Cada any es malgasten al planeta 1.300 milions de tones d’aliments, un terç de la producció mundial, segons indiquen les últimes estimacions, la qual cosa té importants repercussions econòmiques, socials i mediambientals. Dins de la Unió Europea, Espanya és el setè país que més aliments tira a les escombraries. En total balafia 7,7 milions de tones a l’any, la qual cosa suposa un cost de 3.000 milions d’euros, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA). El passat mes de desembre es presentava la nova etapa de l’Estratègia “Més aliment, menys desaprofitament” per al període 2017-2020 amb la finalitat de posar fre a aquesta situació. L’article explica quins són els objectius per als propers anys i algunes de les claus per evitar tirar menjar a les escombraries.
Amb una quarta part dels aliments que es perden o malgasten podria alimentar-se a la població que passa gana al món, informa el MAPAMA. Un aliment malgastat és aquell que, sent apte per al consum humà, acaba per no menjar-se, bé per descarti o per deterioració. Ho són, per tant, aquests aliments que s’espatllen perquè no s’han conservat bé, els productes amb la data de caducitat sobrepassada, fruites i hortalisses que per tenir formes estranyes no es consumeixen… No és un desaprofitament, en canvi, les parts no comestibles que s’eliminen durant els processos de transformació i preparació com a ossos/ossos, peles d’ous o espines de peix.
Aquestes pràctiques fan que un terç dels aliments que es produeixen es perdi o es malgasti: en total, uns 1.300 milions de tones a l’any. Els aliments que més solen tirar-se són tubercles, fruites i hortalisses (entre el 40% i el 50%); peix (35%); cereals (30%); i llavors oleaginosas, carn i productes làctics (20%). Es calcula que entre el 30% i el 50% dels aliments comestibles no arriben a ser consumits. Una dada sorprenent: en les llars és on es balafia més, per sobre de la indústria i altres sectors com el comerç.
Objectius de l’Estratègia “Més aliment, menys desaprofitament”
És important saber quant, com, on i per què es produeixen els desaprofitaments per reduir-los
L’objectiu de la nova etapa de l’Estratègia “Més aliment, menys desaprofitament” és, com en 2013 quan es va iniciar la campanya, continuar controlant el desaprofitament alimentari en totes les baules de la cadena alimentària per poder aplicar així les mesures necessàries en cadascun d’ells. Els responsables destaquen la necessitat de comptar amb la col·laboració d’entitats, associacions, empreses, productors i consumidors, tots ells un pilar fonamental per disminuir els nivells actuals de desaprofitament.
Per 2020 està previst reduir les pèrdues i el desaprofitament en un 50%, tal com va marcar la Comissió Europea fa uns anys. Però per aconseguir-ho és necessari seguir treballant per saber quant, com, on i per què es produeixen els desaprofitaments; divulgar bones pràctiques i accions de sensibilització; analitzar i revisar aspectes normatives; i fomentar el disseny i desenvolupament de noves tecnologies.
A més, la intenció és elaborar una guia nacional que faciliti la vida útil dels aliments també ha permès veure que les dates establertes per la indústria alimentària són molt ajustades i corresponen amb la durada efectiva del producte. En aquest apartat ha estat fonamental ajudar a entendre què és la data de caducitat i què és la data de consum preferent; la confusió entre ambdues és una de les causes de desaprofitament més comuns per part del consumidor.
Claus per no tirar menjar
Segons les dades de la primera etapa de l’estratègia (2013-2016), la tendència en l’últim període confirma la conscienciació de les famílies, la qual cosa ha permès reduir en un 6% el desaprofitament en les llars, per la qual cosa s’han tirat 80,1 milions de quilos/litres menys de menjar de setembre de 2015 a setembre de 2016.Així i tot, cal seguir treballant per això. En la llar pot reduir-se la quantitat de menjar que es balafia, si es tenen en compte 10 claus fonamentals, segons la ‘Guia Pràctica per al consumidor: com reduir el desaprofitament alimentari’:
1. Planificar el menú setmanal i evitar improvisacions.
2. Fer una compra responsable: revisar el rebost i la nevera i confeccionar una llista del necessari.
3. Tenir en compte que “tirar menjar és tirar diners”.
4. Conservar de forma adequada els aliments, consultar l’etiqueta i els suports informatius.
5. Adquirir productes de temporada i consumir el menjar per ordre d’entrada: la més antiga primer.
6. Ajustar les racions i intentar cuinar el just.
7. Aprofitar les sobres amb creativitat.
8. Tirar a les escombraries solament el que sigui impossible aprofitar.
9. En el restaurant, demanar les sobres en un envàs per portar.
10. Recordar la importància de les tres “erres” ecològiques:
Reduir. Comprar de forma responsable.
Reutilitzar. Moltes sobres dels aliments poden aprofitar-se per fer altres receptes.
Reciclar. Amb els residus orgànics es pot fabricar un excel·lent abonament per a les plantes, per exemple.
