L’actual tendència a la mundialització del comerç d’aliments ha portat a la FAO a replantejar els diversos aspectes que concerneixen a la seva innocuïtat. Per a l’organisme de Nacions Unides, l’única fórmula possible de limitar el risc de transmissió de toxiinfeccions és abordar de manera integral la cadena alimentària, alguna cosa que, a més de replantejar els vincles comercials, obligarà a redissenyar els sistemes de producció i distribució amb alts costos per als agents implicats.
En opinió del comitè d’experts per a la seguretat alimentària de la FAO, l’actual tendència a la globalització que es viu en el món, difícilment tindrà marxa enrere. Els efectes sobre el comerç, cada vegada més transnacional i en mans d’un número cada vegada més reduït d’agents, asseguren els tècnics, obliga a reflexionar sobre les conseqüències de la possible transmissió de riscos a través dels aliments, també afectats per aquest fenomen. De la mateixa manera, exigeix replantejar qüestions que van més enllà del purament normatiu o del cenyit a un país o petit grup de països. Els sistemes de producció, diu la FAO, han de revisar-se d’acord amb una estratègia global que interessa a totes les parts en qualsevol racó del planeta.
La FAO també és de l’opinió que a mesura que augmenti el comerç d’aliments i productes agrícoles, serà cada vegada més difícil resoldre els problemes d’innocuïtat de manera individual país per país, per la qual cosa serà necessari un esforç de col·laboració internacional encaminat a elaborar estratègies integrals i preventives.
Des d’aquesta perspectiva, l’augment del comerç implicarà costos potencialment més elevats, sobretot a mesura que els temors associats a la seguretat dels aliments passin a tenir abast mundial i requereixin accions de control, anàlisi, verificació i certificació.
Conseqüències econòmiques
La falta de control en un món cada vegada més global pot ocasionar pèrdues desorbitades al sector productiu
Les conseqüències econòmiques que es deriven d’aquest fenomen poden aconseguir proporcions desorbitades en el cas que un aliment o una matèria primera amb destinació al sector alimentari resulti contaminada. Per posar un exemple recent, la crisi causada per l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) va provocar uns costos associats pròxims als 6.000 milions d’euros només al Regne Unit. Aquesta xifra no contempla altres costos vinculats amb l’abordatge de les diferents crisis relacionades amb aquest problema.
Al mateix temps, la falta de compliment de les normes internacionals d’innocuïtat pot ocasionar importants pèrdues financeres als països exportadors d’aliments. Aquest és el cas dels països exportadors de cacauet en els quals la falta de controls de verificació d’aflatoxina va provocar no sols la pèrdua de l’oportunitat de negoci: també es va ressentir la confiança dels importadors i, com a conseqüència, dels propis consumidors.
L’estreta relació entre la salut i el desenvolupament econòmic ha de tenir-se així mateix en compte en el context d’uns sistemes d’innocuïtat més globalitzats. Els aliments (i l’aigua utilitzada per a la seva producció, elaboració i preparació) constitueixen un possible vector de transmissió de nombrosos perills microbiològics, químics i físics.
Malalties transmissibles d’abast mundial
Les malalties transmeses pels aliments, o les afeccions causades per aquests perills, plantegen problemes econòmics i de salut pública cada vegada majors, tant als països desenvolupats com en desenvolupament. En aquest sentit, cal constatar que la major desconfiança es genera als països desenvolupats, importants consumidors d’aliments. Curiosament, és en aquests mateixos països on en els últims anys s’han donat les majors crisis amb abast mundial, les quals cal relacionar amb insuficients controls o fins i tot amb fraus en algun pas de la llarga cadena de producció.
L’aparició de l’EEB a Europa ha de ser considerada, en aquest context, com una malaltia transmesa pels aliments, amb una repercussió mundial d’extraordinària importància, sorgida gràcies a la capacitat dels països del primer món per a accedir a les grades xarxes de distribució mundial. El mateix ocorre amb la contaminació per dioxina, d’una única font, de pinsos per a bestiar en 1999, que es va detectar en tots els continents en qüestió de setmanes. En tots dos casos, el risc potencial per a la salut humana s’està veient que és petit, ja que han afectat un reduït nombre de persones. No obstant això, han tingut una enorme repercussió econòmica.
