Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Límits a la publicitat d’aliments

La promoció d'hamburgueses hipercalóricas ha obert un nou debat sobre el dret a l'elecció d'aliments i la protecció de la salut

Les últimes notícies aparegudes en els mitjans de comunicació sobre el control que està realitzant tant l’administració sanitària com algunes associacions de consumidors respecte a la publicitat o promoció de certs productes alimentosos hipercalóricos destinats a la població més jove ha plantejat un nou debat. Aquest gira entorn de la prevalença del dret a la llibertat d’elecció dels aliments, comú a tot consumidor, enfront de la intervenció administrativa per raons de protecció de la salut i seguretat.


A Espanya estan en aquests moments en el punt de mira dos productes molt coneguts pels consumidors que ronden les 1.000 quilocalories i la promoció de les quals vulnera, segons l’administració i l’organització de consumidors de referència, l’establert en un codi d’autorregulació de la publicitat d’aliments dirigida a menors, prevenció de l’obesitat i salut, conegut com a Codi PAOS, que va ser subscrit, entre altres de la indústria agroalimentària, per les empreses que els promocionen i comercialitzen.

Mentre alguna de les conegudes empreses alimentàries es defensa, adduint que la lliure elecció del consumidor preval per sobre de tot, en el Regne Unit ja s’han decidit a prohibir legalment, i per les conseqüències derivades de l’obesitat infantil, a partir de gener de 2007, els anuncis en televisió de certs tipus d’aliments dirigits a menors de 16 anys, com són tots els productes d’alimentació amb quantitats elevades de greix, sal i sucre, entre els quals s’esmenten les patates fregides, les hamburgueses, les chocolatinas, els cereals ensucrats o chocolateados i les begudes gasoses.

Autorregulació publicitària
Un codi d’autorregulació guia a les empreses adherides a ell a difondre missatges publicitaris
La legislació vigent no limita la promoció i publicitat d’aliments hipercalóricos de tot tipus, ja sigui pel seu alt contingut en grasses com per una important presència de sucres o un altre tipus d’ingredients alimentaris en la seva composició. La veritat és que aquests productes es comercialitzen, fins avui, sense cap tipus de restriccions ni d’objecció per part de les autoritats sanitàries, fins i tot sense advertir d’hipotètics riscos sobre la seva ingesta, deixant a la lliure elecció del consumidor els productes que consumeix i introdueix en la seva dieta.

No obstant això, en el marc de l’estratègia NAOS llançada pel Ministeri de Sanitat i Consum (que el seu objectiu és disminuir la prevalença d’obesitat i sobrepès i les seves conseqüències, especialment en la població infantil), la FIAB (Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes) va promoure l’elaboració d’un codi d’autorregulació a fi d’establir un conjunt de regles que guiessin a les companyies adherides en el desenvolupament, execució i difusió dels seus missatges publicitaris dirigits a menors. Aquest no va ser un altre que el que es coneix com a Codi PAOS, al que s’han sumat les principals indústries del sector, la qual cosa ha suposat més del 70% del volum total de publicitat d’aliments i begudes que s’emet al nostre país.

No cap cap dubte que les empreses adherides tenen una vinculació legal important al Codi, atès que l’efecte de la seva adhesió es tradueix en el respecte de les seves normes en l’exercici de les seves activitats publicitàries, així com a acatar i complir de forma immediata el contingut de les resolucions que el jurat de la Publicitat d’Autocontrol, creat a aquest efecte, pugui emetre per a la resolució de les reclamacions que li siguin presentades en relació a aquest Codi. I és que les normes contingudes en el Codi PAOS, tal com en el mateix s’estableix, precisen i amplien per a les empreses adherides, l’abast de les obligacions legals exigibles a la publicitat i promoció d’aliments i begudes dirigida a menors, en benefici de l’interès general, dels consumidors i del mercat, segons expressa.

Infracció a les normes del Codi
En aquest sentit, convé aclarir que les últimes «denúncies» que han saltat als mitjans de comunicació respecte a l’hamburguesa de Burguer King i a la pizza de Casa Tarradellas han tingut el seu origen en una presumpta infracció dels acords de caràcter voluntari aconseguits mitjançant la subscripció d’ambdues del denominat Codi PAOS, i més concretament del seu apartat 23, sobre Educació i Informació nutricional.

La norma en qüestió determina, com a regla general, que els missatges publicitaris d’aliments o begudes no hauran de promoure o presentar hàbits d’alimentació o estils de vida poc saludables (com així es considera que ha succeït en el cas de l’hamburguesa i de la pizza, que en aquest últim cas, apareix engolida en l’anunci per un nen d’una forma molt ràpida), tals com menjar o beure de forma inmoderada, excessiva o compulsiva, ni hauran de fomentar, aprovar o presentar de forma condescendiente hàbits de vida sedentaris.

Quant a la publicitat d’aquests productes dirigida a nens, no haurà de mostrar l’aliment o beguda promocionat en quantitats excessives o desproporcionades. Així mateix s’estableix que quan la publicitat present l’aliment o beguda promocionat en el context d’un menjar haurà de mostrar-se acompanyat d’una varietat raonable d’aliments amb la finalitat de que el missatge publicitari fomenti el seu consum com a part d’una dieta variada i equilibrada.

No cap cap dubte que les empreses afectades adherides hauran d’acatar el contingut de les resolucions que el Jurat de la Publicitat emeti en la resolució de les reclamacions formulades, que poden arribar a determinar, per al supòsit que els fets es considerin com una infracció, el cessament de la publicitat o la introducció de les modificacions que siguin necessàries, així com la imposició de sancions pecuniàries, que poden arribar a ser de fins a 180.000 euros en el supòsit d’infraccions molt greus.

Des de l’entrada en vigor del Codi PAOS, en data 15 de setembre de 2005, han estat analitzats centenars d’anuncis, vulnerant-se en alguns d’ells aspectes del codi relacionats amb l’educació i la informació nutricional. No serà estrany, que en un futur immediat, puguin afegir-se a la llista de reclamacions nous casos, atenent al fet que a més de les empreses adherides, poden plantejar reclamacions per infracció de les normes d’aquest Codi davant el Jurat de la Publicitat, la pròpia FIAB, les associacions de consumidors, les administracions públiques, qualsevol empresa o associació empresarial o professional, així com la Comissió de Seguiment, d’ofici o a instàncies de consumidors individuals, o altres persones, entitats o col·lectius no prevists en aquesta relació. A més, cal tenir en compte que d’un temps a ara un grup de treball del Ministeri de Sanitat i Consum està treballant en la revisió de tots els anuncis sobre aliments, no només destinats al públic infantil.

LLIBERTAT DEL CONSUMIDOR I INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA

Img etiqueta
En aquest context convé deixar clar que les campanyes publicitàries o promocions dels productes alimentosos que han estat objecte de reclamació no determinen en cap cas que els aliments en qüestió, i considerats individualment, puguin presentar algun tipus de riscos per a la salut del consumidor. D’aquí, que, malgrat les reclamacions formulades en el context del Codi PAOS, no s’hagi disposat de cap mesura d’intervenció o limitació per part de les autoritats sanitàries, doncs gaudeixen de presumpció de seguretat alimentària.

Atenent a la normativa de caràcter obligatori vigent en aquests moments, i mancant una normativa harmonitzada a nivell de la UE, la promoció i publicitat d’aliments hipercalóricos no està prohibida. El mecanisme adoptat de l’autorregulació o la prohibició legalment establerta per algun Estat membre per raons de salut pública, són fins al moment les úniques mesures possibles per atallar una problemàtica que es relaciona amb les greus conseqüències que es deriven de l’obesitat.

No obstant això, no hi ha dubte que existeixen altres mecanismes en la prevenció de riscos derivats del consum alimentari. Entre ells, convé destacar els que es deriven del Dret a la informació i el Dret a l’educació i formació en matèria de consum, en els quals no només han de participar les empreses del sector agroalimentari, mitjançant un etiquetatge que garanteixi la llibertat d’elecció del consumidor respecte al tipus de productes que desitja consumir, sinó també els poders públics i les associacions de consumidors, a fi d’oferir al consumidor la formació i l’educació adequada respecte a hàbits de consum i estils de vida saludables.

Doncs no es tracta només de protegir el principi de lliure mercat, sinó també la llibertat del consumidor en l’elecció dels productes que més li convinguin o els satisfacin; això sí, amb coneixement de causa. L’haver de de l’Estat s’estén també a protegir els interessos econòmics dels consumidors i la seva llibertat d’elecció, oferint a aquests els coneixements suficients perquè puguin adoptar-se mesurades de prevenció de riscos i danys per a la seva salut derivats del consum alimentari.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos (BOE número 202/1999, de 24 d'agost de 1999). Modificat per RD 238/2000, de 18 de febrer de 2000; RD 1324/2002, de 13 de desembre de 2002; RD 2220/2004, de 26 novembre 2004; i RD 892/2005, de 22 de juliol de 2005.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions