Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les noves etiquetes dels OMG

Les noves obligacions sobre etiquetatge i la implantació d'un sistema de traçabilitat seran obligatoris a partir de 2004

La informació que es facilita al consumidor final encara permet certes toleràncies que van més enllà del detectable tecnològicament, permetent la comercialització no informada d’aliments amb presència d’OMG, si bé ara limitada a una contaminació accidental.

Per a aconseguir aquest objectiu s’imposa la traçabilitat com a sistema capaç de seguir el rastre d’OMG i de productes produïts a partir d’ells el deixo anar de les cadenes de producció i distribució en totes les fases de la seva comercialització.

Les noves obligacions sobre etiquetatge, amb requisits específics per als aliments modificats genèticament, i la implantació d’un sistema de traçabilitat, seran obligatoris per als diferents operadors econòmics a partir del pròxim any. I des de llavors, hauran d’estar en condicions de poder informar el següent operador de la cadena alimentària, al qual han realitzat la transmissió del producte, sobre el fet que conté o està compost per OMG; o bé facilitar l’identificador únic per a OMG, que per a tals efectes es crearà per la Comissió abans d’aquesta data. Al consumidor final hauran de garantir-li que, tant en l’etiquetatge com en la presentació d’aquests productes, se l’informa adequadament d’aquesta circumstància.

La traçabilitat, a més de garantir que la informació que es facilita al consumidor final és la correcta, evitant el frau o l’engany, permetrà una actuació adequada per part de les autoritats sanitàries en cas de presentar-se algun problema de salut pública per als consumidors, aspecte de summa importància atès que els mètodes de producció i la distribució d’aliments són cada vegada més complexos. En aquest cas, el sistema pot ajudar a identificar en el futur possibles efectes perjudicials per a la salut humana, la salut animal o, fins i tot, el medi ambient.

L’anterior normativa deixava fora de l’obligació d’etiquetatge a un 90% dels aliments comercials que contenien OMG
La possibilitat que això pugui succeir a llarg termini conjuga malament amb l’obligació establerta de conservar la documentació per un termini mínim de cinc anys i les possibles reclamacions per part dels consumidors o per altres operadors afectats pel producte lliurat. En aquest supòsit serà difícil traslladar la responsabilitat entre els diferents operadors, i el consumidor, en el seu cas, podrà dirigir la seva acció per a rescabalar-se dels danys ocasionats contra qualsevol d’ells, que respondran de manera solidària. La responsabilitat entre operadors econòmics quedarà limitada per a exercir qualsevol tipus d’acció judicial, perquè transcorregut aquest temps i destruïda la documentació, el procés estarà orfe d’una prova adequada que pugui avalar eficaçment una reclamació.
Les novetats sobre etiquetatge
El més destacable és que els requeriments sobre etiquetatge s’endureixen i que la seva obligatorietat és total amb independència de qualsevol circumstància. Fins ara, la normativa vigent establia que només era obligatori l’etiquetatge específic, indicant que pot contenir organismes modificats genèticament, quan pugui ser detectat en l’aliment l’ADN modificat per la manipulació genètica o les proteïnes procedents d’aquest ADN modificat; a partir de l’entrada en vigor de la nova reglamentació comunitària.

L’exclusió establerta per l’anterior normativa deixava fora de l’obligació d’etiquetatge a un 90% dels aliments comercials que contenien OMG o components d’OMG, segons els experts. Quedaven exclosos de l’obligatorietat d’etiquetatge aquells aliments on no pugui trobar-se l’ADN o les proteïnes estranyes, encara que utilitzin en la seva composició components provinents d’OMG com a lecitines, i olis i greixos vegetals; i els components d’aliments, encara que aquests procedeixin d’OMG, que siguin classificats en la indústria alimentària com a additius d’aliments, saborizantes i dissolvents utilitzats en la indústria del processament d’aliments.

A partir del pròxim any, la reglamentació comunitària obligarà a un ampli sector de la indústria agroalimentària a informar adequadament sobre la presència d’OMG i a etiquetar els seus productes amb els esments legalment establerts, l’extensió dels quals es realitza, de manera nova, també al sector dels pinsos per a animals, fins i tot la d’aquells no destinats a la producció d’aliments.

El Reglament sobre Traçabilitat i Etiquetatge d’OMG s’aplicarà en totes les fases de la comercialització sobre els productes que contenen o estan composts per OMG, els aliments i els pinsos produïts a partir d’OMG. En els productes preenvasats, que contenen o estan composts per OMG, hauran de comercialitzar-se amb una etiqueta en la qual consti la següent indicació «Aquest producte conté [(nombre del o de los organismos] modificat genèticament».

Així mateix, els aliments que vagin a subministrar-se al consumidor final o a col·lectivitats han de seguir unes normes específiques d’etiquetatge sempre que continguin o estiguin composts d’OMG sempre que superin el 0,9% dels ingredients de l’aliment considerats individualment o dels aliments consistents en un sol ingredient, i la seva presència sigui accidental o tècnicament inevitable (circumstàncies aquestes que en cas de requeriment per l’autoritat competent l’operador ha de poder demostrar que ha adoptat les mesures apropiades per a evitar la presència accidental o inevitable d’aquest material).

Per al cas que l’aliment estigui compost per més d’un ingredient, en la llista figurarà, després de l’esment de l’ingredient en qüestió, i entre parèntesi, el text «modificat genèticament» o «produït a partir de modificat [(nombre del ingrediente] genèticament». Per al supòsit que l’ingredient vingui designat pel nom d’una categoria en la llista d’ingredients, s’inclourà igualment l’esment.

En els aliments que s’ofereixen per a la seva venda al consumidor final com a aliment no preenvasat o com a aliment preenvasat en petits recipients (superfície major inferior a 10 cm²), la informació que s’exigeix per a informar el consumidor haurà d’exhibir-se de manera visible i permanent, ja sigui en l’expositor de l’aliment, o immediatament al costat, o fins i tot en l’envàs, amb un tipus de lletra que sigui prou gran per a la seva fàcil lectura i identificació.

Un altre tipus de requisits s’estableixen per al cas que en l’autorització de comercialització es determini com mencionable qualsevol característica o propietat per al cas que l’aliment sigui diferent del seu homòleg convencional (composició, valor o efectes nutricionals, ús per al qual està destinat o repercussions per a la salut de determinats sectors de la població) o quan l’aliment pugui generar inquietuds d’ordre ètic o religiós.

LA INFORMACIÓ, UN FET DIFERENCIAL I POLÈMIC

Img plastics1
La UE ha basat la seva regulació, cada vegada més permissiva sobre la comercialització de transgènics, en el principi fonamental de preservar el dret del consumidor a una informació eficaç i adequada sobre els aliments que es posen a la seva disposició. En aquest sentit s’esgrimeix que els consumidors tenen dret a saber quins aliments contenen ingredients transgènics per a poder triar lliurement. El mètode per a garantir aquest dret es realitza a través de l’etiquetatge, per a productes preenvasats, o a través d’indicacions en la presentació del producte, per a productes no preenvasats.

Les consideracions que el consumidor pot tenir en compte per a prendre la seva decisió poden ser vàries, entre les quals destaquen la innocuïtat dels aliments, qüestions culturals o implicacions mediambientals.

La informació que en l’àmbit de la UE s’oferirà al consumidor de manera obligatòria, ha creat certes controvèrsies, tant respecte a les empreses biotecnològiques, que s’oposen a un etiquetatge especial i exclusiu per a aquests aliments, com respecte a determinats països, com els EUA, productor principal d’aquesta mena de productes, i que han estimat inadequat informar el consumidor sobre una forma d’obtenció dels aliments per al qual no s’ha provat cap risc per a la seva salut.

Malgrat aquesta oposició, creix en l’escena internacional una posició majoritària a favor d’un etiquetatge informatiu sobre la presència d’OMG en els aliments, a l’estil europeu. El model europeu ha estat pres com a exemple de moment en 35 països, entre ells Austràlia, la Xina, Filipines, el Japó i Nova Zelanda.

Encara que la UE ha portat el lideratge de la campanya sobre etiquetatge de transgènics en el món, el seu nivell de tolerància per a eximir de tal obligació als diferents operadors econòmics es considera encara alt per determinats sectors que consideren que si tecnològicament es podria arribar a detectar com a valor el 0,1% d’OMG, qualsevol material transgènic detectable hauria de ser etiquetat. Curiosament, una proposta similar va sorgir en l’estat d’Oregon al novembre de 2002, encara que la iniciativa no va prosperar.

Bibliografía

  • Reglament (CE) número 1829/2003, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre aliments i pinsos modificats genèticament (DOUE, de 18 d'octubre de 2003).
  • Reglament (CE) número 1830/2003, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, relatiu a la traçabilitat i a l'etiquetatge d'organismes modificats genèticament i a la traçabilitat dels aliments i pinsos produïts a partir d'aquests, i pel qual es modifica la Directiva 2001/18/CE (DOUE, de 18 d'octubre de 2003).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions