nostre sistema legal difícilment donarà una resposta satisfactòria a un assumpte com el de les greus conseqüències del mal de les «vaques boges» en humans. I és que la pròpia característica de la malaltia, la latència de la qual pot arribar a superar perfectament els deu anys, no troba empara legal al que acollir-se per instar una acció de responsabilitat en el nostre ordenament jurídic. Els terminis legals, malgrat la modificació legislativa sobre responsabilitat per productes defectuosos per incloure a les matèries primeres agrícoles i ramaderes com a conseqüència del mal de les «vaques boges», es queden sens dubte curts per reclamar.

I és que, malgrat els profunds canvis normatius que han aparegut en els últims anys per controlar la situació i determinar més clarament a qui incumbeix la responsabilitat de comercialitzar aliments segurs, la situació de desprotecció d’un consumidor afectat per aquesta malaltia no ha variat, doncs la legislació, que en tot cas resultaria aplicable al cas, seria aquella que estava en vigor abans de les profundes modificacions realitzades durant els últims anys.

D’altra banda, i encara que el sistema jurídic permetés instar una reclamació per danys i perjudicis dins de termini i s’aconseguís determinar una relació de causa-efecte entre la malaltia i el consum de carn de boví, ens trobaríem amb un greu problema, a l’hora d’identificar tant a la persona responsable de tals fets, com a l’aliment o aliments causants de la malaltia. El més probable és que els diversos operadors (importadors, distribuïdors, ramaders, comerciants) s’ajustessin a la normativa vigent en aquells moments, anterior a l’inici de l’aplicació de mesures preventives pel que fa a les farines cárnicas per a remugants i a la comercialització de la carn de boví.

L’única via possible de reclamació que podria quedar és la de la responsabilitat patrimonial de l’administració per un funcionament normal o anormal dels seus serveis d’inspecció. Potser també la de dilucidar un altre tipus de responsabilitats que van més enllà de les autoritats sanitàries nacionals, a fi d’esbrinar si la seva actuació, quant a l’adopció de mesures preventives o de control, va ser oportuna, necessària, adequada, tardana o eficaç, i compatible amb el risc que es pretenia evitar.

L’assumpte en qüestió és tremendament complex i de difícil encaix legal. Més aviat la qüestió està molt difícil per al consumidor que pugui resultar perjudicat per la malaltia. I, si bé és predictible, o almenys, esperable que les nostres autoritats prenguin mesures pal·liatives d’aquest mal, ja inevitable per a les famílies dels afectats, procedint a una indemnització justa, no estaria de més que es pogués investigar, atenent a les últimes dades científiques i d’una altra índole, els qui van anar els responsables i qui van actuar seguint criteris diferents d’una protecció eficaç per a la salut dels consumidors.

Tampoc estaria de més que es prengués bona nota de la desprotecció del consumidor en aquest tipus de «mals» per iniciar el camí legislatiu cap a una protecció més eficaç del consumidor, no només a nivell preventiu, sinó també quant a la reparació dels danys causats, ampliant el més generosament possible els terminis per a una eficaç reclamació o recerca judicial, així com sistemes per identificar més directament als responsables o, si escau, per distribuir la responsabilitat de forma equitativa entre tots els operadors involucrats en el risc creat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions