Àustria, Grècia, Alemanya, Portugal i Espanya són alguns dels països que han confirmat algun cas de llengua blava en bestiar oví en les últimes setmanes. Malgrat que es tracta d’una malaltia innòcua per a les persones, és de gran importància pels efectes en la cabanya ramadera i per les pèrdues econòmiques que porta associades. Una de les principals dificultats per al seu control radica que no té un tractament de profilaxi eficaç, la qual cosa obliga a crear mesures com l’establiment de zones lliures de la malaltia o mesures de quarentena a les zones afectades. De la recerca epidemiològica realitzada fins ara s’extreu que un dels punts que més vulnera la seguretat del bestiar és el seu transport, i que la malaltia pot propagar-se dels animals infectats a zones que encara no han estat afectades pel virus.
Imagen: Ana y Paco SanchoFins fa poc la llengua blava es comportava com una malaltia estacional que “desapareixia” a l’hivern, amb el descens de les temperatures. No obstant això, i fruit d’una combinació de factors, com l’aparició de noves espècies del vector transmissor (el mosquit de l’espècie Culicoides) i de les condicions climàtiques, la malaltia s’ha fet fort fins i tot durant els mesos més freds. Procedent d’Àfrica , i ajudat per les altes temperatures i el vent, aquest mosquit i, en concret, la seva picada, ha posat en escac la producció ovina del nord d’Europa.
A Espanya, i segons les últimes dades epidemiològiques del Comitè de Seguiment de la Llengua Blava de la Xarxa d’Alerta Sanitària Veterinària (Rasve), presentat el passat mes d’octubre, s’han registrat 1.404 focus, dels quals 1.391 van correspondre al serotipo 1 i 14 al serotipo 8 d’aquesta malaltia que sofreix el bestiar boví i oví i que no afecta a la cadena alimentària.
Transport sense risc
El risc de transmissió de la llengua blava és menor durant el període que va de gener a juliol
Entre els diferents aspectes que poden posar en risc la salut dels animals es troba el seu transport. Si el moviment de bestiar no es fa seguint unes correctes pràctiques higièniques, el risc de propagació de la malaltia augmenta. D’acord amb una recerca realitzada pel Panell de Salut i Benestar Animal de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses), determinar amb exactitud el risc de transmissió de la llengua blava a través del moviment d’animals per zones restringides constitueix una àrdua tasca per la dificultat d’estimar amb exactitud quins són els paràmetres associats a la biologia del mosquit transmissor.
Sota la premissa que amb les dades dels quals es disposava fins ara no era possible determinar amb exactitud el risc real del transport d’animals i la transmissió de la llengua blava, els experts comunitaris han treballat amb diferents panorames, fonamentats bàsicament en dos paràmetres concrets: les temperatures, i les seves fluctuacions, i la densitat dels mosquits responsables de la transmissió. Una de les valoracions més positives fins ara era considerar el moviment d’animals durant el “període estacional lliure”, és a dir, durant els mesos de més fred, considerat fins fa poc el principal enemic del mosquit.
D’acord als casos detectats, el període que anava de gener a juny era considerat com el de menor risc. Malgrat això, els casos han demostrat que el virus s’ha fet fort fins i tot amb el fred, la qual cosa obliga a extremar les mesures també durant els mesos d’hivern. També està implicada en aquesta reducció del risc la vacunació, que ha demostrat ser més eficaç en els casos en els quals el bestiar que es transportava no estava vacunat contra la malaltia.
La recerca confirma a més que la malaltia es pot transmetre, a través dels mosquits del gènere Culicoides, des del bestiar infectat que es transporta en zones no infectades a bestiar sa. Malgrat la manca de dades i de la impossibilitat de quantificar el risc exacte de les diferents formes de transmissió, sí s’ha pogut demostrar que tractar als animals i els vehicles amb insecticides pot ajudar també a reduir el risc.
Com i per què
La llengua blava afecta, a més del bestiar oví, a vaques i cabres. Com a malaltia transfronterera que és, la situació epidemiològica d’un país pot afectar a la resta de països veïns, la qual cosa posa en evidència, segons l’EFSA, els límits de les mesures nacionals per controlar la seva extensió. El fet que es tracti d’una malaltia en la transmissió de la qual està implicat un mosquit fa que cobrin major protagonisme els factors ambientals, com la temperatura o la humitat.Fins fa poc, la malaltia havia quedat restringida a zones del sud d’Europa, com Itàlia, Espanya, França i Portugal. Però, a l’agost de 2006, diversos països europeus del nord començaven a confirmar els primers brots. Holanda, Bèlgica, Alemanya i França se sumaven a la llista de països amb casos de llengua blava, als quals els seguirien, entre 2007 i 2008, el Regne Unit i Suècia.
De declaració obligatòria a l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), es considera que un país està afectat pel virus si s’ha confirmat algun cas en els últims dos anys. La determinació del risc exacte, tal com ha quedat reflectit amb l’informe de l’EFSA, inclou fer una valoració particular de cada cas i zona concreta. Les mesures de control que s’estableixen, doncs, variaran en funció de la necessitat de cada brot.
En l’àmbit comunitari, algunes de les mesures que s’han fet més fortes per reduir els casos han estat: establir zones de protecció i de vigilància perquè el virus no surti dels punts afectats i aplicar la vacunació, una de les eines més importants per al control de la malaltia. Però la recerca sobre com actua el virus transmissor i quins són les espècies susceptibles continua, i pretén de forma especial donar resposta a qüestions com:
- Determinar l’origen dels serotipos de la llengua blava en la UE.
- Aprofundir en l’epidemiologia i la diagnosi clínica.
- Precisar quins són els patrons d’actuació del mosquit i en quines condicions estacionals es mou millor.
- Comprovar l’eficàcia de mètodes com l’ús d’insecticides o repulsius per protegir als animals contra la picada del mosquit.
- Millorar la vacunació per reduir el risc d’infecció.
D’acord amb aquest últim punt, la Comissió Europea ha presentat recentment la intenció de concedir, als països europeus, uns 100 milions d’euros addicionals per a la vacunació. Amb aquesta nova ajuda, està previst que en 2009 es destinin 160 milions d’euros per lluitar contra aquesta malaltia, alguna cosa que els països més afectats venien sol·licitant des de feia temps. L’objectiu és, tal com reconeixia Androulla Vassiliou, comissària europea de Sanitat, “frenar la malaltia i reduir la seva prevalença”.
El virus de la llengua blava afecta a tots els remugants, encara que l’espècie més vulnerable és l’ovina. Amb un període d’incubació d’uns 5 a 20 dies, la forma aguda de la malaltia produeix, en ovins, inflamació i ulceració de les mucoses de la boca, la llengua es torna tumefacta i els animals coixegen. La mort sol produir-se en un termini d’uns 8 a 10 dies (en un 70% dels casos); d’aconseguir-se una recuperació, l’animal sofreix esterilitat i retard en el creixement. Perquè es produeixi la transmissió han de complir-se i coincidir tres condicions: la presència del virus (animals infectats), dels mosquits (gènere Culicoides) i d’animals susceptibles (remugants). La malaltia no afecta a les persones.