La situació als països en desenvolupament, segons coincideixen la FAO i analistes econòmics, és ben diferent. En les àrees més deprimides del planeta s’estima que les malalties diarreiques transmeses per l’aigua i els aliments causen la mort a més de dos milions de persones cada any, en el seu major parteix nens menors de cinc anys, xifra equiparable al nombre de morts atribuïbles al paludisme. En aquest cas, la repercussió sobre la salut pública és terrible, amb una pèrdua important de vides, però sense repercussions econòmiques elevades, almenys aparentment.
L’anàlisi de la FAO no fa més que demostrar, de nou, l’enorme desequilibri entre països rics i pobres, evidenciant la importància que revesteixen els aspectes preventius i d’integració de l’enfocament basat en la cadena alimentària respecte a les noves necessitats dels sistemes d’innocuïtat dels aliments. La Declaració de Roma sobre la Seguretat Alimentària Mundial (1996) va afirmar clarament que totes les persones tenen dret a aliments innocus, independentment del volum de la seva demanda real. No obstant això, per a això, els països en desenvolupament necessiten uns recursos financers dels quals no disposen.
En aquest marc és important recordar que als països desenvolupats, malgrat comptar amb sistemes de producció agrícola i d’aliments elaborats el control dels quals hauria d’assegurar la seva innocuïtat, els brots de toxiinfecció transmesos a través de la cadena alimentària continuen estant a l’ordre del dia. És per això que la FAO insisteix en la necessitat d’invertir per a aconseguir un major nivell d’eficàcia en uns processos en els quals, malgrat que han aconseguit reduir el nombre de brots, encara no són capaços de garantir la innocuïtat que prometen. Per a ells és imprescindible una revisió constant.
La innocuïtat dels aliments ha d’examinar-se en un context mundial dinàmic i en evolució com a part del procés de mundialització, que es caracteritza per l’augment del comerç internacional, la major integració dels mercats, l’adopció més ràpida de noves tecnologies, la major concentració dels mercats i la transmissió d’informació.
Tots aquests aspectes tenen conseqüències substancials, tant positives com negatives, respecte a la innocuïtat dels aliments i a l’elaboració d’un enfocament que abasti tota la cadena alimentària. La creixent liberalització del comerç d’aliments i productes agrícoles pot beneficiar tant als consumidors com als productors a causa de la major varietat d’aliments i productes o a les noves oportunitats d’obtenir ingressos derivats de l’exportació.
No obstant això, les possibles conseqüències negatives d’aquesta tendència influeixen en la possibilitat que les malalties transmeses pels aliments es propaguin més fàcilment, i fins i tot de forma més ràpida, entre els països ocasionant riscos per a la salut als consumidors i riscos financers als productors i elaboradors d’aliments que no compleixin les rigoroses i cada vegada més globalitzades normes d’innocuïtat.
La mundialització està també canviant la manera en el qual s’elaboren i comercialitzen els aliments i els productes agrícoles. Els productes elaborats i els productes agrícoles frescos es comercialitzen cada vegada més en l’àmbit internacional, amb una major concentració del poder de mercat en unes poques empreses alimentàries transnacionals i predominants. En general, aquestes empreses tenen la capacitat financera i tecnològica necessària per a garantir que els seus productes agrícoles i alimentosos frescos siguin innocus i que pugui rastrejar-se més fàcilment qualsevol font de contaminació associada.
No obstant això, a causa de la naturalesa més integrada i mundial d’aquestes empreses, una vegada que aliments contaminats o nocius entren en la cadena alimentària, és molt probable que es distribueixin més ràpidament i, per consegüent, que s’exposi a un major nombre de persones a més riscos.
En el context de la innocuïtat dels aliments i d’un comerç d’aliments més globalitzat, es requerirà, per tant, que els controls siguin desenvolupats i pagats per les empreses elaboradores, però hauran de ser supervisats estretament per les autoritats públiques, a fi i efecte que els perills es quedin en origen i arribin a ser disseminats a escala mundial.
- Anònim, 2002. Informe del 28è període de sessions del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial, 6-9 de juny de 2002, Roma, CL 123/10.
- Food Chain 2001 – “Food Safety – a Worldwide Challenge” Dr. Gro Harlem Brundtland, Director General de l’OMS, Uppsala, Suècia, març de 2001.
- Fao, 2003. COAG/2003/6 “Bones pràctiques agrícoles”.
- FAO. 2003. COAG/2003/9 “Bioseguretat en els sectors de l’alimentació i l’agricultura”.
- FAO, 2003. COAG/2003/Inf.3 “Informe resumit de la Consulta d’experts FAO/OMS sobre dieta, nutrició i prevenció de malalties cròniques”.
