Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’estratègia de la confusió en la lluita contra plagues

Investigadors espanyols han aconseguit sintetitzar un compost que bloqueja la recepció de feromones en insectes-plaga mascle

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deAbrilde2004

Investigadors del Consells Superior de Recerques Científiques (CSIC) han aconseguit sintetitzar i patentar nous compostos que impedeixen que els mascles d’insectes-plaga localitzin les femelles. És la primera vegada que s’experimenta aquest tipus de compostos per al control de plagues a Espanya. La recerca suposa un pas més en el desenvolupament de les anomenades estratègies de confusió.

La recerca ha estat duta a terme per investigadors del Departament de Química Orgànica Biològica, dirigit per Ángel Guerrero, de l’Institut de Recerques Químiques i Ambientals del Consell Superior de Recerques Científiques, a Barcelona. En aquest centre han desenvolupat i patentat uns compostos nous per a lluitar de manera ecològica contra plagues, com els taladradores del blat de moro, Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis, i el cuc de l’avellaner Zeuzera pyrina, que també afecta oliveres, pereres o pomeres.

Els nous compostos, de la família de les trifluorometilcetonas, actuen impedint que els mascles d’aquests insectes percebin de manera correcta les feromones de les femelles i, en conseqüència, impedeixen que arribin fins elles, la qual cosa evita en últim terme l’acoblament i la reproducció dels insectes.

Així, les substàncies actuen confonent als mascles, que no poden seguir el rastre de feromona. Proves de difusió fetes en túnel de vent, una tècnica que permet gravar i avaluar el comportament dels insectes, han demostrat l’eficàcia dels compostos. No obstant això, ara s’han de fer proves de camp. Es realitzaran el pròxim estiu, en el marc d’un projecte PETRI de transferència de tecnologia amb l’empresa Societat Espanyola de Desenvolupaments Químics S.A. (SEDQ), en camps de blat de moro d’una hectàrea d’extensió.

Els nous compostos inhibeixen els enzims que degraden la feromona en l’insecte limitant el seu mecanisme d’acció
També s’han realitzat proves de toxicitat, per a preveure que el compost no actuï negativament sobre altres espècies, especialment en animals que puguin compartir estructures biològiques similars. Els resultats revelen que els compostos, tenen molt poca toxicitat sobre ratolins.

En el primer experiment de camp les proves es realitzaran per al control de Sesamia nonagrioides. Aquesta papallona es reprodueix només a l’estiu, i les larves hivernen al llarg dels mesos freds. Per tant, els investigadors esperen que una sola aplicació del compost durant els mesos estivals, coincidint amb les èpoques de reproducció, pugui ser suficient per a aconseguir l’objectiu perseguit.
Bloquejar la percepció
Els mètodes emprats habitualment en la lluita natural contra plagues d’insectes consisteixen en la utilització de paranys que contenen feromones. Els insectes mascles se senten atrets i queden atrapats en elles. Gràcies a aquesta estratègia de paranys s’ha aconseguit eliminar, per exemple, la plaga de procesionaria del pi que durant anys ha assotat l’illa d’Eivissa. La metodologia emprada en aquest cas va ser desenvolupada pels mateixos investigadors del CSIC, que buscaven un mètode «biorracional i no contaminant».

La novetat del nou mètode és un canvi en l’estratègia. De fet, el que fan els nous compostos és «inhibir els enzims que degraden la feromona», explica Ángel Guerrero, de manera que quan el mascle percep la feromona és incapaç de degradar-la. Fent un símil amb la informàtica, quan l’insecte mascle rep un «paquet d’informació» de feromona, és capaç de destriar l’adreça d’on procedeix, la degrada i ja està a punt per a rebre un altre «paquet» d’informació. És així com va avançant posicions cap a la femella. En canvi, amb el compost, l’insecte no pot degradar la feromona. Això provoca que la percepció de l’insecte es bloquegi per excés de feromona, de manera que no pot percebre d’on prové el rastre.

El nou mètode és una forma de lluita progressiva i ecològica contra plagues, detalla Ángel Guerrero, «ja que no acaba de cop amb els insectes sinó que és un control progressiu de la seva població» sense els riscos de toxicitat dels insecticides químics. A més, els insecticides químics són especialment ineficaços en el control d’aquestes plagues perquè els cucs taladradores viuen la major part del temps a l’interior de la tija o el tronc. Són plagues contra les quals, doncs, és molt difícil lluitar i que produeixen pèrdues molt importants en els cultius afectats.
El control integrat de plagues
Les feromones sexuals dels insectes són substàncies químiques altament específiques que emeten les femelles i a través de les quals atreuen als mascles per a apariar-se. Aquesta especificitat, que possibilita la propagació d’una espècie sense encreuaments, converteix a les feromones en una de les eines més eficaces per al control de plagues, ja que permet actuar sobre una sola espècie sense afectar a unes altres. A més, es tracta de substàncies innòcues per al medi ambient, no presenten efectes acumulatius i són efectives en molt petites quantitats. Són totes elles avantatges molt significatius quan del que es tracta és de controlar plagues en cultius especialment sensibles als pesticides.

Per al control de plagues s’empren fonamentalment dues metodologies, el parany massiu i la confusió. En el primer cas se sol dipositar la feromona en un parany; els mascles se senten atrets i atrapats inevitablement. El mètode de confusió consisteix a dispersar en el camp quantitats ingents de feromona, de manera que els mascles no poden localitzar la «ploma» produïda per l’emissió de feromona natural de la femella.

L’estudi i desenvolupament d’una feromona requereix caracteritzar la seva estructura bioquímica, sintetitzar-la, establir la seva activitat biològica en el laboratori i posteriorment en el camp.

En el laboratori de l’Institut de Recerques Químiques i Ambientals de Barcelona s’emporten diversos anys treballant en l’estructura de la feromona de la procesionaria del pi, plaga recurrent en els boscos mediterranis. Els resultats obtinguts fins avui permeten controlar 250 hectàrees de bosc amb tan sols 250 g de feromona.

Recerques similars s’estan duent a terme sobre feromones d’insectes que afecten cítrics, camps d’arròs, blat de moro, avellaner i uns altres fruiters com a pomeres i pereres.

SOBRE LA FISIOLOGIA DELS INSECTES

Img plagas1
Els treballs desenvolupats en l’Institut de Recerques Químiques i Ambientals de Barcelona es fonamenten en l’estudi dels mecanismes fisiològics dels insectes i en la possibilitat d’interferir en ells per a obrir vies alternatives en el control de plagues. En tots els casos, es tracta de buscar compostos que actuïn emulant substàncies naturals que bloquegin o confonguin la capacitat de percepció dels insectes. És el que es denomina control natural de plagues.

Una de les principals vies de recerca existents consisteix a desenvolupar inhibidors de la producció de feromones. És conegut que les femelles d’insectes, amb independència de l’espècie a la qual pertanyin, no produeixen feromones contínuament, sinó que és un pèptid, localitzat en el cervell, el que regula la producció quan s’allibera en l’hemolimfa de l’insecte.

Quan el pèptid arriba a la sang de l’insecte, activa un enzim que provoca la biosíntesi de feromones en una glàndula específica, la glàndula feromonal, a partir d’àcids grassos. La identificació dels enzims implicats en aquest procés de biosíntesi obre la possibilitat de desenvolupar inhibidors específics per a controlar la producció de feromones en les femelles.

L’altra via de recerca, oberta en els primers anys noranta, consisteix a inhibir la percepció de la feromona en els mascles. Quan arriben les primeres molècules de feromona a les antenes de l’insecte han de ser metabolitzades ja que, en cas contrari, es donaria un fenomen de saturació: l’insecte no pot continuar rebent més molècules, per la qual cosa no pot localitzar a la femella. El treball desenvolupat pel grup barceloní el que fa és, precisament, impedir la metabolización de les feromones.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions