Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Límits legals a la cosmètica alimentària

La presència al mercat d'aliments amb propietats cosmètiques passa per comprovar la naturalesa del producte i l'adequació de les seves propietats a la legalitat

Un cosmètic, per exclusió legal, mai pot arribar a ser un aliment. L’acció d’ingerir o la probabilitat raonable de ser-ho, que és pròpia de la definició dels aliments, els impedeix aconseguir la categoria legal de cosmètics. Això sembla no impedir, de moment, que un aliment, que compleix amb la legislació que li és pròpia, pugui fer referència a propietats cosmètiques sense que li sigui aplicable la normativa de productes cosmètics, molt més estricta.

La utilització de certs aliments per les seves propietats cosmètiques no és cap novetat, doncs ve fent-se des de temps remots. I aquí estan les propietats cosmètiques, atribuïdes des d’antic, i encara aplicades, de l’oli d’oliva, l’ou o fins i tot el cogombre, sense anar més lluny. La utilització amb finalitats cosmètics d’aquests productes deixava enrere la seva finalitat nutricional i la seva condició d’aliment, donant-se aplicació dels mateixos de forma superficial a través de la pell o del cabell, per aconseguir una millor estètica corporal o una adequada higiene. No és d’estranyar que la indústria cosmètica hagi utilitzat molts d’ells com a ingredients dels seus productes finals.

Ara, fonamentant-se en la relació existent entre aliments i les seves propietats cosmètiques, apareixen noves fórmules d’alimentació per millorar l’aparença externa d’els qui els consumeixen. D’aquesta forma, ja no serà estrany, com així succeeix des de fa ja uns dies, que al consumidor se li ofereixi un nou aliment amb beneficis testats sobre la qualitat i la salut de la pell en forma de iogurt. La pròpia empresa que ha llançat el nou producte denomina aquest nou àmbit com la «nutricosmética».

Els dubtes que a priori pot plantejar aquesta nova fórmula alimentària venen donades per l’adequació o no de la informació que acompanya al producte a la legalitat vigent. No hi ha dubte que la interpretació que ha pogut fer-se de la normativa actual part dels difusos paràmetres legals entre aliments i cosmètics, així com les normes que regulen el seu etiquetatge i publicitat, que semblen permetre, de moment, certes referències no expressament prohibides per la legislació vigent d’aliments.

Aliments o cosmètics
Una qüestió a dilucidar és si un aliment pot fer referència a propietats cosmètiques

Els límits legals per diferenciar un cosmètic d’un aliment estan fixats per la normativa comunitària. En tots dos casos existeix una legislació pròpia, aplicable de forma harmonitzada en cadascun dels Estats membres, en la qual es procedeix a definir legalment un aliment i un cosmètic. La diferència fonamental entre ambdues categories de productes resideix en la destinació que es fa dels mateixos pels éssers humans.

En el cas dels aliments, la definició legal dels quals va ser concretada per un Reglament comunitari aprovat en 2002, haurà de tractar-se de qualsevol substància o producte destinats a ser ingerits pels éssers humans o amb probabilitat raonable de ser-ho, tant si han estat transformats sencera o parcialment com si no. La norma exclou, de forma expressa, als cosmètics.

Pel que fa als cosmètics, la legislació comunitària va establir el seu àmbit d’aplicació mitjançant una Directiva aprovada en 1976. La incorporació de la mateixa al nostre dret nacional no es va realitzar fins a 1997, que a més, ha anat incorporant successives modificacions. L’última d’elles, que data de principis de 2005, introdueix la definició legal de producte cosmètic: tota substància o preparat destinat a ser posat en contacte amb les diverses parts superficials del cos humà (epidermis, sistema piloso i capil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les mucoses bucals, amb la fi exclusiva o principal de netejar-los, perfumar-los, modificar el seu aspecte i/o corregir les olors corporals i/o protegir-los o mantenir-los en bon estat.

La norma exclou de forma expressa aquells preparats destinats a la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties, així com els destinats a ser ingerits, inhalats, injectats o implantats en el cos humà. Tampoc es consideren cosmètics aquells preparats destinats a la protecció enfront de la contaminació o infecció per microorganismes, fongs o paràsits.

En aquest sentit, la principal qüestió a dilucidar davant la presència al mercat d’aliments (substància que s’ingereix o amb probabilitat de ser-ho) amb propietats cosmètiques (fi exclusiva o principal de netejar, perfumar, modificar el seu aspecte i/o corregir les olors corporals i/o protegir o mantenir les diverses parts superficials del cos humà o les dents i les mucoses bucals en bon estat) és la de comprovar la naturalesa del producte comercialitzat i l’adequació de les propietats que s’informen a la legalitat vigent, així com si de les mateixes pot inferir-se algun tipus de risc, confusió o error al consumidor final.

Per això, podem arribar a preguntar-nos si és lícit que un aliment, l’àmbit propi del qual de compliment és l’estrictament alimentari, per definició, pugui fer referències a propietats cosmètiques, sense que li sigui aplicable l’àmbit propi al que fa referència, per exclusió.

LA PUBLICITAT DELS COSMÈTICS

Img barometro2
La normativa de cosmètics sembla ser molt més estricta que l’alimentària quant a etiquetatge i publicitat dels seus productes es refereix, així com a evitar el risc de confusió al consumidor en la seva presentació. En aquest sentit, estableix que el text, denominacions, marques imatges i altres signes, gràfics o no, que figurin en l’etiquetatge, els prospectes i la publicitat dels productes cosmètics, no atribuiran als mateixos característiques, propietats o accions que no posseeixin o que excedeixin de les funcionis cosmètiques, com a propietats curativas, afirmacions falses o que indueixin a error.

De la mateixa forma, i pel que es refereix a les denominacions dels productes cosmètics, estableix que no podran donar lloc a confusió amb medicaments, especialitats farmacèutiques o productes alimentosos. A més, i a fi d’evitar riscos de tipus sanitari, imposa l’obligació, quant als envasos i presentacions d’aquests productes, que no puguin prestar-se a confusió amb aliments o altres productes de consum. El control de la publicitat i propaganda comercials i la vigilància del compliment de tots i cadascun dels anteriors requisits, correspon a les Administracions públiques en l’àmbit de les seves competències, que hauran de realitzar el control necessari perquè s’ajustin a criteris de veracitat en el que afecta a la salut, limitant tot allò que pugui constituir un perjudici per a la mateixa.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret 1599/1997, de 17 d'octubre, sobre productes cosmètics. BOE número 261/1997, de 31 d'octubre de 1997. Modificació última realitzada per Reial decret 209/2005, de 25 de febrer. BOE 49/2005, de 26 de febrer de 2005.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions